“Hi ha famílies aficionades a anar al cementeri”

La doctora en Història, Maria Magdalena Riera (Palma, 1960), explica què celebram per Tots Sants i què aporta a la comunitat. En aquests moments és l’arqueòloga municipal de Ciutat i viu a Manacor des de fa més d’una dècada.

Tradicionalment, aquí sempre hem celebrat Tots Sants dia primer de novembre.
Tots Sants és la festa per celebrar l’existència de tots aquells que són al cel i són sants. Perquè de sants n’hi pot haver milions, encara que l’Església només en reconeix aquells dels quals en té proves. Tradicionalment es prega a tots els sants perquè ens protegeixin. Però no s’entén sense l’endemà. Llavors, dia 2 de novembre és el Dia dels Morts. No és que els hi resem a ells perquè ens donin coses, sinó que es resa a un Déu perquè aquests morts arribin com més aviat millor al Cel. Vendrien a ser aquelles ànimes que encara es trobarien al que es coneix com el purgatori. I després d’això hi ha la Nit de les Ànimes, que és el vespre que va de dia 1 a dia 2, moment en què s’encenia un llum d’oli a les cases en record als morts de la família. No coincideix amb Halloween.

Es podria celebrar uns altres dies de l’any?
No. Són dies per recordar els morts. Si vols seguir una tradició ancestral, ni tan sols cristiana, hi ha dos dies a l’any dedicats al seu record. A més, coincideix que aquest record se celebra cap a final d’any a les diferents cultures. És un esdeveniment important que, fins i tot, ha traspassat la tradició religiosa. El costum d’anar als cementeris és tant pels creients com pels no-creients. És una qüestió de tradició familiar i relació social.
Quina seria la seva funció principal?
En l’actualitat continua mantenint la funció que tenia pels cristians. Pels no-creients és un sistema de mantenir relacions amb els familiars i amb la comunitat. I ho és per dos factors: per la visita comunitària al cementiri i per les tradicions dels menjars que condueixen a celebrar un tipus de festivitat domèstica. Abans era més social, perquè la gent es passava el dia al cementeri; ara només és una visita.

On es remunta la celebració de Tots Sants? Podríem fer-ne una radiografia?
A l’època romana ja hi havia celebracions i també a les cultures nòrdiques. Supòs que la celebració d’aquest ritu des de fa temps es pot deure a dos fets oposats. O bé que sigui un tipus de celebració de record, de pensar i recordar aquelles persones. O bé, un intent de tenir els morts tranquils en aquelles cultures que creuen que els morts tornen. Ara bé, fer-ne una radiografia és difícil, ja que hi ha tradicions perdudes. A l’edat mitjana es duia menjar als morts, així com nosaltres els hi duim flors. Hi va haver prohibicions, i per això es va deixar de celebrar així. És molt difícil fer-ne un esquema, ja que està relacionat amb els enterraments i creences que no tenen a veure amb la formalització del ritu.

Al seu entendre, perd força a mesura que passen els anys?
Amb la pandèmia sí que n’ha perduda, però abans no. No hi veig un canvi dràstic en els costums, hi ha famílies aficionades a anar No hi veig un canvi dràstic en els costums, hi ha famílies aficionades a les anades al cementeria i famílies que no ho són.

Si no reprèn la força d’abans de la pandèmia, podria ser negatiu per a la nostra història i evolució com a comunitat?
Això seria parlar directament de Halloween i jo no crec que desaparegui Tots Sants. Halloween es farà, perquè crec que socialment s’ha integrat pel fet que hi ha tota classe de mitjans de comunicació i nous vinguts. Però hi ha coses forçades. Un exemple seria convertir la Nit de les Ànimes en un Halloween camuflat. Tots Sants i el Dia dels Morts són unes festes males de comprendre si no es viu en una comunitat cristiana. De totes maneres, Tots Sants és una festa d’alegria que no està pensada per espantar a la gent. No tenen res a veure.