Les condicions meteorològiques canviants dels darrers dies gairebé ens han fet baratar el rumb del reportatge amb què obrim la revista d’aquesta setmana. De fet, com els nostres lectors han vist, dedicam el número a l’escassa pluja i a les restriccions que se n’han derivat a diferents localitats de Mallorca, sense anar més enfora, Petra mateix, que és aquí devora. També la Colònia de Sant Pere i nombrosos pobles de la serra de Tramuntana s’han vist obligats a tallar l’aigua corrent de les aixetes.
El president de la SAM i regidor delegat de Medi Ambient Sebastià Llodrà ha assegurat en l’entrevista que li feim aquesta setmana que “feim recomanacions” però “no restriccions”, en referència a la suficiència, encara, de l’abastiment dels quatre pous que donen aigua al nucli urbà de Manacor. És una bona notícia, com també ha estat bona, encara que massa intensa, la ploguda de prop de cinquanta litres que ha fet a Manacor al tancament d’aquesta edició nostra.
El creixement desbocat de l’economia i el consum a Mallorca ha duit l’illa a una situació totalment insostenible, tant pel que fa a la gestió energètica com també a la necessitat imperiosa d’aigua, que contrasta amb el consum desorbitat per part de la infraestructura hotelera, les piscines i els camps de golf.
És un contrasentit que els municipis, habitats principalment per residents de tot l’any hagin de sotmetre la població a restriccions d’aigua mentre les infraestructures turístiques continuen engreixant el porc de la desvergonya.
Tot i que tant una part important de la ciutadania com també, i sobretot, la comunitat científica, adverteixen de forma continuada que no anam per bon camí, el cert és que no hi ha cap indicador de moment que faci preveure canvis importants en el rumb depredador en el qual ens trobam instal·lats des de fa més de mig segle. L’illa ha esdevingut un parc temàtic que de vegades sembla virtual, però la realitat, caparruda, demostra tots uns altres paràmetres massa tangibles, per desgràcia dels qui hi vivim. Ja ha passat amb l’habitatge, però hom ha de veure que també passa amb l’energia, amb l’aigua o amb l’abastiment d’aliments. Un preu massa car per assegurar una vida que no sabem si és la que voldríem dur.
