“Hem de parlar de què volem ser. De si Porto Cristo ha de ser un municipi independent o un nucli més autònom”

Analitzam la realitat de Porto Cristo amb quatre dels seus veïnats. Bàrbara Terrassa, Xisca Bonet, Bernat Galmés i Bernat Amer parlen del present, del futur i dels anhels dels habitants del nucli costaner. Tots defensen que cal promoure una consulta, plantejar l’autodeterminació i la possible independència de Manacor.

Bernat Galmés, és de Porto Cristo i molts dels seus veïnats el coneixen perquè el troben darrere la barra del bar Lubumba. Amb ell s’asseu a la taula Xisca Bonet, que és directora de l’IES Porto Cristo. Més tard arriba Bàrbara Terrassa. Ella és cap de servei en el departament d’Innovació i Recerca del Govern de les Illes Balears. Amb tots ells i amb l’exregidor i actual casiner de l’IES Manacor, Bernat Amer, parlam de les preocupacions i els anhels que comenten i comparteixen amb els veïnats de Porto Cristo.

Bernat Amer, Bernat Galmés, Bàrbara Terrassa i Xisca Bonet.

EL TRACTE MANACORÍ
Bàrbara Terrassa: L’error més gros que ha fet l’Ajuntament de Manacor és girar l’esquena a Porto Cristo. No és que s’hagi fet enfora, és que l’actual govern municipal no s’ha acostat mai.
Bernat Galmés: No té sentit que els responsables municipals tenguin tan poca connexió amb Porto Cristo. Les festes del Carme s’han arribat a presentar al claustre de Manacor. Els portenys ens sentim ferits quan passa això.
Xisca Bonet: L’Ajuntament ha centralitzat moltes coses i no es resolen ni es gestionen bé els problemes del dia a dia. Tornam a ser un poble de segona.
Bernat Amer: Hem anat perdent serveis bàsics, ja no tenim ni brigada ni policia pròpia. Tot es gestiona des de Manacor i hem perdut rapidesa i efectivitat. I tot això ho notam els que vivim aquí.

AUTODETERMINACIÓ
Xisca Bonet: El poble és prou gran per poder aspirar a la independència de Manacor. La junta de districte ha quedat anul·lada, ja no decideix res que sigui transcendent.
Bàrbara Terrassa: Som un poble amb entitat, amb uns 9.000 habitants i amb urbanitzacions costaneres. Crec que és suficient per ser independents. Fa dècades que es parla d’independència de Porto Cristo i a Manacor ni tan sols ha parlat de la possibilitat de convertir-nos en una Entitat Local Menor, com sí que passa a Palmanyola. Crec que s’ha de fer un referèndum, és una qüestió de voluntat política i seria bo saber què en pensam els veïnats de Porto Cristo.
Xisca Bonet: Hi va haver alguns anys en què les demandes d’independència varen estar molt presents. Però va quedar en res. El que és evident és que hi ha dos ports. Som molts els que ens consideram portenys, però també hi ha molta gent que viu aquí de passada i que no se sent arrelada.
Bernat Amer: Els que ens consideram portenys som més que mai tot i que entre aquests hi ha molta diversitat. Tenc dubtes de si els suports a la independència de Porto Cristo serien majoritaris, però una consulta ens podria donar pistes de quin és él sentiment que impera.
Bernat Galmés: Fa falta promoure el debat, hem de parlar de què volem ser. Si volem ser un municipi independent o de si ens basta amb més autonomia.
Xisca Bonet: Hem de ser madurs i plantejar-ho. Però no pareix fàcil amb un govern municipal que no sap gaire quin és el dia a dia a Porto Cristo.

PRIMERA LÍNIA I MOBILITAT
Xisca Bonet: Guanyar espai per als vianants al centre i a la primera línia és imprescindible. Però crec que falta estudiar i fer una bona planificació per al trànsit. No poder-hi passar pot molestar i dificultar la mobilitat de part dels veïnats, però la primera línia és un espai molt interessant perquè tots nosaltres i també els turistes hi puguem passejar.
Bàrbara Terrassa: Jo estic al cent per cent a favor de les zones de vianants, no deixaria passar cotxes en tot el centre. Si anau a Cadaqués o a Valldemossa no en veureu cap de cotxe.
Xisca Bonet: S’haurien d’habilitar més zones d’aparcaments perquè puguem deixar els cotxes i els autocars. Però el port és un nucli gros i extens, també hi ha costes i a moltes persones grans o amb discapacitat se’ls fa difícil moure’s a peu. Crec que s’hauria d’estudiar tot molt bé
Bernat Galmés: El problema és que els estudis de mobilitat no els fa ningú que conegui la realitat de Porto Cristo. Les restriccions de trànsit a primera línia comencen a les quatre del capvespre. A aquesta hora acaba un concert a les coves. Tots els turistes que han passat pel centre quan anaven a visitar-les es trobaran amb la primera línia tancada i no podran desfer el camí. El perill és que passin de llarg. Hi ha un rum-rum que diu que aviat els autocars no podran passar per dins Porto Cristo. I molts de negocis del port vivim d’aquests turistes.

MODEL TURÍSTIC
Bernat Amer: La dificultat que tenim a Porto Cristo és que aquí hi arriba un turisme que ve de pas.
Bernat Galmés: Molts dels que arriben en autocar i amb viatges organitzats no tenen temps per fer passejades perquè només els deixen una hora i mitja lliure. I aquests són els clients de la majoria de negocis. Si només volem turistes rics que gastin molt, els negocis petits haurem de tancar. Els viatges organitzats són imprescindibles per la supervivència del comerç a Porto Cristo.
Bàrbara Terrassa: Hem de parlar de decreixement i de canvi de model. I hem d’aconseguir un equilibri. Han de venir menys turistes, però que gastin més. I al mateix temps hem de mantenir i racionalitzar aquests turistes de pas.
Xisca Bonet: El que hem d’aconseguir és que els turistes quedin un dia sencer. Que dormin per aquí i que passin gust de passejar i de tastar tot el que els podem oferir.

PORT I PAISATGE URBÀ
Bàrbara Terrassa: Ha canviat molt la fesomia del port i del moll. Han desaparegut les barques del bou i pràcticament tots els pescadors. S’han fet edificis horrorosos, hi ha barques enormes i vaixells turístics de colors estridents i no fa ganes passejar-hi.
Xisca Bonet: Fa beneït que només quedi un pescador aquí. Fins i tot la confraria s’ha extingit. Fa vergonya. Hem perdut caràcter i ja no hi ha xarxes damunt el moll. Tampoc hi ha llonja ni venda de peix. Érem un poble pescador i ja no ho som. És una llàstima.
Bernat Amer: També ens hem carregat la platja. Primer amb el martell i fa més poc temps amb el passeig de les coves blanques. Les parets verticals que sostenen el passeig fan que les ones impactin amb força i s’enduen la platja. No s’han fet mai estudis de com tot això afecta l’arena o el fons marí. Ho hauríem de saber, però tot això depèn de Costes i de l’Estat i sé per experiència que no és fàcil tractar-hi.
Bàrbara Terrassa: Una altra assignatura pendent és posar guapo Porto Cristo. Hem de fer complir la normativa i intentar que les façanes i els edificis millorin.
Bernat Amer: Hi ha moltes finques inacabades, trob que podrien fer el mateix que han fet a Manacor: acabar-les i convertir-les en habitatges protegits per donar resposta a la demanda de cases i pisos que hi ha aquí.
Bernat Galmés: També falten molts d’arbres i zones verdes, els pins del port tenen devers cent anys. S’han eliminat arbres al passeig de la Sirena i a la Cova dels Correus. S’han de reposar i també sembrar-ne més.

CULTURA I INVESTIGACIÓ
Xisca Bonet: Fa falta un espai cultural, no tenim edificis públics municipals i només tenim una sala damunt la biblioteca que no està habilitada. El que faria falta és un equipament com l’Espai 36 de Sant Llorenç. Hi podríem fer teatre, concerts, xerrades i també podria ser la seu de l’escola de música. Seria ideal al centre del poble, però no hi ha edificis públics que puguin acollir un espai així i es podria fer devora l’Institut.
Bàrbara Terrassa: Seria molt més profitós un espai cultural al centre del poble. Ca ses Monges o Can Blau serien espais ideals. Si sortissin a la venda, l’Ajuntament hauria de plantejar comprar-los. Falten espais per acollir serveis i projectes. Jo mateixa vaig demanar un espai per poder establir a Porto Cristo un projecte d’investigació marina. Però no hi ha cap lloc disponible i tendrà la seu a Portocolom.
Bernat Amer: Això per no parlar de les coves o de la deixadesa del cul del riuet o de la torre dels Falcons, que qualsevol dia trobarem enterra…
Bàrbara Terrassa: És el que varen veure els primers viatgers internacionals quan varen arribar a Porto Cristo a fer ciència. Varen estudiar les coves i tot el que s’hi amaga. Però ara la part científica no existeix a les coves, només estan enfocades al turisme.
Bernat Amer: També la cova de Santa Helena, que està tapiada des de fa dècades i era una cova d’enterrament situada just davall la basílica de sa Carrotja.

EDUCACIÓ
Xisca Bonet: És una llàstima que tenguem joves formats a Porto Cristo i que hagin hagut d’anar a fora per estudiar coses que tenim just aquí.
Bernat Galmés: Seria més que necessari que els joves poguessin formar-se per fer feina a l’hostaleria, el turisme o les indústries nàutiques, que són el gran potencial de Porto Cristo.
Xisca Bonet: Es varen intentar dur aquest estudis. Jo mateixa vaig anar a visitar l’edifici de la casa del mar per poder oferir-lo a la Conselleria, però tots els graus relacionats amb la cuina i l’hostaleria s’han obert a Son Servera. Som a prop però el transport públic hauria de millorar més perquè els alumnes de Porto Cristo hi poguessin arribar millor.
Bàrbara Terrassa: Però hem de diversificar, no només ens podem centrar en el turisme. Aquí hi ha barques i empreses que reclamen personal format. Els joves haurien de poder estudiar aquí mecànica nàutica, construcció en fibra i manteniment d’embarcacions.
Xisca Bonet: Si es fa, s’ha de fer ben fet i amb les instal·lacions adequades.
Bernat Amer: Hi estic d’acord, però també sé cert que el col·lectiu empresarial faria el que fos, fins i tot cedir naus i tallers de manera temporal, perquè els alumnes poguessin iniciar aquests estudis.

FESTES DEL CARME
Bernat Galmés: No en sabem res de les festes del Carme, la desconnexió de l’Ajuntament és absoluta, esper que com a mínim enguany les presentin a Porto Cristo.
Bernat Amer: He sentit que a la plaça del Sol i la Lluna enguany s’hi instal·laran atraccions de fira.
Xisca Bonet: També ens ha arribat. Faig teatre i ens han dit que no podrem fer l’obra a la plaça del Sol i la Lluna perquè hi hauria fira. L’obra la farem a l’Institut.