Rodin Kaufmann és poeta, músic i raper. Canta en occità i ha passat per Manacor a enregistrar algunes cançons del seu nou disc. Hi incorpora el reagaeton, sonoritats llatines i també la seva primera cançó en català: ‘Nina’
Què hi fa un músic com tu aquí, a Manacor?
Hi faig la música que m’agrada. El meu primer disc se centrava en la poesia i el hip-hop alternatiu. I amb el nou disc que estic treballant a l’espai de creació s’Uralita m’acost a les sonoritats d’Amèrica del Sud. Fa molt de temps que escolt reaggeton i cúmbia urbana. Coses que es fan de Puerto Rico cap al sud. Al principi em feia una mica de vergonya. Però he anat cap allà. Tenc ganes de fer música més superficial.
Tot serà música lleugera i per ballar?
El títol del disc és Pereu. En occità vol dir també. Hi ha reaggeton i també cançons que podríem dir que són serioses. Parl coses de la meva vida que no he compartit mai amb els amics.
Et comparen amb Bad Bunny i amb Rosalía…
El que potser compartesc amb Rosalia és un passat musical molt tradicional. El que m’agrada dels artistes llatins és que un cantant pot passar de fer trap a fer una cosa molt tradicional i rural. Aquesta llibertat m’agrada molt. És això que cerc, la lliberta de triar i de provar l’estil de música que vull. Pot semblar estrany passar d’un estil a l’altre, però són les meves cançons, jo les toc i és la meva veu la que canta. Valor molt aquesta normalitat. És això el que ens fa falta fer en occità. Ser normals. Però l’estat francès no ens ho posa fàcil per exercir aquesta normalitat. Per a mi fer música d’ara en occità és bàsic. Una qüestió de militància.
Tu no vares aprendre a parlar occità de petit. Com t’hi interessares?
Vaig créixer al Marroc, Egipte i el Líban. Ma mare és de Marsella i mon pare és alemany. Parlàvem en francès.
Quan tenia 19 anys, un amic era militat occità a Marsella i vaig descobrir Lo Còr de la Plana. Amb ells he passat vint anys cantant en occità i va ser amb ells que vaig decidir aprendre’n. Va ser una voluntat política i he passat aquests anys endinsant-me en la llengua i la cultura occitana. La musical, l’etnològica i la lingüística. Tenia la necessitat d’omplir aquest buit.
Parles català amb accent de Mallorca. Per què?
Vaig aprendre el català central, el de l’exportació. Però m’agrada més quan una llengua és d’un indret. I també he vengut molt sovint a Mallorca en els darrers dos anys. A més, la majoria de músics amb qui parl en català són de Mallorca. Els catalans del Principat diuen que els mallorquins i els occitans parlam un català antic. I hi ha moltes paraules mallorquines i occitanes que s’assemblen moltíssim. Som aquí per una tria cultural. I aquí he gravat la meva primera cançó en català de Mallorca. Es diu Nina, que és una paraula que compartim. En Miquel Àngel Adrover ha fet l’adaptació de la lletra i funciona bé.
Hi has trobat inspiració aquí?
El que m’ha agradat més és la normalitat. Hem enregistrat a Son Macià i m’ha encantat poder anar a la botiga i parlar amb tota naturalitat i en mallorquí de tot que faig. A França, això no passa amb l’occità.
