La dona, les dones

Durant aquest 2019 han mort assassinades als Països Catalans 32 dones, a mans de les seves parelles o exparelles. La dada escarrufa. Només a Mallorca, quatre. La xacra podria ser qualificada, sense dubte, de terrorisme masclista, si no fos perquè el patriarcat és dins cada un dels racons de la nostra societat i de totes les jerarquies. El terrorisme masclista, idò, no és més que el fruit d’un sistema que ha de canviar. És per això que més que mai són actuals i necessàries les reivindicacions simbòliques al voltant de la data del 25-N, però també, i sobretot, les accions educatives adreçades al jovent, entre el qual es detecta una preocupant deriva en l’assumpció de valors que ajudin a comprendre les relacions de parella o qualsevol casta de relació íntima des de la igualtat i el respecte. És per això que cap dels recursos que s’hi destinin no serà debades, si ha de permetre la conscienciació per part dels joves i homes de la necessitat d’una actitud activa de rebuig davant les agressions masclistes i també d’apoderament per part de les al·lotes i dones.

Ballaran, el 2020?
Coincidint amb la setmana més reivindicativa pel que fa als drets de la dona, juntament amb la del vuit de març, Ajuntament i Patronat de Sant Antoni han comparegut davant els mitjans per presentar el pla que, segons diuen, permetrà que les dones ballin amb la colla de dimonis de Sant Antoni. Així ho han fet coneixedor, almenys, la gran majoria de mitjans d’àmbit autonòmic i també local. Cert és que la passa feta permet que dins el futur planter de suplents hi hagi dones en llista d’espera, i no sols ho permet, sinó que garanteix la paritat d’aquesta suplència. Si hom mira, però, la lletra petita de tot plegat, capirà ben aviat que qui continuarà sent baciner és un home, que els dos dimonions seran dos homes, que Sant Antoni serà també un home, i que el dimoni gros, finalment, també serà un home. El 2020 ballaran homes. I el 2021? El pla presentat per Ajuntament i Patronat és una passa important, mai feta fins ara, però en cap cas no garanteix que en un futur pròxim les dones puguin ballar com a dimònies o formar part de la comitiva principal de la festa com a bacineres. D’altra banda, Patronat, colla de dimonis i sobretot el baciner continuen exercint el poder absolut sobre l’elecció de qui ha d’exercir cada paper a la festa.

Tot i que cal reconèixer el valor inèdit de la passa feta amb la presentació d’aquest pla, també és bo de fer pensar que es tracta d’un gir lampedusià: “Canviar-ho tot perquè tot torni quedar igual”. De moment, per al 2020, sabem que no ens equivocam amb aquesta percepció. Veurem quants d’anys passen.