skip to Main Content

I arriba un dia que la vida és un teatre… que es diu felicitat

Nena Gomila: “El teatre et fa sentir llibertat”

“L’obra de teatre que he fet enguany ha estat “Salvatges Cors”.Tracta de com era la vida a la post guerra a un poble molt petit, un grup d’actrius arriba allà i a partir d’aquí es crea l’història. Ens ha dirigit Antoni Rosselló”, diu aquesta jove actriu que ara mateix cursa 4t d’ESO. Va començar a la Mostra de Teatre Escolar quan tenia 3 anys amb Rosa Sunyer, de qui diu que “em va ajudar molt a créixer com a persona i agafar passió per el teatre”. D’aleshores ençà, continua, “he seguit cada any amb professor fantàstics com en Joan Toni o na Carme i en Dani”. Una de les obres que Gomila recorda amb mes estimació va ser “Les dones sàvies” ja que “vaig passar molt de gust de fer-la i crec que el meu personatge em representava bastant”. A la d’enguany, “Salvatges cors” ha pogut tornar actuar “amb companys amb qui ja anava a primària i a més he conegut gent nova. Hem fet molta pinya entre tots i per mi ha estat un any molt emotiu ja que poder continuar fent teatre en els moments que estam per a mi ha estat molt important”.
Per a aquesta alumna, el teatre “és una manera d’expressar-se i sentir llibertat. No sé si en un futur em dedicaré al teatre però sé que sé que no en deixaré de fer mai. Gràcies a la Mostra, el teatre formarà part sempre de la meva vida”. Segons ella, “el teatre et fa créixer com a persona i és un aprenentatge que recoman a tothom. Gràcies a això quan vaig a veure altres obres o pel·lícules em fix mes dels professional per aprendre d’ells”. Gomila recorda que l’afició i la facilitat per fer teatre “és una cosa que no tots els pobles tenen”.

Marisa Reyes: “Fer teatre et canvia la vida”

Marisa Reyes va començar a la Mostra de Teatre Escolar quan tenia 9 anys: “Em varen dir que oferien teatre com a activitat extraescolar i vaig veure el cel obert”, diu, i continua: “Vaig participar a la I Mostra de Teatre quan feia 4t d’EGB i a totes les següents fins que vaig acabar COU”. Recorda amb especial estima “Perruqueries Bah”, una obra que representaren quan feien 7è: “Els nostres directors de teatre, en Pep López i na Catalina Sureda, varen escriure l’obra per a nosaltres. Fins llavors havíem fet clàssics, com Molière, i aquesta obra va ser molt moderna i molt ‘loca’, com nosaltres. Ens ho vàrem passar beníssim”.  Per a Reyes, “el fet de participar a la Mostra de teatre, em va obrir camí a poder col.laborar amb grups de teatre de gent més major que jo, com Aranyes Teatre, o els Capsigranys.  Quan vaig acabar l’institut, amb un parell d’amics vàrem montar un grupet de teatre, les 9 en Punt. Vàrem fer moltes representacions durant una sèrie d’anys, fins que els camins ens varen separar. Varen ser uns anys molt especials. Des de llavors he continuat fent teatre quan em criden per fer qualque col.laboració i amb el centre d’adults. I fins i tot he actuat a una sèrie de televisió”, i acaba explicant que “sempre que puc vaig al teatre, és una de les meves activitats de temps lliure preferides”. Per a aquesta professora de secundària, “fer teatre et canvia la vida de manera molt significativa. Estar damunt un escenari t’ajuda a aprendre moltes habilitats, que et serveixen per sempre i que pots aplicar a tots els contextos i situacions dins la teva vida. Perdre la por a parlar en públic, sabre transmetre sentiments, aprendre a controlar-te i saber estar en moments d’estrés, fer feina en equip, assumir responsabilitats…. La llista no acabaria mai”.  Finalment, explica que “Manacor, sense cap dubte, és un referent dins el món del teatre. Aquí cream ‘cantera’ de grans actrius i actors, directors i guionistes. Ser de Manacor implica dur el teatre dins la sang, el teatre forma part de les vides de tots els manacorins, ja que tots hi participam, ja sigui actuant o com espectadors”.
Laura Parera: “Saps l’esforç que hi ha darrere”

Laura Parera va començar a participar a la Mostra a primària, i hi va prendre part sis vegades. Recorda especialment “Mikado”, amb Antoni Rosselló, “ja que ens vam barrejar diverses edats i va ser un aprenentatge de convivència grupal molt potent”. A Parera l’experiència a la mostra li ha aportat “un gust pel teatre i el coneixement de saber tot l’esforç que hi ha darrere del muntatge d’un espectacle. Posteriorment he col-laborat en alguna ocasió com a músic d’alguna obra de teatre. No he continuat amb el teatre ja que m’he dedicat més a la música”. Segons aquesta mestra d’escola, la Mostra és molt important per als infants o adolescents, ja que a part d’estimular la creativitat i obrir la ment cap a la cultura, aporta seguretat a l’hora de parlar en públic i estimula treball memorístic, també es treballa l’autoregulació, gestió emocional , convivència de grup i la responsabilitat”. I continua: “A mi m’ha ajudat a créixer valorant i coneixent el món del teatre i per altra part a respondre millor davant certes situacions en la vida com : parlar en públic, treballar en equip, autoregulació…”.

Maria Magdalena Vives: “La Mostra és la meva mare teatral”

Maria Magdalena Vives va participar sempre que va poder a la Mostra de Teatre Escolar. Dels tres anys fins als devuit. Diu que de cada obra en què va participar, “involuntàriament, en tenc un record, qualque frase o un moment que recordo amb estimació. El dia que estrenàvem sempre era el moment més esperat del curs, així que no tinc res més que agraïment a tota la gent que la fa possible”. Vives explica amb emoció que “la Mostra em va donar les ales, em va fer enamorar d’aquest art, com ningú més ha aconseguit fer-ho avui dia. És la meva mare teatral. Actualment estudio direcció de teatre gràcies a ella. He participat en bastants de muntatges que no estan vinculats a la mostra, també molt ben recordats de part meva” i afegeix que “el teatre és l’art que em representa i això és en part perquè des de petita vaig trobar el meu llenguatge artístic en la Mostra de Teatre. Ha estimulat el meu món perquè he volgut seguir trescant aquest camí. Vaig començar fent interpretació a la Mostra, però m’he volgut especialitzar en direcció que és el que més em cridava l’atenció, però la interpretació i l’escenografia em fascinen també”. Vives explica que “el meu primer any a l’Institut del Teatre, em vaig adonar del respecte que mostren els docents per la tasca de la Mostra de Teatre de Manacor. Estan captivats i constantment repeteixen que de Manacor han sortit grans professionals del teatre. En definitiva crec que ha aportat la llavor a tota aquella gent que posteriorment ha fet créixer el teatre dins la seva vida”.

Ilde Muñoz: “El teatre m’ha dotat de sentit crític”

Ilde Muñoz va partiicpar en sis mostres, les sis primeres, del 1987 al 1992. Avui és un habitual de l’escena amateur manacorina. Del seu pas per la Mostra recorda especialment “Eclipsi de Lluna”, de Toni Palerm dirigida per Pep López i Catalina Sureda: “La foto d’una de les escenes en que jo participava va il.lustrar el cartell de la mostra de l’any següent”, recorda amb nostàlgia mentre afegeix que “la mostra m’ha enganxat de per vida al teatre. Em vaig formar en interpretació, dins i fora de Mallorca. Continuu fent teatre avui dia i com a espectador en som un apassionat”. Muñoz comenta que “el teatre m’ha acostat a altres arts com el cinema o la literatura molt especialment, a més de dotar-me d’un esperit crític” i creu que la Mostra “ha convertit Manacor en un referent cultural arreu de tot el país i ha facilitat que avui dia els professionals de l’espectacle nascuts de la ma de la mostra siguin molt valorats fora de la nostra ciutat i de la nostra illa”.

Maria Nadal: “M’ha ajudat a ser més extravertida”

Maria Nadal estudia 1r de batxillerat i enguany participa a la Mostra amb l’obra “Patates, dirigida per Moli Quetglas. Nadal comenta que “els meus pares m’animaren a participar ja des de ben petita, quan cursava 1r de primària i, a més, s’oferia com activitat extraescolar des de l’escola. Al llarg d’aquesta trajectòria he arribat a participar, amb l’obra d’enguany, a 12 obres de la Mostra de Teatre Escolar”. Recorda amb una estima especial “una obra que vaig representar quan tenia 9 anys amb alumnes de 1r i 2n de batxillerat, “El carter del rei”, dirigida per Antoni Rosselló. En aquesta obra vaig haver de memoritzar molt de text i, aleshores, era ben petita”. D’altra banda, assegura, “l’obra d’enguay ha estat tot un repte, ja que en escena i durant tota la representació només som dues persones”.
Nadal, de moment, no es planteja dedicar-se professionalment al teatre, “però sí com a una afició”. Per a aquesta estudiant manacorina “el teatre m’ha ajudat a ser més extrovertida, a perdre la por al ridícul, a parlar en públic, a tenir iniciativa i capacitat de memòria i ha estimulat també la feina en equip” i reconeix que “Manacor és la ciutat del teatre per exce·lència arreu dels Països Catalans. Gràcies a la Mostra, han sortit de Manacor actors, actrius, directors i directores”.

“La Mostra ha creat teixit teatral”

Joan Toni Sunyer va començar a la Mostra amb 10 anys, ifins l’any 2008 que va acabar segona de batxillerat. Joa tot d’una va començar a fer-hi també de director i fins a dia d’avui. Recorda especialment “Pitonisa no m’enredis”, quan feia 1r d’ESO, “perquè va ser la primera que em varen donar més d’una frase”. També recorda Mediterrània, més que per l’obra, “pel grup que es va crear”. Per Sunyer, “a la gent que ens hem dedicat al teatre la Mostra ens ho ha donat tot, no puc entendre la meva vida i el teatre sense la Mostra, tant com a actor com a director”. “Totes aquelles hores, i tants d’anys”, diu Joan Toni Sunyer, “ens han donat la base on s’ha anat col·locant tot”, tot i que comenta que “després veus que el món artístic professional no és com te’l pintaven a La Mostra. Finalment, Sunyer creu que “la Mostra ha creat teixit teatral, públic, actors, directors… Molt malament ho hauríem de fer perquè això no duràs”.

Francesca Vadell: “Va ser la nostra primera escola”

Francesca Vadell recorda que “ja feiem teatre a Sa Graduada quan teníem 3 anys, després a Es Canyar i a l’IES Mossèn Alcover. Diria que cap any vaig deixar de fer teatre. Per tant, són molts anys”. L’actriu manacorina diu que té “bon record de les primeres obres sobretot, supòs perquè erem infants i ens permetíem jugar, que és l’essència del teatre”. Per a Vadell, “la Mostra ens connectava amb el teatre. Ens permetia tenir-lo a l’abast i participar-hi. Des de ben petita ja vaig saber que voldria que el teatre fos la meva professió. I la mostra va ser la nostra primera escola”. Francesca Vadell explica que “la Mostra em va ensenyar l’assaig i la repetició (bàsiques per pujar a escena). Dedicàvem quasi tot el curs a preparar la peça que mostrariem durant un o dos dies. Però amb perspectiva he vist que quan es treballa amb infants és molt més important el porcès, el joc, l’experimentació i que el resultat és secundari. Per això crec que és interessant pensar la mostra com un espai on els infants creen, juguen i pensen, més que un lloc on mostren una peça acabada”. I ara, passat el temps, veu que la Mostra “ha aportat un espai de trobada entorn al teatre que ha reunir, pares, padrins, infants, veïnats que anaven a veure com s’expressaven els més petits. Ens ha aportat amistats: als 10 anys ja fèiem obres amb en Salvador Miralles o en Toni-Lluís Reyes, que avui són companys de professió”.

Back To Top
×Close search
Search