Joan Gomila: “Hi ha reunions, però encara no hi ha data (per a la moció de censura)”

Joan Gomila (Manacor, 1962) és un dels veterans dins l’Ajuntament de Manacor on ha encetat el que serà la seva tercera legislatura completa, ara, però, des de l’oposició

– En el moment de les negociacions, ens vàrem endur una decepció. En principi pareixia que tot anava bé. No hi havia res a amagar. Pel que fa al pla general partíem d’una proposta molt oberta, amb moltes possibilitats de fer el definitiu, i amb molta cosa per poder fer feina, perquè n’havíem fet una aprovació inicial de mínims per després poder-hi fer feina. En el moment que et veus defora, tot canvia. A nivell personal tampoc no tenim cap relació massa intensa, però sempre han tengut el meu respecte. Nosaltres ens demanàvem i no compreníem: “Com és possible que agafin aquesta opció quan creim que no és la més efectiva per així com pensam que hauria d’anar el poble?”.

– Ha estat fum com la majoria de coses. Hi ha notícies que s’arriben a repetir quatre i cinc vegades al mateix diari, i no diré quin és. Avui tenim l’avantatge del twitter i del whatsapp, que tot queda enregistrat. Et puc mostrar el meu xat de whatsapp amb el batle: les seves consultes són per coses banals, com ara on hem de posar dues o tres taules perquè venguin a signar els afectats pel gasoducte. Com és possible que em demanin això el mateix dia que surt publicat que Manacor s’adherirà a l’Agència de Disciplina Urbanística del Consell i d’això no ens en demanin res? Igualment, ens conviden per anar a les medalles d’or del Consell i en canvi no ens conviden a l’homenatge d’en Miquel Mas.

– Zero absolut en consulta pel que fa al pla general. Fins dia 31 de juliol no vaig tenir ni una telefonada del batle. Dia 31 ens trobàrem i xerràrem de tot i reconeguérem errors per part de les dues bandes i ens ho vàrem dir de forma correcta. El govern de Manacor està esbiaixat a una banda i per això també en una situació totalment inestable. El normal en una situació així és que t’estimin, que et telefonin, que intentin que vagin amb ells. Però res. La conclusió és que no ens hi volen. En tot cas, en aquella trobada quedàrem que deixaríem refredar la situació i que pel setembre en tornaríem a parlar. Ni una paraula, d’aleshores ençà. Només un canvi: a partir de dia 31 de juliol s’acaben els atacs personals i malintencionats cap a la meva persona o cap a AIPC. S’ha parlat de si tenc uns terrenys a un polígon: els meus terrenys són a més d’un quilòmetre d’aquest polígon. S’ha parlat de les factures a Sa Xerxa de 60.000 euros, quan eren de 2.400. I ara a Porto Cristo no hi ha activitats culturals, quan abans hi havia tres o quatre actes cada mes, que són molt necessaris perquè fèiem una feina de normalització: tenim més d’un cinquanta per cent de castellanoparlants.

– Clar que ho seguesc pensant. Era el millor per Manacor. Representam el 75 per cent de la població. I de feina n’hi ha per a tots. Ara bé: negociàrem amb el PI per pactar i per fer un govern, ens tenim un respecte mutu. Però ells són el PI i nosaltres som AIPC. Ara cadascú estira pel seu vent.

– S’ha de veure de quina manera volen que hi entrem. Ells no s’han aturat de criticar els qui han governat fins ara. Que si s’han llevat privilegis, que si un codi ètic, com si nosaltres actuàssim de segons quines maneres… Que no ens facin riure: no trobaran cap factura meva de dinars, ni sopars ni coses així. Jo no n’he fet servir mai. Pel que fa als aparcaments, hi ha dies que vaig tres vegades a Manacor i és còmode poder-hi aparcar davant, és com un metge de guàrdia, que ha de poder aparcar per anar a fer la seva feina. I encara et diré més: l’oposició també tenia aquests aparcaments i hi havia membres de l’actual equip de govern que els empraven més que no els que ara som a l’oposició.

– És impresentable que Porto Cristo no tengui un delegat, que el delegat sigui el batle. Necessitam un delegat amb cara i ulls, que el puguis trobar en qualsevol moment, com tots els nuclis de població de Manacor. Les coses funcionen quan hi ets a prop: hi ha bancs amb fustes rompudes a la plaça de Joan Moratille, a Mitjà de Mar hi ha herba de dalt a baix, i així per molts de carrers. I no retrec coses que jo no hagués fet, retrec coses que han sortit fa tres o quatre mesos. A tots els barris de Manacor, a cada zona hi ha d’haver unes persones responsables. És un menyspreu el que s’ha fet amb Porto Cristo aquests quatre mesos. Ja no entr a discutir si tenim o no majoria absoluta. tots els grups junts tenen dos vots menys que nosaltres a Porto Cristo. Això sí que és majoria absoluta, i ells xerren de diàleg, de consens i es queixen que Catalunya no és escoltada… Quan tenim el doble de vots! Ells diuen que aquest nomenament no és amb mala idea i que és per aproximar postures: Pep Barrull no ha xerrat ni un dia amb mi, excepte dos dies abans de ser nomenat. Em va saber greu perquè pensava que una persona com ell no ho havia de fer. No crec que tengui la capacitat ni el temps per poder-ho fer. S’ha de ser conseqüent, i a ell l’interessa més la representació política a altres nivells que no el municipal.

– És mal de dur el dia a dia de la gent que et demana si t’han convidat a formar part o no de l’equip de govern. A nosaltres ningú no ens hi ha convidat. És tan legítim governar amb minoria com que hi hagi una moció de censura. A nosaltres ens han triat per governar, per partit, per proximitat, i per la feina feta. I també hem fet feina per tot Manacor, amb les delegacions d’Urbanisme, de Turisme, de Medi Ambient. Nosaltres no tenim res en contra de Manacor.

– No ho sé. El dia que PP i PI es posin d’acord i siguin capaços de formar un equip de govern nosaltres també hi serem. Al final som aquí per gestionar, i si s’estrevé, hi serem.

– Hi ha reunions. Encara no hi ha cap data. No amenaçam ningú. Però és molt difícil que puguin aguantar quatre anys així. Pel que fa a les reunions, la cosa no va malament, les persones han canviat i es percep un tarannà distint. Hi ha la intenció de no entrar en qüestions ideològiques de nivell general, tant  a l’esquerra com a la dreta volem desmarcar-nos, sinó que volem gestionar.

– Sé que hi havia problemes de batlia.

– Ells van fent les seves trobades i a qualcunes ens conviden. Però tot és complicat, no sols són les persones que hi ha davant. En els partits hi ha gent que vol quedar a l’oposició, i d’altres que voldrien governar. En tot cas, hi ha moltes ferides obertes i nosaltres hi som enmig. Sempre som enmig: i els d’esquerres no ens volen, i diuen que el PSOE potser sí, i que Esquerra no, i que en Miquel Oliver potser sí, però altra gent de MÉS, no. No sabem què hem de pensar.

– Si els de MÉS han tengut un resultat tan bo, en part és gràcies al PI, i a les polítiques d’Antoni Pastor. El PI no és tan dimoni: han canviat els noms dels carrers, han afavorit la normalització lingüística, en termes ideològics no són tan de dretes com diuen els de l’actual equip de govern. I el PI és un partit que pot governar als dos costats.

– És un govern en minoria, que no consensua absolutament res. Han fet això del camí de cala Varques, que si estava enquistat ara hi està més. Han eliminat els privilegis, han fet el codi ètic. Si això és tot el que han fet no em pareix una acció de govern positiva. Els carrers estan abandonadíssims i ells haurien de fer complir els contractes de manteniment o de neteja que hi hagi en vigor. Això sí, a cada reunió que tenen es fan una foto. Jo aquestes reunions les feia cada any i no em feia una foto cada vegada. Ho he de reconèixer, això sí que ho saben fer. Si a més del menyspreu per la zona costanera hi afegim el tema del pla general consider que hi ha un error brutal: dia quinze de juny ja haurien d’haver telefonat a Toni Planes i a Cati Riera, per posar-se al dia, cosa que no han fet. I és pel bé del poble, perquè pel poble de vegades t’has de rebaixar, i això ni tan sols és rebaixar-se. A mi em telefonaren Sebastià Llodrà i Kica Mas perquè els donàs un cop de mà en les festes del Port, i jo encantat. I després va sortir que nosaltres boicotejàvem les festes. Jo, en el tema del Pla General hauria cercat una persona de confiança, un especialista, per posar-m’hi a les totes per poder-ho dur a aprovació inicial el 30 de setembre.