skip to Main Content

La feixistea ja sabia on era Quíbia (III)

Sebastià Vidal-Joan

Als anys trenta del segle passat ja hi havia guiris amics i guiris hostils, just com ara. Norman Bray era un d’aquests darrers, Bernanos passaria del segon bàndol al primer, davant les evidències de la repressió feixista desfermada. El capità Bray, procedent dels Llancers de Bengala, havia estat fitxat pels serveis d’«intel·ligència» britànics, formà part de l’equip de l’ingenu coronel T. E. Lawrence, el «jovenet» de Lawrence of Arabia. Aleshores ja creia que tot allò de la rebel·lió àrab era cosa del bolxevisme internacional i així ho manifestava als seus superiors. Val a dir que no li feien gaire cas. Es veu que també es dedicava al contraban d’armes i era considerat, als anys trenta, sospitós de simpaties pel feixisme. Aquest individu s’adreçava als nostres avantpassats en un libel sobre el desembarcament de Bayo. “Sabían las muchachas de Mallorca que iban a ser violadas por la escoria de la sociedad para ser abandonadas después a su vergüenza y perpetuo oprobio? Sin embargo, tal es la verdad”. Clar, si redueixes a xurma les tropes republicanes, qualsevol assassinat, tortura o violació exercida contra qualsevol dels seus membres, és susceptible de ser justificat. La deshumanització de l’enemic era bàsica perquè qualsevol abús tengués cobertura moral, i ja no en parlem si bisbes i capellans beneïen entusiastes els violadors, els torturadors i els assassins.
A la zona republicana també es deshumanitzà l’enemic, amb la diferència que ho feren grups sectaris, sovint davant la impotència del govern. La matança de capellans, com el manacorí Antoni Samsó Rosselló, de 54 anys, desaparegut a Barcelona el 22 de juliol del 1936, o la crema de retaules gòtics, foren activitats absolutament ignominioses, només parlant del punt de vista estratègic.
Hi ha el testimoni de socialistes menorquins, indignats per la destrucció d’obres d’art religioses duita a terme per alguns elements de les tropes de Bayo, abans de partir cap a Mallorca. La destrucció de l’església de cala Manacor o de la de Son Carrió, des del punt de vista militar, constituïren un desbarat monumental i una pèrdua de temps esborronadora.
Les fotos fetes a l’Escola Graduada de Manacor i a sa Bassa, del grup de republicans, dones i homes capturats en el mes de setembre del 1936 sempre m’han impressionat. També la documentació que els varen confiscar en mots de l’època. Per què vengueren a Quíbia aquelles persones? Quines idees tenien? Què devia passar pel seu cap durant les hores o dies de captiveri, abans d’esser assassinats pels falangistes o similars?
No feren presoners que durassin més d’un o dos dies els protagonistes de la Mallorca salvada de Norma Bray. L’extermini dels rojos havia d’esser total, per donar exemple i per treure’s la mateixa por. N’hi ha prou a llegir les instruccions del director de la sublevació, Emilio Mola Vidal, per adonar-se’n. El mateix que declarà “España está dominada de una forma totalmente enfermiza por la indústria de Cataluña y Bilbao. Para sanear España ha de ser destruida aquella”. Em fa l’efecte que Mola és més llegit del que creiem, encara avui en dia, i no tan sols pels feixistes de marca.
En una segona lectura del llibre de Massot i Muntaner sobre el desembarcament de Bayo, vaig descobrir el meu o nostre milicià. L’estiu del 1936 es posaren vigilants a l’entrada dels pobles, escopeters falangistes o adjunts d’aquests. Just a l’entrada de Felanitx, arribant del Port, al cantó d’en Maçana, homònim de la riera que desembocava al camp d’Argelers, hi havia aquests belitres. Devia ser el mes de setembre, feia poc que les tropes de Bayo havien reembarcat, quan comparegué un desconegut, retut i brut. Qualcú m’havia contat que el dugueren a la Sala i el fermaren a uns arrambadors que hi havia al costat del Jutjat i allà se’n perdia el rastre. Massot escriu: “Tinc notícia que algun dels escàpols arribà fins a Felanitx, on fou mort pels milicians que hi feien guàrdia.”

Als anys trenta del segle passat ja hi havia guiris amics i guiris hostils, just com ara. Norman Bray era un d’aquests darrers, Bernanos passaria del segon bàndol al primer, davant les evidències de la repressió feixista desfermada. El capità Bray, procedent dels Llancers de Bengala, havia estat fitxat pels serveis d’«intel·ligència» britànics, formà part de l’equip de l’ingenu coronel T. E. Lawrence, el «jovenet» de Lawrence of Arabia. Aleshores ja creia que tot allò de la rebel·lió àrab era cosa del bolxevisme internacional i així ho manifestava als seus superiors. Val a dir que no li feien gaire cas. Es veu que també es dedicava al contraban d’armes i era considerat, als anys trenta, sospitós de simpaties pel feixisme. Aquest individu s’adreçava als nostres avantpassats en un libel sobre el desembarcament de Bayo. “Sabían las muchachas de Mallorca que iban a ser violadas por la escoria de la sociedad para ser abandonadas después a su vergüenza y perpetuo oprobio? Sin embargo, tal es la verdad”. Clar, si redueixes a xurma les tropes republicanes, qualsevol assassinat, tortura o violació exercida contra qualsevol dels seus membres, és susceptible de ser justificat. La deshumanització de l’enemic era bàsica perquè qualsevol abús tengués cobertura moral, i ja no en parlem si bisbes i capellans beneïen entusiastes els violadors, els torturadors i els assassins.
A la zona republicana també es deshumanitzà l’enemic, amb la diferència que ho feren grups sectaris, sovint davant la impotència del govern. La matança de capellans, com el manacorí Antoni Samsó Rosselló, de 54 anys, desaparegut a Barcelona el 22 de juliol del 1936, o la crema de retaules gòtics, foren activitats absolutament ignominioses, només parlant del punt de vista estratègic.
Hi ha el testimoni de socialistes menorquins, indignats per la destrucció d’obres d’art religioses duita a terme per alguns elements de les tropes de Bayo, abans de partir cap a Mallorca. La destrucció de l’església de cala Manacor o de la de Son Carrió, des del punt de vista militar, constituïren un desbarat monumental i una pèrdua de temps esborronadora.
Les fotos fetes a l’Escola Graduada de Manacor i a sa Bassa, del grup de republicans, dones i homes capturats en el mes de setembre del 1936 sempre m’han impressionat. També la documentació que els varen confiscar en mots de l’època. Per què vengueren a Quíbia aquelles persones? Quines idees tenien? Què devia passar pel seu cap durant les hores o dies de captiveri, abans d’esser assassinats pels falangistes o similars?
No feren presoners que durassin més d’un o dos dies els protagonistes de la Mallorca salvada de Norma Bray. L’extermini dels rojos havia d’esser total, per donar exemple i per treure’s la mateixa por. N’hi ha prou a llegir les instruccions del director de la sublevació, Emilio Mola Vidal, per adonar-se’n. El mateix que declarà “España está dominada de una forma totalmente enfermiza por la indústria de Cataluña y Bilbao. Para sanear España ha de ser destruida aquella”. Em fa l’efecte que Mola és més llegit del que creiem, encara avui en dia, i no tan sols pels feixistes de marca.
En una segona lectura del llibre de Massot i Muntaner sobre el desembarcament de Bayo, vaig descobrir el meu o nostre milicià. L’estiu del 1936 es posaren vigilants a l’entrada dels pobles, escopeters falangistes o adjunts d’aquests. Just a l’entrada de Felanitx, arribant del Port, al cantó d’en Maçana, homònim de la riera que desembocava al camp d’Argelers, hi havia aquests belitres. Devia ser el mes de setembre, feia poc que les tropes de Bayo havien reembarcat, quan comparegué un desconegut, retut i brut. Qualcú m’havia contat que el dugueren a la Sala i el fermaren a uns arrambadors que hi havia al costat del Jutjat i allà se’n perdia el rastre. Massot escriu: “Tinc notícia que algun dels escàpols arribà fins a Felanitx, on fou mort pels milicians que hi feien guàrdia.”

Back To Top
×Close search
Search