Pere Flequer Gaià (Manacor, 2007), un jove jugador manacorí de desset anys, recentment ha estat, juntament amb Pere Andreu Martínez Ferrer, subcampió d’Espanya Sub-19 de vòlei platja. Ens hi adreçam directament per descobrir com va anar el torneig i què promet el futur esportiu de Flequer.
Quan i per què vas decidir començar a jugar a vòlei? En quina posició jugues?
Jo vaig decidir començar a jugar vòlei quan tenia onze anys, perquè un amic meu em va demanar si em feia ganes apuntar-m’hi aquell estiu. Després de provar-ho em va encantar, i ja hi vaig seguir. Jo venia de fer quatre anys de futbol, però després d’experimentar el vòlei hi vaig voler continuar… i tot va anar creixent. Pel que fa a la posició, jo em consider bastant polivalent i sempre vaig canviant, però normalment faig de receptor, de punta. Així i tot, puc fer també de col·locador, de “líbero”, entre d’altres.
Si estàs estudiant, on? I, en tot cas, com compagines els estudis i el vòlei? Et resulta fàcil o difícil?
En aquests moments, he deixat aparcats els estudis per tal d’enfocar-me íntegrament en la meva carrera esportiva.
Ens aclariries les diferències principals entre el vòlei de pista i el vòlei platja? Quin gaudeixes més?
El vòlei de pista i el de platja són molt diferents; sempre dic que són les dues cares d’una mateixa moneda (tenen el mateix nom, però són totalment diferents). El vòlei platja són dos jugadors que s’enfronten en el camp contra altres dos competidors; d’altra banda, a la pista són sis contra sis. Així mateix, a platja es juga al millor de tres sets (a 21 punts), mentre que a pista al millor de cinc sets (a 25 punts). A l’estiu m’agrada més el vòlei platja pel bon temps, i a l’hivern, preferesc pista.
Podries explicar amb una mica més de detall l’experiència del campionat?
En el fons, el campionat va ser una experiència més. Jo estic acostumat a competir (he anat a bastants competicions), així que ho vam enfocar més amb l’objectiu de veure un resultat, que no per guanyar en si. El torneig va anar molt bé, ja que vam jugar en grups; vam vèncer en els dos primers partits, de manera que se’ns va facilitar arribar a la final, puix ens vam estalviar haver de competir en més partits per arribar allà mateix. A quarts de final ens va tocar jugar contra un equip molt fort, però vam saber mantenir-nos a flot i remuntar malgrat perdre en el primer set. A semifinals es va repetir una dinàmica semblant. Per acabar, vam guanyar tots els partits exceptuant el darrer, que no va poder ser. Però sí, fou un aprenentatge enriquidor, a totes passades.
Com vares rebre la notícia que havies obtingut la medalla de plata en el campionat d’Espanya de vòlei platja?
Una vegada ets a la final, clarament tens una medalla assegurada, i clar, nosaltres anàvem amb l’objectiu d’obtenir l’or. En el fons, és una notícia emocionant, perquè no t’ho acabes de creure quan ets allà. Un no és capaç d’assimilar-ho tot fins que torna a casa amb el trofeu a les mans.
Has fitxat per l’equip de Superlliga del CV Manacor. Què implica això? Com va ocorre? Et fa il·lusió?
Un dia n’Alexis González, l’entrenador de l’equip, em va cridar i em va donar aquesta gran notícia: que començaria a formar part d’aquest equip. Aquest fet significa esforç i una total dedicació per part meva; un no es pot permetre certs capricis en aquest punt. La implicació cap a l’equip ha de ser gairebé exclusiva. Evidentment, em fa molta il·lusió. La feina que vaig fer l’any passat, preparant els nacionals i entrenant amb la Superlliga – que és la màxima categoria competitiva oficial espanyola de l’actualitat- ha donat els seus fruits.
Pel que fa al futur, tens algun projecte en marxa? Si no, quines metes t’agradaria assolir pròximament?
L’objectiu principal és seguir amb el vòlei, tot i que, sens dubte, hi ha altres metes entremig: pel que fa al vòlei platja, per exemple, aconseguir la medalla d’or, que encara no la tenc.
T’agradaria dedicar-te professionalment al vòlei? O tens altres plans?
La meva il·lusió és poder-m’hi dedicar professionalment, tot i que sé que és complicat viure d’aquest esport, sobretot a Espanya.
Voldries afegir res més?
Volia afegir que aquesta setmana ja hem començat la pretemporada de la Superlliga, i que ens estam preparant molt bé amb entrenaments bastant durs, però que al final això valdrà la pena i ens acabarà proporcionant beneficis. A més, en el nostre equip el companyonia és ben present, i això ens simplifica molt assolir totes les fites que ens proposam. També cal esmentar la meva parella en aquest campionat, en Pere Andreu, que sobre pista ens entenem molt bé, de manera que sembla que quan jugam junts tinguem un sisè sentit el qual ens procura l’altre. Amb ell les jugades són sempre efectives.
