Text: Sebastià Vidal-Joan
Fotografia: catàleg Origens d’Elisenda Pipió.
Hi ha dotzenes de raons per conèixer la Franja, aquest territori que pertany administrativament a l’Aragó, únic territori de l’Estat espanyol on la llengua pròpia no té caràcter oficial, tot i ser-hi més parlada que no a Mallorca o al Bages. Suposem que el nostre interès és la història antiga. Al poble de Favara del Matarranya hi podrem contemplar embadalits el mausoleu romà més ben conservat d’Ibèria. La tomba d’un senyor anomenat Luci Aemili Lupi, era coneguda localment com la Caseta dels Moros. Ja sabeu que també a Mallorca donen la culpa als «moros» de construccions com talaiots i navetes. Fins que qualcú se’n temé que allò era espectacular i l’Estat colonial el declarà monument «nacional» el mateix any que Macià proclamà la República Catalana i d’altres l’espanyola.
Si us decidiu per començar a Vall-de-Roures, a la comarca del Matarranya, veïna de la Terra Alta, a dues passes de Gandesa, però menant amb esment, us trobareu edificis gòtics com el castell situat al punt més elevat del poble, o bé l’església de Santa Maria Major. Però la vila també és plena d’arquitectura renaixentista. Hi ha un museu, tot baixant de l’església, on trobareu fotos i molta informació de la soprano coneguda artísticament com a Elvira de Hidalgo (Vall-de-Roures, 1891- Milà, 1980). La seva celebritat prové sobretot de la dedicació a mestra de cant, primer al conservatori d’Atenes, on fou mestra de Maria Callas, i llavors al d’Ankara, per acabar com a mestra vitalícia de la Scala de Milà!
Segur que molts coneixeu els productes de la marca Santiveri, però no tants sabreu que el fundador d’aquesta empresa era un home de Benavarri, capital històrica de la Ribagorça. Es deia Jaume Santiveri Piniés, va néixer el 1861 i arribà a tenir una carnisseria a Barcelona, amb el temps esdevendria la primera botiga de productes per a persones amb necessitats alimentàries especials.
També a la Ribagorça hi ha un poblet, Montanui. Segur que tots coneixíeu en Pau Donés, cantant de Jarabe de Palo. Fins a la seva mort recent hi passà llargues temporades, sobretot de més jove, perquè era el poble natal de son pare.
Hi ha dos pobles molt especials en aquesta franja que va del Pirineu fins a l’Ebre: Mequinensa, a la comarca del Baix Cinca, lloc perfecte per tastar el mostillo, i Faió, al Matarranya. En realitat aquests pobles ja no hi són perquè l’aigua de l’embassament de Riba-roja els va engolir tots dos abans del 1969. En construïren dos de nous que fan tanta planta com un santcristo amb dues pistoles. Mequinensa ha estat molt sortat. Hi va néixer Jesús Moncada l’any 1941, que amb el temps es dedicaria a l’escriptura i la traducció entre altres tasques. Gràcies a la seva obra podem caminar pels carrers de la Mequinensa desapareguda, entrar als seus casinos, conèixer els seus habitants, navegar amb els seus llaüts. Cal llegir els seus contes i la seva novel·la Camí de sirga, no és estrany que sigui un dels escriptors catalans més traduïts.
Faió no disposa d’un escriptor com Moncada, fins ara, però sí d’una artista plàstica, Elisenda Pipió Gelabert. Ella mateixa ha explicat la seva dedicació a la ceràmica durant molts d’anys, com a resultat de la seva fascinació pel fang i l’aigua del gran riu que ara cobreix el seu poble natal. Crec que no fou casual el títol Orígens d’una seva exposició fa uns anys.
Pau Gargallo ara mateix no és moda, no se’n parla gaire, potser per la seriositat i solidesa de la seva obra. Vivim temps embullats on moltes bufalagues es proclamen artistes. Amic de Picasso, Juan Gris i Modigliani, va omplir Barcelona i altres llocs d’escultures, fins a la seva mort prematura a Reus el 1934. Havia nascut a Maella, Matarranya el 1881. També hi va néixer anys més tard, el 1917, en Ramon Rufat Llop, anarcosindicalista d’acció, bon coneixedor de les presons de Franco fins que s’exilià a Occitània. Quan va tornar el 1977 li costà pena convèncer les autoritats que era viu, perquè figurava com a afusellat dues vegades.
Considerau-ho només un petit tast de la Franja desconeguda, humiliada, colonitzada. També una aproximació a les seves dones i els seus homes. La tasca vostra és aprofundir en el coneixement d’aquest territori del nostre país on tendreu la sensació de tornar a la infantesa, al país on tothom parlava català.
