skip to Main Content

La dificultat de batallar contra l’invisible

Segurament ningú voldria trobar-se en el lloc dels nostres governants, tant els qui tenim més a prop, com ara a l’Ajuntament manacorí, com és que ens guien des de més lluny, com el govern balear de Francina Armengol. Tampoc ningú voldria ser Pedro Sánchez, certament.

La pressió sanitària és ofegant i colpidora, els contagis es compten a centenars. Només a Manacor, en un cap de setmana es va triplicar la xifra de persones infectades. Cal dir, no obstant això, que la pressió als centres sanitaris, potser perquè les persones ara contagiades són d’una edat més jove, tot i ser preocupant no ha arribat al desbordament. Davant aquesta situació, les autoritats sanitàries suggereixen les mesures que cal prendre i els gestors polítics prenen les decisions que gairebé mai no són del gust dels ciutadans, que viuen aquest escenari amb vertadera preocupació.

D’una banda, la sensació de retallada de llibertats és inevitable, tant pel que fa a l’òbvia limitació de moviments com també al seguiment de les indicacions de les autoritats en tot moment, que semblen dictar més que mai el camí que han de prendre les nostres vides en cada moment. En la majoria de casos sembla que hi ha una fe cega en l’autoritat, però també hi ha qui adopta actittuds negacionistes en nom d’una suposada defensa de la llibertat, mentre que d’altres protesten molt legítimament en veure perillar el seu lloc de feina o el seu negoci.

La posició de cadascú és complexa i vertaderament encara no som conscients de la magnitud que pot arribar a prendre sobretot en l’aspecte social i econòmic, aquesta crisi.

És per això que ara els nostres governants han de combinar a parts iguals el seny, la valentia i la creativitat. La inacció no mena enlloc. Però la rauxa tampoc sembla bona companya. Un excés de seny pot fer endarrerir decisions transcendentals per a les vides de moltes persones. En canvi, la valentia, si no és arrauxada o irreflexiva, pot aportar solucions per a la desesperació de molta de gent. Finalment, allò vertaderament valuós, tenint en compte la situació inèdita que vivim, és la creativitat, la imaginació, l’aportació personal de cadascun dels nostres governants per fer front als efectes de la pandèmia sobre la població.

No sabem quin grau de cada cosa tenim a Manacor. El que sí que sabem, però, és que aviat farà quinze dies del nostre confinament perimetral i esperam que la responsabilitat de tots i cada un dels ciutadans de Manacor haurà contribuït a millora les dades de contagis i podrem tornar a l’antiga nova normalitat. Cuidem-nos!

Back To Top
×Close search
Search