skip to Main Content

Joana E.: celebració majúscula del teatre

No hi ha res més bell ni més útil que l’art fet amb intenció. Maria Antònia Oliver escrigué Joana E. el sorprenent relat sobre la història de na Joana que meresqué el premi Prudenci Bertrana de l’any1991. Bella i útil novel·la que mostra el camí d’una dona per fer-se valer en un món llastat per la tradició i, sobretot, pels homes. Sí, com bella i útil és la proposta que Galiana Teatre, la companyia de Toni-Lluís Reyes, Francesca Vadell i Catalina Florit, i que ha merescut el premi Bòtil 2020 de Sa Xerxa de Teatre.

La Joana E. de Galiana Teatre (quin nom tan ben trobat per a la companyia), fa una proposta escenogràfica austera, amb un fons de capses de sabates i un passadís central amb els parells de sabates sabates damunt les capses. Molt sovint costa, de principi, entrar dins alguns muntatges teatrals. Presentació de personatges, informació nova, una certa abstracció artística…Així li va passar a un servidor en veure els primers passatges del muntatge. Tanmateix, ben aviat, la potència de la trama, l’encert en la dramatúrgia, l’excel·lència en la tria dels textos de la novel·la… fan que l’espectador se senti no ja imbuït, sinó absolutament immers en una història expressada amb delicadesa lingüística, i des d’una posició autocentrada que sempre és d’agrair.

I a la fi l’espectador comprèn la bellesa i la utilitat de tanta sabata. Catalina Florit és la protagonista total del muntatge, la Joana E. teatral, mentre que Reyes i Vadell, Vadell i Reyes, una de les parelles teatrals més fructíferes i efectives de l’escena mallorquina fan desfilar amb mestria de veterans l’enfilall de personatges que ajuden a donar forma a la història de na Joana. I ho fan agafant ara una sabata ara una altra. Ara un xoquí, ara una bota, ara una sabateta de taló, esdevingudes titelles sorprenents que caracteritzen amb una força inèdita qui les agafa. La veu, l’actitud corporal, el text… i les sabates a les mans ensguien pel collage de personatges sense donar lloc a cap possible confusió.

Mentrestant, la vida de na Joana avança plena de sotracs i alegries, plena de passió i de descobertes, plena de joia i plena de desgràcia. Plena de grandesa, que és a la fi, del que són plenes totes les vides. Avança, però, sense deixar entreveure mai el gir sorprenent del final, inesperat per a qui no conegui la novel·la, però amarat de tendresa i rebel·lia, dos substantius que supuren uns valors indispensables per fer camí.

Finalment, a Galiana Teatre els hem d’agrair la voluntat i l’oportunitat d’engrandir la figura i l’obra de Maria Antònia Oliver, una autora que ha sabut esdevenir universal teixint un correlat sovint radicalment local.

Back To Top
Search