skip to Main Content
La Feixistea Ja Sabia On Era Quíbia (I)

La feixistea ja sabia on era Quíbia (I)

«El gobierno encargó a su Gobernador Civil que tratara, si podía, de detener al General Goded. Aquel pobre hombre llamó para cumplir esta orden al Teniente Coronel de la Guardia Civil señor Alvarez Osorio y con ciertas precauciones le preguntó que si recibida orden del Gobierno de detención contra el Gobernador Militar, él la cumplimentaría; a lo que contestó sinceramente el Teniente Coronel que no estaba dispuesto a dar tal paso.» Cal afegir que tampoc no hi estigué disposat qui comandava els Guàrdies d’assalt, cos creat per la República. D’aquesta manera, Goded, militar de tradició conspiratòria contra el Govern tan legal (II República) com il·legal (Primo de Rivera) de l’Estat, pogué enganar el governador de la colònia, Antonio Espina, tot assegurant-li que estava al costat del govern, naturalment. Fent servir la mateixa estratagema dels feixistes islàmics actuals, per als quals la mentida deixa de ser-ho si s’empra en la gihad contra els infidels.
Si Goded hagués estat detingut, què hagués succeït amb el cop d’estat a Mallorca? Segurament haguessin tengut més dificultat a dur-lo a terme, tot i que ja veiem que les forces de seguretat ocupants, amb l’honorable excepció del cos de Carabiners, participaven de la traïdoria contra el govern estatal. Vull dir que el brou ja bullia de bon de veres.
Alberto Bayo Giraud havia participat en la guerra del Marroc, com Goded, el primer criat a Barcelona, el segon d’ascendència catalana tant per part de pare com de mare. No degueren percebre la guerra colonial, una més del decadent imperi espanyol, de la mateixa manera. Bayo escrigué la seva peripècia al Marroc, Goded no escrigué pràcticament res, potser qualque ordre als seus subordinats. El seu fill tengué més ínfules d’escriptor.
Goded s’enlairà cap a Barcelona per posar-se al davant de la sublevació feixista. Fracassà, fou jutjat i executat. Bayo volaria cap a les Illes poques setmanes més tard amb la idea de restablir-hi el govern republicà espanyol i empresonar la feixistea sublevada.
Quan els vaixells de proveïment que formaven part l’expedició de Bayo salpaven de Barcelona, arribà corrents al despatx del comissari de Propaganda de la Generalitat, Jaume Miravitlles, – exjugador del Figueres, amic coral del fill del notari Dalí, en Salvador – dos periodistes francesos, Guy de Traversay o Traversée i Louis Delapré, desperats per poder-se afegir a l’expedició de Bayo i informar els seus lectors sobre els esdeveniments bèl·lics a Mallorca i a les Pitiüses. En «Met» Miravitlles envia un telegrama al capità d’un dels vaixells perquè torni al moll. Increïblement aquest obeeix i els periodistes s’embarquen tot gojosos. Duen unes credencials redactades per Miravitlles, una mena de salconduit per anar amb les tropes i poder dur a terme la seva feina periodística. Al document s’hi especifica que són corresponsals d’un diari «moderat» de París, «L’Intransigéant».
En els primers dies del desembarcament de les forces republicanes entre Cala Mendia i el Cap Vermell. Guy de Traversay és detingut i afusellat, possiblement a Portocristo i cremat juntament amb altres combatents assassinats. El salconduit de Miravitlles, segurament, el conduí cap a una mort vil a mans de la genteta que capitanejaven els feixistes sublevats. Amb tot el cinisme del món el marquès de Zayas, cap de l’organització terrorista Falange Española, envià un telegrama a la premsa francesa, assesorat per Georges Bernanos qui segurament el redactà, on oferia una versió manipulada de la mort del periodista. El mateix Bernanos identificà, segons Massot i Muntaner, el cadàver del baró de Traversay. La República francesa li concedí, pòstumanent, el títol de cavaller de la Legió d’Honor. M’abelleix de recordar una persona que fou al lloc equivocat en un moment inconvenient. Es jugà la vida, sense fer-ne comptes, per informar el públic, i això sorprèn en una època on predomina el periodisme de lacais.

Sebastià Vidal-Joan (sebastiadaurat@yandex.com)

Back To Top
×Close search
Search