Porto Cristo, una cançó que dura massa

Ningú amb dos dits de seny dubta ja que Porto Cristo no sigui un poble com qualsevol altre de Mallorca. La seva condició de colònia marinera i estiuenca de les seves primeres dècades de vida va fer que Porto Cristo arrossegàs durant un bon grapat d’anys l’estigma de llogaret mariner sense entitat pròpia.
Primer amb l’arribada de la democràcia, i després, ja als anys vuitanta i noranta, amb l’embranzida sobiranista que va desembocar en el naixement d’AIPC, Porto Cristo ha desenvolupat un sentiment de poble que avui ningú discuteix. A més, i coincidint amb la presència d’AIPC als diferents equips de govern, la localitat costanera s’ha anat dotant de serveis i infraestructures que l’han fet tornar més autònom i autosuficient. Així i tot, com passa sempre amb els serveis de manteniment, de neteja i amb el dia a dia, les perifèries tenen sempre aquella sensació d’abandonament per part de la metròpoli. Hi ha un delegat, hi ha un encarregat, però quan hi ha un sentiment de poble i unes necessitats que no es cobreixen satisfactòriament, el sentiment de frustració s’esdevé habitual, o crònic.

La papereta que ha tocat al delegat Sebastià Nadal no és gens agradosa. El poble porteny l’ha sentit sovint com un extern i fins i tot és possible que en més d’una ocasió hagin estat injusts amb ell. Això no lleva, tampoc, però, que la decisió de nomenar un delegat únic per a tots els nuclis costaners no hagi estat la més encertada i que, a més, hagi estat llegida com una provocació de l’equip de govern cap al poble porteny, no ho oblidem, una localitat de més de vuit mil habitants que fa estona que ha arribat a la majoria d’edat com a poble i que fa estona també que sap que no l’alimenten molles, que volen el pa sencer, com deia l’alcoià Ovidi Montllor.

Mentrestant, els dies passen, i els anys corren a una velocitat que no coneixíem. Hem travessat una pandèmia, un temporal Glòria i segurament ens esperen algunes calamitats més. Enmig de tot això, el poble porteny, governi qui governi, torna a estar preparat per sortir al carrer i fer festa com ha fet sempre: amb orgull i amb dignitat. Que molts d’anys a tota la gent del Port.