Skip to content

“La imatge de la repressió ha estat veure tres persones enterrades amb les mans lligades a l’esquena”

L’antropòloga d’Aranzadi Almudena García-Rubio és una de les coordinadores del Pla Fosses i en aquests moments fa feina a les excavacions de Son Coletes. Reconeix que han estat uns anys de feina complicada i amb certa càrrega emocional. Ara bé, diu estar contenta de poder contribuir a esbrinar què va al cementiri i poder ajudar a les famílies dels desapareguts.

Ja fa anys que sou a Son Coletes. Com varen ser els inicis?
Crec que l’octubre del 2018 vàrem fer, amb Aranzadi, l’estudi de viabilitat que havia encarregat la comissió de fosses perquè la creença popular deia que a Son Coletes no es trobaria res, ja que hi havia evidències que quan es va fer el cementeri nou s’havia tret tot el que hi havia. L’estudi va ser important i ens va permetre fer dues troballes. La primera va ser descobrir que no estava tot arrasat perquè hi havia restes in situ, que probablement corresponien a enterraments ordinaris del segle XIX. I, la segona, va ser que el company Jaume Servera va trobar un fons documental de fotografia dels anys 40 on hi havia a una imatge del recinte original, la qual ens va permetre superposar on estava el cementeri antic dins el cementeri nou. Va ser la pista per poder encaminar les intervencions que varen venir després.

Des d’aquell moment a ara han passat moltes coses…
La primera campanya d’excavacions pròpiament dita va ser l’any 2020. Varen obrir amb la màquina excavadora els llocs on es podia. El problema que tenim a Son Coletes és que les criptes construïdes als anys 50, lògicament, s’han de respectar i només es poden fer excavacions al passadís i al parterre. Varen obrir tres àrees, a una no varen trobar res, a una altra els enterraments ordinaris del XIX i la base de la creu, i a la tercera hi va haver enterraments tallats per fosses rasses més llargues, que és on estaven les víctimes de la Guerra Civil. Així es varen poder documentar les tres fases d’enterraments. Els del segle XIX, els dels anys 36 i 37 i els nous.

Aquesta és la darrera intervenció que es farà a Manacor. Què esperau?
Esperem entendre el funcionament del cementeri als anys 30 i quin va ser l’ordre d’enterrament. També quin temps va estar en funcionament Son Coletes com a lloc de repressió i recuperar com més esquelets millor per poder avançar en les tasques d’identificació.

Creis que ja ho podreu haver excavat i recuperat tot?
Jo crec que enguany podrem acabar de cercar per tot arreu i tendrem la certesa de què és el que ha passat i que és el que es pot recuperar avui dia. Sabem que és impossible recuperar-ho tot perquè el cementeri antic està afectat pel nou.

Una de les darreres notícies que varem saber era que s’havien trobat tres cossos que podrien ser tres de les cinc milicianes de Bayo. Sabem alguna cosa més? Les altres dues, per lògica, també hi toquen ser, no és així?
El problema que tenim és que la fossa 14, que és on hem trobat els esquelets de sexe biològic femení, hi veiem més o manco vuit metre de fossa. Està interrompuda per les criptes. Probablement, els cossos que no veiem varen ser arrasats quan es varen fer les criptes. És el mateix que va passar amb el grup d’Aurora Picornell. Vàrem trobar evidències de les sis dones, i tres dels cossos estaven molt arrasats perquè estaven a l’extrem de la fossa. Si fossin les milicianes, que tendria lògica que ho fossin perquè no cerquem més grups de dones juntes, el grup estaria afectat per les criptes modernes i crec que no ho trobaríem.

La identificació d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar varen ser unes de les darreres troballes i una de les que més ressò ha tengut. Què vares pensar quan ho vares saber? Sempre s’havia dit que eren a Porreres…
Clar, el primer que vàrem pensar era que eren les milicianes i estàvem molt felices. Però vàrem començar a veure coses que no ens quadraven i que ens indicaven no podien ser elles. Per això vàrem pensar que podien ser l’altre grup de dones, el d’Aurora Picornell, i ens vàrem posar molt contents perquè ja havíem fet l’excavació a Porreres el 2016 i 2021. En aquella campanya, la pregunta més recurrent era la de si havíem trobat les dones. Llavors, trobar-les a Manacor, va ser una alegria immensa per tot l’equip i molt contents d’haver pogut aportar alguna cosa a la investigació històrica de Mallorca.

Sobre aquest cas, de fet, en faràs una xerrada divendres 21. Per què? Què ens explicaràs? Què té d’especial? Què és el que més ve de nou? Què és el que et va impactar més?
Diguem que és un cas que també ens serveix per explicar com és la nostra manera de fer feina. Tothom ens pot veure a l’excavació i quan hi ha una identificació. Però divendres intentaré explicar com és la nostra feina fent servir el cas d’Aurora Picornell perquè el procés d’identificació és això, un, procés. Comença amb els estudis biològics i continua amb la cerca arqueològica i documental, estudi dels materials, dels ossos i estima un perfil biològic. És un procés molt llarg i interdisciplinari. Hi ha casos més fàcils que altres. Per una banda, ens falta molta informació. I, per l’altra, tenim torbades parcials de cossos. A Son Coletes tenim molts individus representats només per un peu, per una part del cap o per una part del cos. I això és molt difícil.

És una feina que impacta…
Estem acostumats a veure aquest tipus d’enterrament. Però, per exemple, la setmana abans d’anar de vacances, vàrem excavar la fossa 8 i hi havia tres homes amb les mans lligades a l’esquena. És una imatge molt forta. Per jo, la imatge de la repressió ha estat veure tres persones enterrades amb les mans lligades a l’esquena sense que la seva família sàpiga on estan enterrats, sense poder fer cap ritual de comiat. Són troballes que ens toquen i ens impressionen.

Per què és important dur a terme aquestes tasques? Quin sentit té? Què es pretén?
Jo crec que aquestes intervencions tenen moltes capes. Crec que el motiu principal i original és trobar i identificar les víctimes pel dret que tenen les famílies de trobar i enterrar dignament els seus desapareguts. És un fet de veritat, reparació i justícia. És una contribució al coneixement de la veritat i la reparació dels familiars. Però també aporta informació al coneixement històric de què va passar a Mallorca en el context de la repressió franquista. És important per enfortir la democràcia i conèixer que va passar abans, no tenir por de parlar del que va passar i treure a la llum com va ser el nostre passat.

Emocionalment, com és per a vosaltres?
És molt impressionant quan estàs començant, quan són les primeres fosses. La metodologia és semblant a la de quan excaves una metròpolis medieval, el que és diferent és el context. Els que continuem, som gent que tenim un compromís amb la causa de les víctimes, almenys a Espanya. I per jo, personalment, és molt complicat quan les coses no surten bé i has de parlar amb les famílies i els responsables, que és el seu projecte. Quan les coses no surten bé, perquè no trobem la fossa o perquè els esquelets estan mal conservats, és, per jo, difícil. És impossible no sentir una responsabilitat sobre el que està passant.

Voldria afegir qualque cosa més?
M’agradaria tenir un record de tot l’equip, que fa molta feina i està molt compromesa amb el que està fent. Estem contents que algunes coses estiguin sortint bé i poder fer la nostra aportació.

Back To Top
Search