skip to Main Content

Guitarra, el nou àlbum de Joan Bibiloni

Parlam amb Joan Bibiloni (Manacor, 1952) del seu darrer disc Guitarra, un recull de peces instrumentals que, a manera de programa de ràdio, ens mostra la trajectòria creativa.

Que ens pots dir d’aquest nou disc?

Guitarra és un recull de 34 peces instrumentals allà on la guitarra acústica és l’eix vertebrador de tot. És un doble disc que hi ha molt de repertori i la guitarra acústica ha condicionat la tria d’aquestes peces.

De Joana Lluna el 1982, a Guitarra 2020, què has canviat pel que fa a la composició, la producció i l’enregistrament?

Quan algú comença una cosa ho fa perquè d’entrada té vocació, interès i il·lusió. A partir de Joana Lluna fins avui han canviat coses. Per exemple, les formes per enregistrar i manipular l’àudio. Jo venc d’una escola analògica i quan m’he topat amb el format digital he intentat utilitzar-ho en positiu, encara que el so analògic m’arriba molt més. Jo crec que és una suma de tot allò que configura una persona durant el transcurs de la seva vida i del seu dia a dia. Bàsicament Joana Lluna diuen que és un disc referent i jo ja venia d’una certa experiència a estudis d’enregistrament. Jo quan era al·lotet era una esponja i vaig captar quatre coses que m’han servit tot aquest temps per anar fent. Com un pintor, fa quaranta anys que tenc la mateixa paleta de colors.

Dins aquesta experiència hi apareixen artistes com Concha Buika, Enric Mansfield…

En comptes d’aprendre d’una escola he après dels meus companys. He tengut la sort de tocar i compartir coses amb gent molt bona, tant de na Buika com de n’Enrie o Jorge Pardo.

El disc és una radiografia de la teva trajectòria?

Al disc apareixen peces que he fet amb la guitarra acústica i supòs que, si n’hi ha tantes, és perquè defineix la meva trajectòria. L’ordre no és cronològic i ho he plantejat com si et posessis un petit programa de ràdio amb diversitat d’estils musicals.

Entenc, però, que encara queda camí.

Supòs que sí! Tenc moltíssimes coses que m’esperen i em miren. He estat aquest darrer any i mig configurant un projecte que ja l’estic acabant i que serà com si hagués fet cinc discos. És una manipulació nua i crua d’àudios a través de programes informàtics i amb auriculars. De fet, hi apareix qualque amic com Javier Mora, Alfonso Pérez, Tolo Servera o Llorencet Barceló. El projecte es diu Collage i també són peces instrumentals però no de guitarra acústica sinó que és més divers.

Ara és mal de fer tocar en directe, és temps d’experimentació?

En els concerts he cregut sempre que el directe hi intervenen massa factors que no pots controlar. El tècnic del concert pot fer que soni molt malament. En aquests casos, és difícil aconseguir l’excel·lència i jo ho aconseguesc més a un estudi d’enregistrament.

Ets un animal musical d’estudi?

M’agrada molt l’estudi. Jo a dins un estudi he plorat d’emoció però també m’he pixat de riure, l’estudi és un espai molt familiar i de creativitat. Per tant, no contemples fer una presentació del disc? Ganes sempre n’hi ha. Per ara estic tancant el tema de Collage i començ a pensar a tornar a agafar la guitarra. A partir d’aquí pot passar qualsevol cosa.

Back To Top
Search