Gaspar Genovard Rosselló, Fai, (Sant Llorenç del Cardassar, 1930-2022) va viure més de noranta anys. Rafel Perelló va parlar amb ell i en va treure, de fets succeïts avui inimaginables...
Una antiga creença relacionava l’arc de Sant Martí amb el sexe de les persones.
Deien que quan sortia l’arc de Sant Martí, si una dona passava per davall l’arc, tornava home, i si era un home que hi passava per davall, tornava dona. Eren coses que creia la gent d’un temps…
Per quin motiu hi havia gent que a l’hora de vestir-se sempre es posava el calcetí del peu esquerre en primer lloc?
Perquè deien que si es posaven primer el calcetí del peu esquerre, no tendríen mal de queixal…
Els xuetes patien racisme.
Sí. Un fet vos contaré. En aquell temps no hi havia tantes diversions com ara, ni prop fer-hi. Llavors, per a passejar anàvem de l’Alameda a sa Bassa (1). Jo i un altre ens atracàrem a dues al·lotes i vàrem moure conversa, un amic que passava em diu “Uep, Gaspar, quina la fas?” Aquella al·lota em diu “ves-te’n, Gaspar, no te vull”. Dic “I ara quina mosca t’ha pegat?” Diu “perquè ets xueta”. Jo no ho som xueta, però llavors Gaspar era nom de xueta… els xuetes no collaven amb el altres, a la primeria només es casaven amb ells mateixos…
Qui eren els “xuetes d’orella alta”?
Als xuetes rics, la gent els deia “xuetes d’orella alta,” i als xuetes més pobres, “xuetes d’orella baixa”…
Anàreu a descarregar saques de contraban, vós?
Jo no, però me cagon Sineu! Un vespre érem a agafar eriçons per s’Espinagar, i vàrem trobar un secret (2). Els teus dallons! Hi va haver una cova plena de cafè i sucre. Ens posàrem un saquet de cafè damunt el coll, i tira milles! L’endemà ens diuen “Bativa el món! Us vàrem conèixer, tot d’una ens pensàvem que eren els civils! No digueu res!” Deim “no passeu pena”. Vàrem vendre el saquet de cafè i ens donaren cinc-centes pessetes, idò! El temps de l’estraperlo campàvem magres (3), llavors cinc-centes pessetes era una doblerada…
Diuen que les serps hipnotizen els aucells per a capturar-los…
D’això no se’n poden riure. Això és ben ver perquè jo ho som vist. Vaig afinar una serp, la serp mirava un aucell. Jo em vaig acostar a la serp a peu de gat (4). La serp fitorava l’aucell amb la vista. L’aucell va quedar embadalit, pareixia que perdia les forces, perdia les forces, perdia les forces, li pega com una mollor i quan està entobiat del tot, la serp s’hi afua, l’embotona, i ja el té arreglat…
Vàreu conéixer senyores o senyors propietaris de possessió que actuaven amb prepotència amb els seus amitgers o llogaters o missatges?
Només vaig conéixer dues senyores xereques. Una era la senyora de (…) donya (…), era més dolenta que el que tiren, era un poll entrat en pastura (5), l’havíem d’anar a cercar de Manacor amb el xarret i l’havies de tornar, era una dona més estreta que un cul de borino (6), es posava en tot, era una mestressa cul-cosit (7), feia moltes rareses, era malavidosa, dejectava la gent de portal baix (8). No volia que donàssim figues seques a l’egua, ens vetlava de darrere les finestres… una altra era la senyora de (…), me cagon Sineu! Mirau! Ara no em surt el nom! Eren senyorots de Palma, ella era una dona pucetera (punyetera), molt estirada, duia un dimoni a cada cabell (9), aviat t’omplia la mesura (10)… llavors es veia d’una hora enfora que eren senyors, si fotres! Saps que hi anaven de mudats! Les senyores anaven de vint-i-un pèls (11), ben escarpides, i els senyors més mudats que un garballó (12)…
Coneguereu qualcú de Sant Llorenç amb fama de bruixa o bruixot?
Aquí hi havia una família que deien que en sabien, d’etcisar (embruixar) i de donar malbocí (13), els deien “els Rossets” de malnom. Un dia vaig tenir una fregada amb un Rosset. El dijous jo anava a festejar a ses Bitles i la meva dona estava a Sos Llullets. Un any vaig collir les ametles a ses Bitles. Una que era Bàrbara festejava amb un “Rosset”, vaig xerrar amb ella. Un vespre, el temps que sopàvem, va venir un Rosset amb un ou per defora (14) , va arribar molt coent, sempre duia l’escopeta, em diu tot remolest “No et vull veure pus mai amb na Bàrbara”! Vatua el nan! Treia foc pels queixals (15), però jo li vaig aturar els peus. Li vaig dir “escolta, bergant, si vols res, digues-ho!” No va dir res i se’n va tornar …
N’hi havia que els vespres es desfressaven de bubotes.
L’amo en Joan de sa Sínia, a aquest home li sortia una puta bubota quan anava a festejar, i tornava enrere. Aquell home no se’n podia donar passada, bé es buidava el cap (16) i venga a buidar-se el cap, “I com punyetes em surt?” Un dia, a la fí va caure de l’ase (17). Ah, collons! Li varen dir que aquella bubota li compareixia perquè no volien que anàs a festejar amb aquella al·lota…
Sou o heu estat caçador?
De jovenell, el meu caire foguer (18) era anar a parar garbellets, feiem ‘xides (eixides) amb els amics, mai tornàvem frares. Jo en parava pel cap prim (19) devers seixanta dins els solcs en temps de tords. De vegades, les putes milanes ens fotien els aucells, se’n duien el garbellet i tot… un temps hi havia una aucellada de por! Vaig dur Sauma, un dia va venir un bon esbart d’estornells! Agaf l’escopeta i vaig fotre dos trons dobles. Els estornells són pesta cernuda (20), fan tala d’oliva, peguen a l’oliva i als murtons, Per aquí on passen els estornells no deixen res per verd (21)…
Recordau qualque cosa de la guerra civil?
Me cagon Sineu! Jo era un nin quan vengueren els rojos. Érem a Ariany, el capellà va pujar al campanar, va veure uns homes com a de rampellada per dins un sementer. Baixa el campanar de quatres (22), pega crit, diu “els rojos s’atraquen!” “Els homes que surtin amb el que sigui, les dones i els infants que s’amaguin, els rojos s’acosten!”. Me cagon Sineu! Es va alçar un dos de maig! (23) Ja me tens gent que pegava fues cap aquí i cap allà, les dones i els nins ens agombolàrem dins un celler, tothom compixat de por, tothom duia un pet! (24) Resa qui resa, resa qui resa. Els homes sortiren amb destrals, falçs i de tot. Vatua el món, sereno! A la fí vàrem treure el gat del sac! Sabeu que va ser? Idò no eren homos que va veure el capellà, eren bous d’una possessió, però es va pensar que eren rojos, cagondena! La por fa veure coses que no són (riu)… els falangistes tenien carta blanca. Noltros estàvem a Son Negre, dúiem lo den Salas, jo he vist un caramull de devers trenta homes morts, érem al·lots, jugàvem per devora el cementeri de Manacor i veiérem el caramull que havien fet els falangistes per a cremar, ens varen dir “au, monets, anau, anau, anau-vos-en”…
Em podeu dir el nom de qualque curandero?
L’amo en “Parrino”. Amb un mocador seu fregat per la panxa, llevava el mal de ventre…
Trobau que la gent d’un temps era físicament més forta?
De molt! Ara són de mel i sucre. Hi havia l’amo en “Meco” que sempre anava descalç, ja era empès d’anys i anava descalç. Una bístia li va ferir pel “popís” (25) i li rajava sang, per aturar la sang es va posar terra i merda, i per envant! Un temps eren més forts, però d’un bon tros!..
Féreu feina a foravila quan éreu un infant?
Com t’ho diria! Als al·lots ens sucaven. Ens cridaven a les quatre de la dematinada per anar a segar. Un dia em donaren un bon eixabuc (renyada). Era un al·lot i havia d’anar a batre a una era, però vaig quedar adormit a una mata. Quan em despert peg fua, vaig arribar que feia els tres alens, ja era grandia (quan al matí el sol ja és ben alt) quan vaig arribar; em varen dir “A on putes eres? Trobes que això són hores d’entregar-se?”. Em donaren un bon repassó (renyada), em varen estirar les orelles (riu)… de nin em llogaven per a les estiuades (26), els pares es convenien. En els sis anys feia de porqueret, i en els deu anys em posaren a fer feina a la cimentera de Petra. El senyor untava les corrioles (subornava) per a tenir corrent, traginàvem senalles de pedra per a dur a l’estrucadora. Bon Jesús! Quan hi pens!…
Abans heu dit que vàreu estar a son Negre…
Llavors, als catorze anys vàrem anar a estar a la finca de don Joan Salas, per la banda de Son Negre… jo i ma mare ventàvem a l’era, dèiem “Bon Jesuset, que no s’aturi el vent!” (riu)… ens ginyàvem per a fer un duro. Amb el meu germà prenguérem una escarada (27) d’arrabassar faves a un sementer molt gran de Bellver Ric. A Bellver Ric tenien una bona guarda de mulats (28), hi havia una guarda que embellia… vaig estar de bover a Termenor, començant a veure-hi passava el cocover (29)…
Glossari
1. L’Alameda: forma amb què alguns denominen el passeig d’Antoni Maura o Na Camel·la, de Manacor.
2. Secret: amagatall.
3. Campar magre: tenir pocs recursos econòmics.
4. Caminar a peu de gat: caminar sigil·losament per a no ser descobert per una persona o un animal.
5. Poll entrat en pastura: per “poll entrat en costura”: es diu d’una persona que preten d’esser molt.
6. “Era una dona més estreta que un cul de borino”: era una dona molt avara.
7. Era una mestressa cul-cosit: Era una dona molt mestressa, molt ficadissa.
8. Gent de portal baix: gent humil, pobra. 9. “Duia un dimoni a cada cabell”: era una persona molt dolenta.
10. “Aviat t’omplia la mesura”: Aviat quedaves afartat, assaciat d’aquella persona. 11. Les senyores anaven de vint-i-un pèls: molt mudades i encitronades.
12. Anar més mudat que un garballó: Anar molt mudat.
13. Malbocí: menja que es dona per malefici.
14. Venir amb un ou per defora: arribar una persona a un lloc amb molta arrogància o prepotència. 15. Treure foc pels queixals: estar molt enflabiolat, molt enrabiat.
16. Buidar-se el cap: cavil·lar intensament.
17. Caure de l’ase: comprendre a la fí un fet, un enigma, una qüestió, etc.
18. Caire foguer: activitat molt important o principal d’una persona.
19. Pel cap prim: com a mínim.
20. Ésser pesta cernuda: esser extremadament perjudicial per tal o tal cosa.
21. No deixar res per verd: Destruir-ho tot. 22. Anar de quatres: anar molt de pressa.
23. Es va alçar un dos de maig!: es va alçar gran rebombori, tiramuixell.
24. Pet: por intensa.
25. “Popís”: palpís, part carnosa i molsuda d’un membre.
26. Estiuades: aquesta paraula té diversos significats, però en aquest cas concret significa feines o messes d’estiu de la pagesia.
27. Prendre una escarada: Fer una treball concret i a preu tancat, és a dir, prèviament acordat entre el pagador i el treballador.
28. Mulats: muls o mules joves.
29. Cocover: mercader que compra i ven ous i aviram.
