Jaume Febrer Caixeta (Manacor, 1988) és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i és l’entrenador de l’equip masculí de Superlliga1 del Club Voleibol Manacor. Parlam amb ell a dos partits d’acabar la temporada i amb la permanència gairebé a la butxaca.
En quin moment us trobau ara?
Ara estam pràcticament al final de la temporada. Ens queden dues jornades i l’objectiu està pràcticament aconseguit. Tot i que matemàticament encara no és cent per cent segur, s’haurien de donar unes combinacions molt concretes per no aconseguir-ho… Si aquest dissabte guanyam contra el San Sadurniño, que és l’equip que ja ha descendit, ja tendríem la permanència matemàticament assegurada.
Tot un èxit…
Sí. És un objectiu molt ambiciós per nosaltres i aquest pròxim partit té un punt afegit i és que podríem aconseguir la permanència a ca nostra i davant de la nostra gent.
Si aconseguiu aquesta permanència, tendreu assegurat el suport econòmic per continuar a la Superlliga?
Sí, jo pens que sí. Una cosa de la qual podem estar orgullosos és del suport i la base social que hem aconseguit generar i arrossegar cap al volei. Gent que no havia anat mai a veure un partit ara està molt aficionada… Amb aquesta massa social que ens dóna suport veig pràcticament impossible no aconseguir els recursos econòmics suficients per continuar.
Quina valoració fas de la temporada?
Per jo hi ha hagut dues etapes. Una primera d’adaptació a la categoria, a la diferent força velocitat i alçada de la resta d’equips així com a la professionalitat… Avui dia nosaltres encara no som professionals i això és quelcom molt estrany en aquesta categoria. Una vegada amb l’equip còmode i assentat a la categoria hi ha hagut un salt de nivell de joc i de qualitat que és el que ens està a punt de fer aconseguir la permanència.
Quins punts creus que són clau per mantenir-vos en aquest nivell de joc tan exigent?
Personalment, crec que el punt número u és la confecció de la plantilla i les noves incorporacions que hem fet i que han rendit a un nivell molt alt i que la gent que venia d’altres anys s’ha adaptat molt bé a la nova dinàmica de la categoria i no ha perdut la il·lusió que ens va fer pujar.
Com es conjuguen aquestes noves incorporacions amb la plantilla de sempre?
Aquest ha estat un dels punts més complicats: aconseguir cohesionar un grup de gent professional, que juga perquè és la seva feina i gent amateur, que està aquí perquè és el seu hobby. Hi ha hagut moments difícils perquè en un primer moment les prioritats poden ser diferents però crec que al final uns s’han adaptat als altres i viceversa.
I com es mantenen motivats els jugadors que ara tenen manco minuts de joc?
És difícil però ells coneixen les necessitats d’aquesta nova categoria i valoren la feina del dia a dia en una categoria superior. Això és un punt fort que ells tenen a l’hora de continuar jugant.
Com combines la teva feina amb l’exigència d’entrenar un equip a Superlliga?
Per sort, la meva feina em permet organitzar els horaris així com em vagi millor i he trobat gent que m’està ajudant molt. No és fàcil però de moment ho puc anar combinant, tot i que no és el més comú dins de la categoria. M’ha llevat hores de vida social i d’oci però crec que val la pena.
Acceptaries ofertes per entrenar de manera professional o prefereixes fer-ho d’aquesta manera a ca teva?
M’estranyaria molt que pogués tenir una oferta suficientment ambiciosa o rendible per jo com per fer-me abandonar aquest projecte que ens ha costat tant construir, a ca nostra i amb els nostres i que dóna sentit a tot el que fem: tenir una afició tan propera a nosaltres, que ens segueix allà on anem… Això no ho trobes a cap altra part d’Espanya.
Un altre punt essencial, el suport social. Quina incidència creus que té per l’equip?
Ells ho valoren molt. Per nosaltres jugar a Na Capellera sempre ha estat un punt fort però mai havíem rebut tant de suport com ara. No són espectadors, és gent que s’implica en el nostre joc i la nostra feina.
Quins elements destacaries com estratègics pel joc de l’equip?
Abans he diferenciat dues etapes en la temporada i el joc també s’ha marcat per elles. En primer lloc vàrem haver de millorar tots els aspectes del joc perquè érem inferiors a la resta d’equips. Un cop assolits aquests aspectes més generals, ens hem centrat a millorar molt la recepció i la defensa.
I també heu treballat molt en l’estadística…
Sí. Com que al volei passa tot tan ràpid, moltes vegades no tens temps a reaccionar i per això hi ha una feina darrere en aquest sentit que ha encapçalat en Lluís Enric Molada. Això fa que nosaltres ens puguem anticipar en alguns moments de joc i aconseguir un avantatge temporal d’uns quatre o cinc punts damunt del rival i que poden ser crucials.
Amb la permanència pràcticament assegurada com encarau la temporada vinent?
Amb molta feina a fer que no hem tengut temps de fer enguany, perquè d’ença que vàrem pujar tot ha vengut molt de pressa però també amb molta il·lusió. Hem d’intentar no cometre els errors d’aquesta temporada i fer un projecte de cada pic més sòlid i professional, en coherència amb la lliga en què jugam.
Vols afegir qualque cosa?
Sempre xerr de l’afició però m’agradaria tornar a remarcar de nou la seva importància. Esperam aconseguir la permanència aquest cap de setmana i davant de la nostra afició, com a mostra d’agraïment per tota la força que ens han donat.
