skip to Main Content

“Hugo Heusch cridà Pedro Riche per dirigir les perles perquè a l’encarregat anterior les dones li voltaven cama”

Sebastià Sansó ens recorda que les perles grans estigueren instal·lades al solar de via Majorica des de l’any 1902.

“El solar de la fàbrica de Majorica va ser ocupat per les perles per primera vegada el novembre de 1902”. Sebastià Sansó, historiador manacorí que va elaborar la seva tesi doctoral sobre la història de les perles a Manacor recorda que el pioner de tot això va ser Hugo Heusch. Aquest alemany establert a París havia impulsat la fabricació de perles artificials. Es traslladà a Barcelona a la recerca de mà d’obra barata. Hi estigueren fins que arribaren els aldarulls de la Setmana Tràgica. “Partiren cap a Palma i s’instal·laren a un pis del carrer de la Missió, on posaren el primer taller de perla de Mallorca”. “Però tengueren dificultats per trobar dones que hi volguessin fer feina, perquè corria el rumor que era malsà”, diu Sansó. Va ser així que arribaren les perles a Manacor, aprofitant també que feia poc que hi havia arribat el tren. “Llogaren un pis al carrer de Sant Antoni i no va ser fins el 1902 que començaren els tallers. “El que feren primer de tots representava una tecera part del que queda en peu ara”, diu l’historiador manacorí, que explica que “després en vengueren dos més”, als quals s’ha d’afegir el xalet de Pedro Riche, que es fa fer el 1910.

El primer responsable d’aquells tallers pioners va ser el francès Julien Pierre, “però Heusch cridà aviat Pedro Riche, perquè a Pierre les dones li voltaven cama i no les podia dominar. No hi anaven cada dia, i de vegades els homes anaven al taller i se’n duien les dones per anar a segar, a més li feien les perles petites i Heusch les volia més grosses”. De bon principi, les perles que es feien a Manacor eren “capsuletes de vidre buides que s’enviaven a París per ser completades”. El procés complet de la fabricació de perla a Manacor no comença fins el 1917, que és també quan es funda Hugo Heusch i Companyia, que anys més tard esdevendrà IEPISA (Industria Española de Perlas de Imitación, SA). La perla massissa es feia amb “varetes d’opalina, un alabastre que duien de Palma i que es manipulava amb una flamarada feta amb gas de fabricació pròpia”, diu l’historiador especialista en la perla a Manacor. Sansó recorda també que la perla s’arribà a exportar als Estats Units, on era coneguda com a “perla espanyola”, fins al punt que “a Nova York encara avui hi ha una delegació de les perles a la cinquena avinguda”

No va ser fins a la segona dècada dels anys cinquanta del segle passat que de la mà d’un enginyer hongarès les perles aconseguiren arribar a la qualitat Majorica i, a més, amb l’ajuda del boom turístic començà el vertader esclafit internacional de la perla manacorina.

Sansó aclareix també que “la vegada que hi ha hagut més personal dins la fàbrica es va arribar a les 865 persones”.

Per a Sansó, “hi ha molt de folklore amb això de la contaminació. Jo no som tècnic, però crec que ho han fet més gros del que era. El que vertaderament va endarrerir el desenvolupament d’aquest solar va ser la proposta d’un macroprojecte en un moment que no tocava”.

Back To Top
Search