Gairebé dos centenars de persones s’han concentrat davant l’Ajuntament. Les hi ha menades un mateix fet, la crisi migratòria i humanitària de Ceuta d’aquestes darreres setmanes. Però hi eren per motius ben diferents. La dreta manacorina s’ha embulllat aquesta setmana entorn de la convocatòria davant l’Ajuntament. Vox convocava, però ho feia només de boca. Cap instància. Cap sol·licitud oficial. Un partit antisistema, vaja. El PP primer es feia el sord, després, en veure que hi havia convocatòria, s’hi sumava. I finalment, en constatar que, efectivament, Vox no havia fet els tràmits per notificar oficialment la concentració, els populars se’n desdeien i s’encomanaven a la convocatòria de Palma, on també acudien els ultradretans de Vox.
L’equip de govern, molt silenciós entorn de la qüestió, ni n’ha parlat, ni s’ha adherit tampoc a la convocatòria llançada per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. De fet, nombrosos ajuntaments governats per la dreta i l’extrema dreta espanyoles sí que s’havien adherit a la convocatòria, com ara Sant Llorenç, Felanitx, Marratxí, Calvià o Llucmajor.
Vox, per part seva, acusava el batle Miquel Oliver de no autoritzar la concentració, una funció que no pertocava al primer edil. L’anunci a xarxes provocava una reacció espontània de cartells fets amb Intel·ligència Artificial i a correcuita convocant «tots els ciutadans de Manacor al carrer, ens doni permís el batle o no. Per Ceuta, per Mallorca, per Espanya». Mentrestant, Coalició per Mallorca també hi deia la seva amb un comunicat on afirmava que «aquesta tensió als carrers del nostre municipi mitjançant concentracions i contramanifestacions no contribueix a solucionar el problema ni afavoreix la convivència».
Després de la fallida convocatòria inicial de Vox a Manacor, qui sí que s’havia mobilitzat era un grup d’entitats per plantar cara a les proclames patriòtiques i als discursos d’odi que es podia preveure que es generarien en aquella concentració. L’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, Caterva, Embat, Endavant, l’Espai Goya i Neura, reunien davant l’Ajuntament una cinquantena de persones. Els convocants han llegit diferents poemes i finalment també un manifest en què feien referència a la convocatòria inicial de la ultradreta: «Que Vox hagi feta seva aquesta convocatòria a Manacor ens preocupa perquè sabem quin és el discurs que aquest partit d’extrema dreta construeix al voltant de la immigració. Un discurs que parla d’«invasió», que criminalitza les persones migrants i que utilitza la por per dividir la societat».
«Hem vist campaments atacats, pertinences de persones migrants cremades, agressions racistes i traves i impediments a l’ajuda humanitària a persones i menors en situació de vulnerabilitat», deien mentre feien referència a l’increment en els discursos d’odi que han suposat els fets de Ceuta d’aquests dies. «Perquè una cosa és exigir seguretat i una altra és criminalitzar milers de persones pel seu origen. Una cosa és defensar la gent que resideix a Ceuta i una altra és utilitzar Ceuta per alimentar el racisme i treure’n rèdit polític. Nosaltres no venim a negar els problemes. Venim a discutir com els afrontam. I pensam que els problemes de Ceuta no se solucionaran cremant pertinences, perseguint persones migrants o alimentant l’odi», afirmaven en el manifest.
Després de referir-se a la solidaritat mostrada per molts de veïns de Ceuta cap a les persones migrants, els convocants han acabat traslladant el debat a Manacor: «Perquè Manacor és un municipi divers. També hem crescut molt. També hi ha persones que han arribat d’altres països per fer feina, per formar una família o per cercar una vida millor. I també tenim problemes. D’habitatge, de precarietat, de manca de polítiques d’acollida i d’interculturalitat», per acabar reivindicant que «defensar Ceuta, senyors de Vox, senyors del PP, senyors de la FEMP, patriotes de polsereta i fabricants d’odi, no és defensar una frontera, sinó defensar la seva gent. Tota la seva gent».
Però a mesura que es llegia el manifest i alguns poemes per la pau, ha començat a comparèixer gent que, amb sons guturals cridaven Viva Espanya, mentre alçaven banderes d’Espanya i algun, molt nerviós, gosava fins i tot fer la salutació romana. La convocatòria patriòtica ha esperat davant l’Ajuntament nou darrere el cordó de la policia espanyola. «No passaran», responien els altres, i encara hi afegien «vosaltres, feixistes, sou els terroristes». A la concentració humanitària hi eren presents els regidors de MÉS-Esquerra Ferran Montero i Joana Maria Llull.
Durant l’espera, una senyora asseguda a un banc, en veure la crida pels drets humans dels primers convocants, deia, «no era per aquests que venia, jo». La companya de seient li responia: «Massa pocs n’han morts». Alguns dels concentrats a les 19:30h demanaven als agents, perquè sabien cert que no, si els de les banderes espanyoles havien notificat la concentració a la Delegació de Govern. La resposta primerament ha estat que s’havia notificat «per xarxes». Davant la insistència, han admès que efecticament, «no s’ha notificat».
Finalment, la concentració de les 19:30h s’ha dissolt. «No volem confrontacions», han dit els convocants. Els sons guturals s’han accentuat i els de les banderes s’han encaminat cap a davant l’Ajuntament vell. «Fuera Pedro Sánchez», deia un. Un altre semblava tenir un ressort davall el braç, que s’alçava a la romana cada vegada. Esteve Sureda, com ja va fer la cantant Marta Sánchez en el seu moment, gairebé embolicat amb la bandera espanyola, ha encetat un discurs en el seu delicat espanyol de Manacor. «Avui és Ceuta, demà serem nosaltres», ha dit. «Manacor està ferida fa molt de temps. Defensam el nostre. Defensam ca nostra. Defensam la nostra pàtria. Si s’enfonsa la barca, defensarem primer els nostres fills, perquè som solidaris amb tothom però primer els nostres. I tot això, aquesta inversió que es fa ajudant els immigrants, són els nostres imposts. Primer nosaltres», ha dit mentre tornava amacarronar la bandera dins les mans sota l’atenta mirada del regidor popular Joan Juan, Tauleta.
