“Quaderns del port està compost per una seixantena llarga de poemes escrits el darrer any. Molts procedeixen d’apunts que de vegades penj al Facebook d’una tirada i després els corregesc”. Així de senzilla, i així de complexa, és la tasca creativa d’Hilari de Cara, que en aquest cas li ha permès de rebre el premi dels Jocs Florals de Barcelona. Curiosament, el títol sembla entroncar-lo amb els primigenis Quaderns des Llombards: “Potser la relació és el lirisme”. Són poemes, els dels dos llibres, escrits des d’allà, o des d’aquí, “però no estan centrats en el Port. Alguns són narratius, amb referències portuàries… però en el fons el que m’interessa és mostrar-hi com veig el món, l’ànima, amb apunts filosòfics, i també alguns de polítics”, diu De Cara, que reconeix en els seus poemes “la calma més pròpia de l’hivern del port”, tot i que rebutja ser “un poeta nostàlgi, baldament siguis conscient que tota la vitalitat, la imaginació, el sentiment, la força… estan engabiades de cada vegada més pel pas del temps”. Així i tot, la mort no és un element que transiti amb assiduïtat pels seus versos i si hi ha una partida és més evasiva o plaent que no definitiva.
De Cara té altres projectes en marxa, com ara el volum Solsticis, un altre poemari que publicarà amb l’editorial d’Antoni Clapés, o La mar de Minsk, per a la qual cerca editor i que suposaria la segona part de la seva primera novel·la, Un llac en flames.
Un altre poemari espera en el calaix de les correccions, Converses amb Cordèlia, “que voldria que fos el meu llibre definitiu”