skip to Main Content

Primera setmana de confinament a Manacor

Propietàries i propietaris de bars i restaurants es mobilitzen per fer sobreviure els seus negocis i l’Ajuntament posa en marxa diverses mesures per reduir els efectes negatius de les restriccions que acompanyen el confinament. Analitzam què ha passat els darrers set dies a Manacor, les dades de contagis, la protesta del sector de la restauració i l’impacte del confinament en l’economia local.

La sorpresa i la incertesa ha marcat la darrera setmana d’octubre a Manacor. El dijous 29, el nucli de la capital de llevant s’aixecava confinat després que la Conselleria de Salut i Consum decidís de tancar perimetralment la zona durant quinze dies per tal de frenar l’augment de casos positius. El dia anterior, la consellera de Salut, Patrícia Gómez, anunciava en una compareixença aquest increment amb les xifres habituals en què les autoritats exposen la situació epidemiològica en un lloc concret: la incidència acumulada a catorze dies, la taxa de positivitat, el nombre de casos positius i els casos positius ingressats a l’hospital. Aquestes dades són les evidències empíriques amb les quals les autoritats sanitàries posteriorment decideixen si han d’actuar sobre un territori i com han de fer-ho. Si respectam aquest ordre, les dades de Manacor publicades per la Conselleria a dia 27 d’octubre quedaven així: 458 casos per cada 100.000 habitants, taxa de positivitat del 14,3%, 201 casos positius en els darrers catorze dies i 21 ingressats a l’Hospital de Llevant amb 18 a planta i 3 a UCI. En el cas del nucli de Manacor, la consellera també va informar de la detecció de 31 positius a 13 domicilis.

Sent aquestes les dades, els organismes públics anuncien el tancament del nucli de Manacor, materialitzant la seva decisió a través del decret 11/2020, publicat al BOIB el 28 de novembre. Segons es pot consultar al decret, les dades de Manacor s’acosten al que s’entén com a situació de risc epidemiològic, tenint en compte els marges que estableix el Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC). De fet, l’informe del Servei de Salut de les Illes Balears, citat al BOIB, mostra que la incidència acumulada se situa més de set vegades per sobre de la recomanació de l’ECDC i la taxa de positivitat onze punts per sobre. A més, els casos diagnosticats a Manacor suposen el 10% del total de les Illes Balears i es fa palès un augment de la pressió assistencial, multiplicant-se per tres els pacients positius a l’Hospital Comarcal de Manacor.

Les dades, per tant, indicaven un augment dels casos perillós, obligant a les autoritats a prendre mesures restrictives que, alhora, se sumaven a l’estat d’alarma i el toc de queda (de les 00.00 a les 06:00 del matí en el cas de les Illes Balears) decretats pel Govern Central el 25 d’octubre. D’aquesta manera, es restringeix la mobilitat de la ciutadania a dins i fora del perímetre establert fins a l’onze de novembre. La població només pot sortir i entrar per qüestions laborals, educatives o sanitàries. També es restringeix la capacitat dels establiments comercials, el nombre de persones que es poden reunir i el servei de restauració es queda fora la possibilitat d’usar els espais interiors i les barres, els espais exteriors s’han de reduir un 50% respectant les mesures de distanciament, es permeten sis persones per taula i s’estableixen les 22 hores com hora de tancament. Cal dir també que l’Ajuntament anunciava a través d’un Ban municipal a dia 30 d’octubre, la cancel·lació i ajornament d’actes culturals, suspensió d’activitats de l’Espai 0-3, les relacionades amb la Nit de les Ànimes i les competicions esportives.

Protestes dels propietaris i propietàries de bars i restaurants

Davant això, la reacció del sector del bar i la restauració no va tardar a pronunciar-se. El mateix dijous a les 12 hores, més d’una cinquantena de propietaris i propietàries es concentraven davant l’Ajuntament per mostrar el seu malestar per aquestes restriccions que fan perillar greument els seus negocis. Així com ens conta Tom Riera, propietari del bar Karma i un dels assistents a l’acte, el principal reclam és l’alleugeriment de les mesures perquè “ens han aturat el bar del tot, molta gent directament ja ha tancat i és gent que té família hi ha de donar menjar als seus fills”.

Al crit de “volem fer feina”, els concentrats reclamaven mesures urgents des de l’Ajuntament moments abans que els representants de l’Associació de bars i restaurants de Manacor, Toni Amengual i Guillem Cànoves i el seu president, Biel Padilla, es reunissin a les 12.30 h amb el batle de Manacor, Miquel Oliver. De fet, la reunió va haver d’esperar, ja que Oliver va acostar-se als concentrats, formantse un debat improvisat. Tot i comprendre el motiu de la protesta, “l’autoritat sanitària és la que comanda -expressà Oliver- i amb les restriccions no hi va haver negociació possible”. Allà mateix, Oliver va assegurar que “l’Ajuntament està al vostre costat” i que “valoram la possibilitat de treure una línia d’ajuts econòmics a la zona afectada” i, a més, d’intentar ampliar les terrasses. Pocs dies després, l’Ajuntament posava en marxa la campanya ‘Menja’t Manacor’ per promoure i facilitar el menjar a domicili, habilitant una pàgina web amb el contacte de bars i restaurants.

Així com expressà Riera, reclamen que l’Ajuntament parli amb la Conselleria de Salut per alleugerir les mesures, “demanam el 50% de l’aforament a dins i a fora que ens deixin el 100 de la terrassa”, afirma Riera. Ara per ara, les mesures impulsades des de l’Ajuntament no convencen al sector que ja ha traslladat les seves queixes al Govern de les Illes Balears.

Sigui com sigui, l’onze de novembre sabrem si les restriccions han servit per aturar la pujada de contagis dins el nucli de Manacor. Per ara les dades anunciades pel portaveu del comitè de malalties infeccioses de Balears, Javier Arranz són positives: hi ha una incidència elevada però està disminuint. En àmbit de les Illes Balears, hi ha certa inestabilitat i els casos augmenten lleugerament però s’espera que en les pròximes setmanes els casos disminueixin.

“No sabem si l’economia pot aguantar mesures dràstiques altra vegada”

Demanam a Joan Llull, economista i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, sobre les mesures adoptades, les conseqüències sobre el teixit empresarial i la situació d’Espanya en comparació a altres països europeus. En primer lloc, Llull és conscient de la dificultat de la gestió de la pandèmia i afirma que, “quan prens decisions sobre quines mesures són les millors, has de pensar molt quin impacte tenen”. “Hi haurà empreses – segueix Llull- que no crec que puguin aguantar i d’altres sobreviuran perquè es reinventaran”. La situació és molt complicada d’ençà de la primera aturada econòmica i per tant, “no sabem si l’economia pot aguantar mesures dràstiques altra vegada”, diu Llull. El que es decideixi ara tendrà un gran impacte en els pròxims mesos, l’important, segons Llull, “no és el que pot passar durant el 2020 sinó que, el que passarà ara, ens determinarà el que passarà al 2021, 22 o 23”. Mirant altres països europeus com Alemanya, la comparació és difícil quan es vol saber quin ha pres les millors mesures, Llull adverteix que Espanya venia, abans de la pandèmia, d’una situació de crisi i deute que dificulta el marge d’actuació. Parlant sobre el teixit empresarial, “tot el que destrueixes costarà molt de recuperar” i, a més, és necessari “pensar a prendre mesures que protegeixin l’estructura productiva al mateix temps que protegeixen les classes mitjanes i baixes treballadores que són les que sofreixen més el cop”, conclou.

Back To Top
×Close search
Search