La cara al vent

Vivim dies en què el “cara al sol” sembla voler reverdir, amb amenaces que es mouen entre el perill i l’absurditat. Cal estar alerta i fer exercicis de consciència i militància davant les passes de cada vegada més fermes, de cada vegada més renoueres, de l’extrema dreta. Davant això, les persones demòcrates, les republicanes, les que veuen en la diferència una riquesa, les que no veuen amenaces ni perills en la pluralitat, ni en la igualtat, ni en la fraternitat, han de continuar caminant amb la cara al vent. Hom podria pensar que es tracta d’una actitud resistencial. I no. Raimon Pelejero va escriure i pensar el seu èxit més senzill i contundent en un trajecte en vespa. La cara al vent perquè caminam endavant.

Ha estat notícia aquests dies una al·lota que camina així. Greta Thunberg, una sueca de 16 anys ha parlat davant la gent més poderosa del món per posar-los el retrat del planeta que espera als de la seva generació. La societat occidental, i darrere darrere països en plena expansió com la Xina, el Brasil, l’Índia, i els que són també en vies de desenvolupament, incorporen el model energètic destinat a garantir el benestar dels humans en el món. Transport personal i individual en cotxe, calefaccions per poder anar en màniga curta en ple hivern, aires condicionats per poder dur una jaqueteta a l’estiu, producció industrial per abastir ciutats superpoblades de gent no autosuficient…

Tot plegat coincideix també amb la Setmana de la Mobilitat Europea, a la qual s’ha adherit l’Ajuntament de Manacor i la seva àrea de Medi Ambient.

Sempre són lloables els dies i les setmanes reivindicatives de causes justes i necessàries com és aquesta de fer minvar el fum i la producció de CO2, tan perjudicial per al planeta i causant principal de l’escalfament climàtic.

Cal esperar, ara que el vent bufa de cara, que aquesta entusiasta setmana de la mobilitat manacorina esdevengui la llavor segura d’una política que giri damunt davall els esquemes de la gent de Manacor pel que fa a l’ús del vehicle privat, sobretot pel que fa al nucli manacorí. Segons es desprèn de la campanya de Medi Ambient d’aquests dies, del centre de Manacor a la Torre dels Enagistes hi ha 15 minuts a peu. Del centre al Molí d’en Beió, n’hi ha 8. 23 minuts, per tant, sobren per travessar la vila de punta a punta. A peu! La bicicleta reduiria aquest temps de forma substancial, determinant per a molts. És feina de tothom prendre consciència del que hi pot aportar cadascú, pel que fa a la reducció dels vehicles motoritzats. També, però, serà feina de la casa gran manacorina incentivar i facilitar aquests usos. Més carrers tancats al trànsit rodat. Més carrils bici. Més espais lliures de motors i fum. Que una cosa dugui l’altra. I que l’altra dugui la primera. Només així podrem caminar i colcar segurs i cara al vent, però no en vespa, sinó en velo. Som-hi, a remar tothom!