La llamborda de memòria ja és normativa

És una gran notícia. Aquesta setmana hem sabut que les conegudes Stolpersteine impulsades per l’artista alemany Gunter Demnig ja tenen la seva correspondència en llengua catalana. Es diran “llambordes de memòria”, i segons la defineix el Termcat, es tracta d’una “llambordacoberta amb una placa de bronze o de llautó on es graven el nom i les dades més rellevants d’una persona que ha estat víctima del nazisme, que es col·loca al terra de davant de la casa on havia viscut en senyal de respecte i homenatge”. Cert és que la iniciativa va començar així arreu d’Europa i en homenatge a les víctimes del nazisme, però ara mateix ja s’ha escampat per molts d’altres territoris homenatjant persones que moriren a mans del feixisme o d’altres totalitarismes. Sense anar més lluny, el batle Antoni Amer, Garanya, en té una al carrer de Ciutat. I també Joan Parera a Porto Cristo, Jaume Carrió a Son Carrió, Antoni Sitges a Son Macià, i Antoni Adrover a Son Negre.