Eli Beltrán tenia vint-i-quatre anys i estava embarassada de vuit mesos quan l’any 1995 va decidir agafar Casa Juan. “Vaig estar uns dies que no vaig poder fer feina, i se’n cuidava la meva germana. En aquell temps, no era com avui que les dones tenen el permís de maternitat i que és una cosa més formal”. I ara, trenta-un anys després d’haver iniciat aquella aventura Isabel Beltrán (Manacor, 1970) ha decidit traspassar el negoci, per motius de salut. S’emociona, quan en parla, perquè Casa Juan i tota la seva família són part del carrer de la Verònica, són història viva de la barriada.
La història d’aquest minúscul i emblemàtic local va començar el 1970 quan Juan Jiménez Gil i la seva dona Ana Hueso Aranda decidiren obrir un negoci d’hamburgueses i perritos. Degueren ser els primers a Manacor, i dugueren el local durant vint anys. El 1991 el traspassaren a en Jordi, conegut de molts com ‘en Jordieto’, que el va dur durant quatre anys, i aquest el traspassà a Eli Beltrán, que encara avui el regenta.
“No li hem canviat mai el nom, perquè és una marca. Ha estat sempre una hamburgueseria”, diu Eli Beltrán, que recorda que quan va agafar el local i a mesura que va passar el temps varen anar afegint més plats a l’oferta bàsica d’hamburgueses, perritos, pepitos, pinxos i pollastres a l’ast. “Ara també feim les aletes, l’hamburguesa farcida, l’hamburguesa d’angus, la tres formatges…”.
Una marca avalada pels anys, per la prestesa en el servei, pel bon menjar i pel preu més que popular. “Amb nou euros has sopat”, assegura la madona de Casa Juan. “I els caps de setmana per 10,50 surten molts de pollastres amb patates, i d’un pollastre en poden sopar quatre persones”.
Per a un negoci com Casa Juan, els proveïdors són importants. La carn l’han duita de Càrniques Sunyer sempre. Quan Can Ribot va anunciar que tancava, es varen veure apurades. “Vàrem entrar en pànic, diu Núria Arroyo (Manacor, 1995), la filla d’Eli Beltrán que durant tants d’anys l’ha ajudada també en el negoci. Ara duen el pa del forn que un membre de la saga Lliro du a Felanitx.
Els pinxos de Casa Juan no eren com aquesta carn adobada que sempre té gust del mateix. La recepta era especial, diferent, n’Eli la va heretar d’en Jordieto i aquest, alhora, d’en Juan. “Però cadascú li ha donat sempre el seu toc personal”, diu Eli Beltrán.
És senzilla, lluitadora, i s’avança al temps que viu. Té pipella, Eli Beltrán. Quan va agafar el negoci va continuar amb la mateixa dinàmica que havia tengut sempre el local, però aviat va veure que la gent “havia tornat molt còmoda, i si no hi havia repartiment no venien a cercar-ho. En aquell temps no hi havia gaire llocs que tenguessin servei de repartiment”, i aquest va ser un altre dels èxits de Casa Juan.
Avui, a banda dels repartidors propis, Casa Juan també reparteix menjar amb els serveis de repartiment a domicili d’A Taula i Tot d’una. “Quan estam molt saturats”, diu Núria, “tancam l’aplicació i indicam que el servei està saturat”. Ara és fàcil, amb l’aplicació, però quan no hi havia mòbils, encara ho era més: “Despenjàvem el telèfon”, explica divertida Eli Beltrán. “En mitja hora podien arribar a telefonar vint persones. Quan aconseguíem estabilitzar la demanda i el ritme de sortida, tornàvem a penjar el telèfon perquè la gent pogués tornar a telefonar”.
Ara a Casa Juan són tres, però han arribat a ser cinc, tres a dedins i dos a defora. “Quan ho vaig agafar només hi havia el local que veus, però com que m’havia d’ajustar a la normativa, vaig agafar el local que hi havia al costat, perquè necessitàvem que hi hagués un bany”. Casa Juan ho té tot en regla perquè qui assumesqui el traspàs només s’hagi de preocupar de continuar la feina que han fet els qui l’han duit fins ara. Avui en dia no és fàcil trobar personal per fer feina, però a la fi, diu Eli Beltrán, “sempre trobes. El problema és que és difícil trobar gent que vulgui fer feina els vespres o els caps de setmana, i també s’entén”.
Un dia de partit de futbol important, segur que ha estat sempre un dia de més demanda. “Però ho notam sobretot amb els horabauxes i també amb les carreres a la pista dels cavalls. Havíem d’estar preparats, aquests dies, perquè molta de gent ens demanava que els ho duguéssim allà. Ens podien arribar a fer comandes de seixanta o setanta euros. En podia menjar molta de gent… d’aquelles comandes”, diu Núria Arroyo.
En aquests més de trenta anys Casa Juan ha superat la crisi financera del 2008 i també la pandèmia del 2019. “Quan la gent no podia sortir tant a fora a sopar, perquè tenien por de gastar, l’opció més econòmica érem nosaltres”, explica la madona. Per la pandèmia, “ens va anar molt bé. Els repartidors podien sortir, i tots els llocs per sopar peus davall taula estaven tancats”.
Casa Juan ha mantengut sempre l’horari de les 11 a les 15h i de les 19 a les 23h. I han tancat per descansar els dimart i els dimecres. Han conegut que amb el temps “hi ha més competència, però si miram les caixes d’altres anys i les comparam amb les de l’any passat veim que són pràcticaament les mateixes sempre, encara que hi pugui haver un dia més fluix i un altre de més fort”, diu Eli Beltrán.
“La idea seria que Casa Juan no s’hagués de tancar mai. Em fa molta de pena haver-ho de traspassar”, diu Eli Beltrán amb llàgrimes als ulls. “Jo he nascut amb Casa Juan obert”, recorda Núria Arroyo. “Són generacions, la meva padrina, la meva cosina, els nins de la meva cosina… ha estat tot molt familiar, però tot té un principi i un final, i seria molt guapo que qualcú ho volgués agafar i poder continuar aquesta feina”.
I qui en vulgui fer, de feina, en viurà, perquè Casa Juan dona, “et permet viure”. És per això que Eli Beltrán i la seva filla Núria han publicat l’anunci del traspàs del negoci. Els qui hi estiguin interessats poden telefonar al 697 588 398. Esperem que tenguin sort, perquè si en tenen elles, en tendrà Casa Juan, i en tendrà també tot Manacor.
Eli Beltrán i tota la família de Casa Juan es plantegen, en arribar el moment, de fer qualque celebració: “No vull dir què, però qualque cosa farem, perquè són molts d’anys de ser aquí”.
