skip to Main Content
Història, Bruixeria I Memòria Pels Carrers De Manacor

Història, bruixeria i memòria pels carrers de Manacor

La tasca de Rafel Perelló és insondable. L’investigador manacorí no sols es preocupa d’indagar en la memòria viva del poble entrevistant les persones de més edat, sinó que també té esment de divulgar i difondre els coneixements que adquireix gràcies a aquesta feinada ingent. Dissabte va ser guia pels carrers de Manacor d’una dotzena de persones arribades d’arreu de Mallorca.

La ruta, que Perelló oferia a un estol de companys que formen part d’un grup de whatsapp amb inquietuds culturals i etnològiques, s’inicià a la plaça del Palau, on l’investigador recordà Antònia Caldentey, Teco, una centenària que recordava que “el dia del desembarcament va sortir defora perquè les campanes repicaven seguit seguit”. Perelló explicà que la gent, en sentir l’estruend de les campanes, “es pensava que era un gran foc”.

També es referí Perelló al Cós, on Sebastià de la Real pronosticà la seva mort quan canviaria el vent, tal com així va ocórrer.

Del carrer d’Artà, explicà l’entusiasta investigador manacorí, partien les rogatives per demanar pluja, a creu alçada, “anaven fins al cementeri i resaven també pelsmorts”. Perelló, també gran coneixedor de remeis i bruixeries, apuntà com una altra forma per provocar la pluja “llevar el csap d’un llagost, amb una mossegada, de viu en viu, i enterrar-lo dins un sementer”. També en aquest mateix carrer desfilaven els camions dels nacionals preparats per anar a combatre al desembarcament de Porto Cristo. Comenta Perelló que “hi havia gent que tirava tatxes a les rodes dels camions”.

Tot i que l’església estava tancada, Rafel Perelló va fer esment de l’expressió “aguantar el ciri dret”, que es deia als padrins joves el dia del batiament per assegurar que l’infant “no sortís mocós”. Igualment, els padrins joves “havien de dir el nom de l’infant amb veu ben entenedora, perquè si no ho feien així, de grandet returaria”.

També explicà la procedència de l’expressió “tenir cera del corpus”, atès que en algunes cases “es fregaven les persianes amb cera del corpus per protegir-les dels llamps”.

Aprofitant la visió d’unes baules a prop del carrer d’en Bosch, Rafel Perelló explicà la glosa: “Ja diras an es llorer / que s’afany a treure branques / enguany que se’n casen tantes, / any de fillols l’any qui ve”. Perelló aclarí que si a una casa naixia un nin posaven “un brot de llorer a la baula, i si era nina, un brot de murta”.
A Fruites i Verdures Ca’n Valls, Perelló explicà tot un seguit de supersticions relacionades amb els fruits de la terra. L’oli de ricí que administrava en Macià Purga, les cures d’en Pellerenca, la barriada xueta del Pou Fondo, la ideologia dretana d’en Guillem Batlet… foren altres de les qüestions tractades.

La matinal acabà amb un senyor dinar peu davall taula a la barriada de Mendia.

Back To Top
×Close search
Search