Molta gent troba que ha fet uns dies d’una calor extraordinària, d’una calor que no és normal. Hi estàs d’acord?
Nosaltres tenim dades d’ençà de l’any 2011 i és cert que no havíem tengut mai aquests registres. Havíem arribat a 37, 38 graus, però mai a 40, cosa que sí que ha passat ara. De totes maneres personalment sí que tenc records de quan era nin d’haver patit la mateixa calor. Per exemple els anys 70 o 80 hi va haver temporades de sequeres molt fortes; o també a principis dels anys 2000, record un any que hi va haver una apagada general per mor d’un incendi, que també va ser un any de moltíssima calor. Per tant la meva conclusió és que no estam davant una cosa extraordinària.
Ha estat una sensació, idò, més que no una calor real?
No, la calor ha estat real. De fet, si parlam a nivell de sensacions, encara ens hauria pogut parèixer que en feia més, de calor, si hi hagués hagut més humitat. Posarem un exemple en xifres. Dia 3, que va ser el dia que va fer més calor de tots, vàrem tenir una temperatura màxima de 40º i una mínima de 27,6º; la mitjana, va ser, idò, de 33,1º. Per altra banda la humitat va tenir una mitjana del 45%, això és un valor baix. Hem de tenir en compte que el valor que consideram de confort, un valor normal, és del 55%. Si aquest dia haguéssim tengut aquesta mitjana d’humitat, la sensació encara hauria estat d’ un o dos graus més de temperatura.
Què és allò que destaca idò, d’aquesta onada de calor?
Per una banda, que han estat sis dies seguits, de dia 31 a dia 5, de molta calor; sis dies de mitjanes de 38, 39 i 40 graus. Tenir temperatures tan elevades tant de temps seguit, fa que l’asfalt, les cases, etc. s’encalenteixin, i per aquesta inèrcia tèrmica, la calor, o la sensació de calor, s’ha allargat encara més. Per altra banda, dia 1 d’agost es va produir un fenomen peculiar. El que va passar aquest dia sí que és una cosa més rara, no tan comuna. El nom en anglès és heat burst, en català, un esclafit. Té lloc quan hi ha una capa d’aire sec per damunt l’aire normal. L’aire sec, que pesa més que l’aire humit, cau de molt amunt en picat, es desploma. Aquest aire, com que a baix troba més pressió, es comprimeix, i quan es comprimeix, augmenta la temperatura. Paral·lelament baixa la humitat, i fa una ona de vent. Això va passar aquí dia 1 d’agost a les set del matí, per mor d’un vent calent i sec que va arribar d’Àfrica. La temperatura, d’un moment per l’altre, va pujar dràsticament.
Creus que aquesta calor tan elevada que hi ha hagut farà que les típiques pluges de finals d’agost siguin més intenses?
Jo no ho puc assegurar, però pot ser sí. El fet que hi hagi hagut temperatures elevades tant de temps fa que la mar estigui més calenta. A més, és la mitjana de tot l’any, que ha estat més elevada que els anys anteriors. Tot això ens fa pensar que sí que hi podria haver pluges fortes.
Creus que tots aquests fets estan relacionats amb el canvi climàtic?
Hi ha gent que diu que sí, però jo no m’atrevesc a afirmar-ho. Tanmateix, tot això és molt bo de dir i mal de demostrar. Hem de pensar que el clima té una variabilitat natural. El canvi climàtic és una cosa molt progressiva i molt a llarg termini. Les glaciacions no passaren d’un dia per l’altre. Amb això no vull dir que jo no cregui que hi ha un canvi climàtic; pot ser sí que la temperatura mitjana anual sigui més elevada avui que fa cent anys. En tot cas, s’ha de mirar amb valors mitjans, i en períodes llargs.
