skip to Main Content
“La Desigualtat Desapareix Al Carrer I Tothom Té El Seu Espai Per Ser Lliure”

“La desigualtat desapareix al carrer i tothom té el seu espai per ser lliure”

Jaume Brunet (Manacor, 1984) és psicòleg general sanitari especialista en l’àmbit infantil i juvenil. Parlam amb ell sobre que suposa el confinament pels més petits i els beneficis de les sortides.

Quaranta dies tancats a casa passen factura a tothom. Com afecta els infants?
Als infants els passa factura sobretot perquè han tingut una ruptura de la seva rutina, cosa que també ens ha passat als adults. També s’ha perdut la capacitat per donar resposta a les necessitats de moviment i socialització i d’estar connectats a un espai lliure exterior. Ara bé, els al·lots són un reflex de la família i hi ha molta diferència entre la gent que s’ha marcat unes rutines bàsiques i aquells que no han seguit cap mena d’ordre.

Quins són els beneficis de poder sortir, com passà des de diumenge?
A través del moviment i l’exercici físic el nostre cervell allibera endorfines i això genera un benestar que repercuteix a totes les altres àrees de la vida dels infants. A més, al carrer tots som iguals. És igual si vius a una casa de 300 metres quadrats o dins pis molt petit. La desigualtat desapareix al carrer i tothom té el seu espai per ser lliure i sortir de l’enclaustrament. Jo diria que a mesura que han anat passant els dies hem passat d’estar confinats a estar confitats a nivell físic, emocional, cognitiu i social. De cada vegada pesa més i poder sortir un moment al dia ha estat alliberador.

Diries que els infants tenen una major capacitat d’adaptació que els adults?
Psicològicament diria que és més mal de pair pels adults perquè tenim més preocupacions i responsabilitats que ens generen incertesa i, per tant, ansietat. Els al·lots no es preocupen sobre la hipoteca o sobre la feina, però cal no oblidar que també se’ls ha tingut poc en compte i que hi ha hagut situacions en les quals l’adaptació pot haver estat molt difícil. No obstant això, la capacitat d’adaptació de cada infant és definida per múltiples factors. Per exemple, és molt diferent adaptar-se vivint a foravila que a un pis de 50 metres quadrats o si infant està diagnosticat d’algun trastorn. La capacitat d’adaptació depèn de molts factors i aquests no poden ser una norma per a tothom.

Quins senyals ens indiquen angoixa, estrès o ansietat en els infants?
Més sensibilitat, més freqüència de plors, manco tolerància a la frustració o més geniades, canvis d’humor… Fins i tot en casos més greus d’ansietat, poden aparèixer afeccions psicosomàtiques, mal de panxa o mal de caps. Hem de veure fins a quin punt però aquesta ansietat la podem transmetre les famílies, perquè les famílies actuem com a miralls.

Com podem fer front a aquestes situacions?
Els pares i les mares som la clau del seu benestar i del seu malestar. Aquestes situacions s’han de gestionar a través de la comprensió. Hem de saber que no són persones adultes en miniatura i no podem esperar el mateix que esperam d’un adult ni dipositar responsabilitats tan elevades als nostres fills.

Creus que el confinament també pot suposar alguna cosa bona pels infants?
Estic segur que hi ha nins i nines que deuen estar encantats de tenir els seus pares i mares tanta estona per ells i elles o de fins i tot retrobar-se amb els germans. Crec que és una oportunitat per millorar la comunicació, per xerrar, jugar i tenir un contacte familiar de qualitat. Quan tot això acabi, pens que hauríem de guardar dins la memòria i en el nostre repertori d’opcions, el confinament en família: fer coses en família junts, sense tensions ni fues i recordar que som capaços de viure plegats. La gent és molt creativa i ha fet vertaderes filigranes amb els seus fills.

Els infants fan preguntes: els hem de respondre a tot? Hem de filtrar informació? Com els parlam del coronavirus?
Hem d’explicar el que està passant i respondre totes les preguntes que ens facin des del sentit comú. Hem de filtrar la freqüència amb la qual parlam o estam exposant als nostres fills i filles a través de la televisió o ràdio, sempre vigilant la font, ja que hi ha programes que potencien la notícia sensacionalista i aquesta alarma la creem els adults. Per parlar del virus, hi ha molts recursos com contes, dibuixos o guies que ens ajudaran a saber com explicar-ho. Nosaltres, a casa, per exemple, hem dibuixat el coronavirus que estava en un animal i que ha passat als ésser humans i els hem explicat que és un virus que no pot viatjar tot sol, que pega bots d’humà a humà i que la millor manera per evitar el contagi és mantenir la distància i rentar-se les mans.

Imatge de diumenge passat al passeig de na Camel·la

L’ús de pantalles augmenta en adults. En infants també? Ho hem de permetre?
Una setmana abans que ens tanquessin feia unes xerrades precisament sobre l’ús de pantalles i sempre dic que primer hem de conquerir el món físic per després poder-lo plasmar en el món digital. Un infant de zero a sis anys necessita connectar amb el seu propi cos i amb la resta de persones. Quant a l’ús de pantalles però, sempre posava una excepció i és el fet de tenir familiars enfora. En aquest cas, sí que recomanava fer una videoconferència. Si és per comunicar-nos, les podem usar. A més, també hi pot haver un temps d’oci i que s’entretinguin. Quan tornen més grans apareixen els jocs i les xarxes socials i, si ja tenen l’edat i la responsabilitat per usar-les, se’ls ha de permetre més però tampoc molt més de l’habitual. Hem de tenir alternatives preparades i això implica la participació dels pares i les mares.

Com compaginam teletreball i la cura dels fills i filles?
Depèn de l’edat que tinguin els infants, el tipus de família i l’estil de criança, però en línies generals. és bastant difícil perquè has d’estar refocalitzant constantment. S’han de posar límits clars, tenir més paciència, més marge de flexibilitat i moments amb els fills mentre l’altre progenitor fa feina, si és possible. El que està clar és que la capacitat productiva fent feina davant una pantalla amb els fills a casa es veu reduïa bastant.

Creus que els serà complicat retornar a la rutina «habitual»?
No, no serà difícil perquè serà tan gradual que ens hi anirem acostumant a poc a poc. Basta veure la seva capacitat d’adaptació de l’estiu a l’inici del curs: passen d’estar sense horaris ni obligacions a començar setembre amb un ritme frenètic i una rutina molt marcada. Hi ha nins que s’adapten més o manco ràpid però tots s’adapten i no crec que tinguin cap classe de problema greu en el procés d’adaptació en aquest cas.

Quines recomanacions faries pel temps que ens queda?
Per fer front a aquestes darreres setmanes diria que cal seguir amb les rutines que recomanàvem al principi del confinament i establir horaris. Marcar que i quan mengem i bevem, les hores de descans, la higiene i vestimenta. També és essencial incloure moviment i música, tant ballada com cantada o reproduïda. Es tracta de fer un ancoratge a tot allò que ara mateix podem controlar i aferrar-nos-hi per tal de cuidar-nos a nosaltres mateixos i als altres i donar estabilitat al nostre món físic i emocional. També és important planificar què farem l’endemà, recordar tot allò que hem fet avui i crear excepcions creatives, per rompre la monotonia. Per exemple, acampar al menjador.

Back To Top
×Close search
Search