Skip to content

“Haguérem de quedar a dormir a ca una amiga a Montuïri”

Constança Amengual i Roger Pasqual tornaven amb cotxe de Palma, de fer feina a la ràdio. “A l’alçada de Montuïri hi havia una coa de cotxes impressionant. Quedàrem aturats i no vèiem el final. Per la ràdio varen dir que ja feia una hora (eren devers les set) que en sentit contrari els cotxes estaven aturats”. Hi havia gent que sortia dels cotxes a demanar què passava, d’altres es començaven a desviar. “Nosaltres”, continua Constança Amengual, “ens desviàrem i anàrem a ca una amiga que viu a Montuïri, a fora vila, perquè vèiem que allò anava per llarg”. Així i tot, miraren de partir cap a Sineu, però “també estava tot nevat”. S’aturaren a ca la seva amiga, que els esperava amb espelmes perquè se n’havia anat la llum. Des de la casa podien veure la carretera. Passaren hores fins que allò es desembossà. En veure que la cosa havia espassat, “provàrem de sortir, però la camada ja llenegava moltíssim i a la fi quedàrem a dormir a Montuïri”. L’endemà, com que havia plogut tota la nit, pogueren tornar amb normalitat cap a Manacor.

Back To Top
Search