skip to Main Content

Fruits del confinament: noves endevinalles (I)

Des que fa dos anys vaig publicar el meu llibre Qui hi té tranc ho endevina, compost per dues mil endevinalles glosades, no havia tornat a entretenir-me a fer-ne, però en aquests últims mesos de confinament pel coronavirus se me n’han ocorregut algunes que us mostraré tot seguit, esperant que us agradin. Vet-ne ací la primera llista:

Sembla que ben clar t’ho dic
però et vull embullar.
Si amb tot ho pots esbrinar
és que en enginy ets prou ric.
(Una endevinalla)

Diuen que ens en sortirem
d’allà on no hi hem entrat;
en perill ens ha posat
i així ho contarem.
(La pandèmia del coronavirus)

Em duen a passejar
d’una forma que és anònima:
no som, es diu, cap andròmina
i és per la salut, que es fa.
(La mascareta de protecció pel coronavirus)

Mata animalons menuts
que els agrada matar gent
quan poden, això van fent
mirau si ho són, poc aguts!
(Un desinfectant per a virus i altres microbis patògens)

Cal manejar-la amb esment
i a ningú no li agrada;
guarda de perill, usada
amb profit per molta gent.
(Una vaccina)

Té cames i no camina;
té braços i no té mans;
a molts ofereix descans…
A veure qui ho endevina.
(Una butaca o cadira de braços)

Tot just el negre i la blanca
m’alegren el dematí,
i amb les rodones vull dir
que fins més tard, res no em manca.
(El cafè amb la llet i les galletes)

Allò que és inesperat
i sol fer mal a qualcú
sense esperar-s’ho ningú,
potser per un desbarat!
(Un accident)

Ningú té més mots que jo,
i no els tenc gens gelosos;
si tu vols, els més formosos
et mostraré i ben de cor.
(Un diccionari)

Sembla dir que està content,
pel nom que tothom li dóna
i sense ser cap persona
quan s’enfada, és imponent.
(Un riu. Coincideix amb la forma del verb riure)

Repeteix allò que sent;
no és aparell ni cap lloro.
No és cristià ni es moro
i on està mai n’es absent.
(L’eco)

M’indiquen amb una mà
quina feina he de fer;
ben quiet la faig molt bé,
i no he de cavil·lar.
(Un pitjapapers)

Una fruita que és molt bona
amb tot i que no té suc.
Per menjar-la cal un truc
amb una eina que prou sona.
(Una ametla i un martell)

Posant-me els peus a damunt
és com em fan treballar
I tot per fer rodolar
unes peces d’un conjunt.
(Els pedals d’una bicicleta).

D’això en diuen que és brut
i a quasi tothom agrada;
el pots trobar a una taulada
i acabar amb ell sens ajut.
(L’arròs brut)

El nom d’un gran espectacle
conté el d’un mot comú
que no té res, per a tu,
que es consideri miracle.
(El circ, comença el mot CIRCumstància)

Voltant voltant jo vaig fent
per treure aquell qui està estret.
Faci calor o faci fred,
això agrada a molta gent.
(Un destapador de botelles)

Si us han agradat, la setmana que ve us ne mostraré una altra tanda.

Antoni Llull Martí

Back To Top
×Close search
Search