Neus Andreu (Manacor, 1979) és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i fa anys que fa feina com a tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Llorenç. Amb ella parlam del que pot aportar l’administració local i la ciutadania a la lluita contra el canvi climàtic i l’escalfament global mitjançant una mobilitat sostenible.
Qui ha de ser el responsable últim en la lluita contra el canvi climàtic a través de la mobilitat sostenible?
Jo sempre apel a un sistema mixt. És ver que la darrera paraula la té el ciutadà perquè la seva forma de moure’s i circular és una responsabilitat seva, en darrera instància. Però per descomptat l’administració ha de posar facilitats. Primer en positiu i si arriba un moment que no basta, aleshores ja hem d’entrar a posar restriccions o sancions si fa falta. Però sempre, per davant, la invitació a sensibilitzar i a estimular el ciutadà. Jo puc tenir la voluntat de fer servir transport públic, per exemple, però de vegades el sistema no afavoreix que ho pugui fer. Per això també és important que l’administració hi sigui.
Què pot fer l’administració local per impulsar una mobilitat sostenible i una lluita col·lectiva i efectiva contra el canvi climàtic?
Hi ha tres línies. La primera, sensibilitzar la ciutadania per poder informa de l’impacte del transport. La segona impulsant carrils bici, tancant al trànsit carrers i posant aparcaments a les sortides dels nuclis i deixar el centre molt més alliberat de cotxes. I la tercera, impulsar accions subtils que combinades poden funcionar molt bé, com es demostra a pobles petits com Sant Llorenç. Es tracta, també, entre d’altres mesures, de no amollar en la connexió de carrils bici. A la costa ja ho hem aconseguit i podem anar per carril bici de la costa manacorina fins a la serverina sense baixar de la bicicleta.
Sembla que totes aquestes mesures de què parles s’apliquen a la majoria de pobles de Mallorca en major o menor mesura, però fins i tot independentment del partit polític que hi governa. Hi estàs d’acord?
N’estic convençuda, que això és així. Són accions que han vengut per quedar, com també passa amb el reciclatge. Ja no són accions polítiques sinó que la mateixa ciutadania t’ho demana, perquè el que es vol és guanyar espai per a la gent. Sí que és ver que potser hi ha algunes accions més agosarades o més avantguardistes que poden ser més fràgils, i que poden dur més polèmiques.
Quines accions podrien ser, aquestes que presenten més fragilitat?
Pens en la polèmica de la ZPR. Vull matisar que l’he viscuda com a observadora i des de la distància, però en algun moment he vist que podia perillar políticament.
Els ciutadans podem anar a peu i emprar el transport públic. Els ajuntaments poden tancar els carrers al trànsit. El Govern balear pot dotar de més flota i de més freqüències el transport públic. En canvi, de vegades pareix que els grans emissors de CO2, les grans indústries, els grans generadors d’energia… continuen impassibles. Hem de continuar amb les nostres accions de base, davant això?
Sempre m’ha agradat el lema d’actuar localment i pensar globalment. Si quedes amb aquesta idea que tot això està en mans de les grans empreses acabaràs per no fer res. No podem perdre de vista que aquestes grans batalles s’aconsegueixen amb els petits canvis individuals, i que el ciutadà no sols pot fer l’acció particular, sinó també pressionar perquè es penalitzin aquestes grans empreses.
Ja no hem de tenir dubtes del canvi climàtic. Creus que la majoria de gent ja veu clar que molts dels canvis meteorològics tenen la seva gènesi en comú amb aquest fenomen?
Les dades científiques són molt contundents, tant, que la majoria de gent ho veu clar. Nosaltres fa més de vint anys que ho estudiàvem a la carrera, i de vegades encara hi havia un cert escepticisme. Avui està més que corroborat amb les dades científiques, per bé que sempre hi haurà negacionistes, com n’hi ha dins tots els col·lectius. Tanmateix, avui els fets són més clars i, a més, estan contrastats científicament.
