“Convidam la família reial espanyola a partir”

Més de dues-centes persones acudiren diumenge passat a l’acte central que cada any entorn del 14 d’abril es fa en recordança dels represaliats l’any 1936 als cementeris manacorins. L’esdeveniment memorial, conduït novament enguany per la periodista Mercè Pinya va servir una vegada més per posar damunt la taula les reivindicacions entorn de la memòria, justícia i reparació històriques que any rere any reclama el Comitè de Son Coletes. L’encarregada diumenge de llegir el manifest del Comitè va ser la professora Marta Sanxo. En el manifest es comparava la repressió dels anys de la guerra civil i la dictadura franquista envers les idees i la llibertat d’expressió amb la pena de presó dictada tan recentment per al raper Josep Miquel Arenas Beltran, Valtònyc. O també la impunitat dels assassins de Guillem Agulló, vint-i-cinc anys després de la seva mort:

També es referí el manifest a la situació que es viu a Catalunya actualment: “Aquest darrer any ha estat un any de joia estroncada. Amb entusiasme i coratge, amb enveja sana, i esperant poder-los agafar la mà, hem viscut com els germans de Catalunya proclamaven una nova república. Amb determinació i enginy, votaren l’1 d’octubre, malgrat els esforços inútils i ridículs de l’Estat per frenar la voluntat de tot un poble”, alhora que se solidaritzava amb la situació que viuen els polítics empresonats i exiliats: “L’Estat espanyol avui és més a prop de Turquia que no de França o Portugal. Homes de pau a la presó, valents Heracles de la paraula i la idea, militants de la pau. L’autonomia catalana, suspesa. Les eleccions, forçades, repetides i guanyades una altra vegada pels republicans sobiranistes, tot i tenir a la presó o a l’exili els principals candidats”. El text del Comitè acabava amb tres propòsits tan clars com contundents: el primer, la partida de la família borbònica per donar pas a una refundació de l’Estat; el segon, l’obertura de les diligències necessàries per valorar la possibilitat d’obrir les fosses dels cementeris manacorins i també de la platja de Porto Cristo. I el tercer dels propòsits del Comitè reclamava la publicació dels noms dels assassins de l’any 1936, “els noms dels assassins han de ser acompanyats per sempre d’aquest santbenet vergonyant. No podem callar pus, els morts d’aquí a baix no es cansen de clamar: justícia, justícia, justícia. Facem-ho tenir ver: per ells, i per la república!”, acabà llegint Marta Sanxo.

A l’acte també hi prengué part l’arqueòloga Lara Gelabert, la qual, acompanyada a la guitarra per Pau Mas, interpretà les Corrandes d’exili de Pere Quart i la cançó portuguesa Grandola Vila Morena.

El glosador Sebastià Adrover Roca també hi digué la seva amb un emotiu encadenament de quartetes reivindicatives.

Enmig d’un silenci corprenedor, Maria Àngela Riera interpretà amb la flauta travessera “El cant dels ocells”.

L’acte s’havia obert amb la lectura d’un text per part de dos joves de l’organització juvenil Arran, que denunciaren la repressió que han patit a l’illa per part de la justícia espanyola: “Ens hem trobat amb militants que han hagut d’anar a declarar a l’Audiència Nacional per haver cremat fotos del rei, d’altres han anat a declarar per una acció realitzada l’estiu passat al port de Palma on es protestava i es volia obrir debat sobre el model turístic actual ja que es totalment insostenible, a mes a mes no hem d’oblidar el cas de les feministes encausades, les quals realitzaren una acció pacífica pel fet de defensar el dret a l’avortament van ser jutjades i condemnades a 1 any de presó”.

Com ja havia passat en anys anteriors, a l’acte de Son Coletes hi acudí la batlessa Catalina Riera, acompanyada pel delegat de Festes Mateu Juan. També hi eren els regidors de MÉS-Esquerra, liderats per Miquel Oliver; els del PSOE, encapçalats per Núria Hinojosa; i el representant de Volem Manacor, Carles Grimalt. No hi acudí cap representant municipal del Partit Popular.