El poeta Joan Manuel Homar va ser guardonat anit amb el premi Ciutat de Palma de Poesia. L’obra guardonada d’Homar és La lentitud de la mirada, amb 12.000 euros. “Es tracta d’un llibre que pretén fer allò que fa la poesia a la qual em sent més vinculat, que dóna feina a les emocions i els sentiments que acompanyen l’experiència de viure”, comenta. “ La lentitud de la mirada té a veure amb la manera de mirar el món: les coses són quan les mires i una nova manera de mirar-les les transforma”, hi afegeix. Allò que en va destacar el jurat fou el diàleg amb la tradició literària, el rigor i la diversitat formal i la maduresa. Aquesta obra poètica tracta diversos temes, entre els quals hi ha Mallorca, a través de Cala Magrana i d’una illa “evocada des d’enfora, un lloc on es poden esquivar les hostilitats del món, una Mallorca idealitzada”. Homar també parla de la indignació del jo, del desig, de l’amor, del desamor, del pas del temps i fa crítica social o política.
Joan Manuel Homar va néixer a Barcelona l’any 1952 i va ser professor de filologia catalana a la Universitat de Barcelona, prejubilat de fa quatre anys per poder dedicar-se a l’escriptura. Homar, però, té “una vinculació molt especial amb Mallorca”. La mare d’Homar era manacorina i ell mateix passa llargues temporades a Manacor, concretament a cala Magrana.
Reproduïm aquí tres poemes que formen part del volum guardonat:
DÍPTIC DE CALA MAGRANA
I
Com un metrònom que pauta la nit,
sento el taf-taf del motor d’un llagut
amb una llum que guixa la foscor.
Per l’horitzó avança a poc a poc,
il·luminat, un vaixell de passatge.
I més ençà, oscil·la una llum verda.
A la terrassa de cala Magrana
el món s’adorm i jo navego amb ell,
feliç, gronxat, amb moviment de pèndol.
II
El cant d’un gall llunyà i un viu lladruc
i la insistent tonada d’una tórtora
i els picarols dels bens i l’aleteig
de les falcies i el xip-xap del mar
i el tret d’un caçador i una moneda
encegadora a l’horitzó marí.
El món es lleva a cala Magrana.
Des de l’estrèpit brut de la ciutat,
cada matí, descalç a la finestra,
m’ho repeteixo com una pregària.
**********
UN HIVERN A MALLORCA
No és cap postal de pescadors i fars:
el Port desert, les matinades d’oli
i el rostre somnolent dels edificis.
La meva feina de cada matí
és donar corda a tots els rellotges
i obrir la vella portassa de melis.
Més tard, l’arxiu, els guants i els manuscrits.
Trobar els amics, al capvespre, i escriure
versos amb gust de sobrassada amb mel.
Mai no he passat un hivern a Mallorca.
