La mòmia egípcia del Museu Bíblic del Seminari Diocesà de Palma

Fa moltes dècades que l’arqueologia ja no es centra en l’objecte, en la cosa trobada sinó que posa l’accent en el context de les troballes. Tanmateix, hi ha objectes que no deixaran mai de cridar la nostra atenció, troballes excepcionals que, a més de representar un tresor en informació pels arqueòlegs que les estudien, són un focus d’atenció per a tothom, independentment del seu interès per la història. Una d’aquestes troballes, un d’aquests objectes excepcionals en arqueologia, són els cossos humans, que sempre atreuen un interès especial. Dins aquest grup, però, les mòmies són tal vegada els cossos que més han fascinat els humans en trobar-los i entre el conjunt de cultures que han momificat els seus difunts els antics egipcis són els que van generar les mòmies que encara avui desperten més interès.
Fins allà on sabem, a Mallorca només hi ha una mòmia egípcia, i es troba al Museu Bíblic, en ple centre de Ciutat. Però per descobrir què hi fa al museu dels capellans un objecte pagà de tal importància hem de parlar abans de Sicília, de jueus i de reis.
L’any 1312 per ordre del rei de la casa d’Aragó Federico II di Sicilia els jueus de la petita localitat de Cammerata van ser obligats a viure a un call. Per això sabem que a Cammerata segurament la Sinagoga era a prop de l’església de Santa Maria, a les foranes. Amb aquesta informació en ment arribam al 1492 quan Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó expulsen els jueus, no només de la península Ibèrica, sinó de tots els seus dominis, incloent-hi l’illa de Sicília. Els jueus de Cammerata, com per tot, es converteixen o fugen… i han de malvendre tot el que tenen. És quan un tal Francesc Puig compra uns objectes únics de la sinagoga de Cammerata, els Rimmonim, objectes que dona, el 1493, a la Seu de Mallorca i que encara avui s’hi poden contemplar. Aquestes peces són sagrades pels jueus i serveixen per aguantar els rotlles de la Torà i se’n conserven molt pocs de tan antics al món.
Any 1912, El Caire, Egipte: un ric filantrop jueu, el Sr. Lleó Levy, compra una mòmia, ara sí, la mòmia que ens ocupa, al Museu d’Antiguitats Egipci del Caire. En aquell moment es podien fer aquestes coses i la mòmia la dona un any després, per «iniciar» negociacions, al recentment creat museu Bíblic de Palma. Evidentment, el que volia Levy eren els Rimmonim de la Seu, els que havien arribat de Sicília a finals del segle XV i que des de llavors eren a la Seu, transformats des del segle XVII en una mena de bàculs cerimonials i que avui es troben, encara, al museu de la Seu, dins el campanar, just a l’entrada del recorregut de la visita que fan (o feien) tants i tants turistes cada dia. Així, i com a gest de bona voluntat per iniciar les negociacions, que mai varen arribar a bon port, el milionari va regalar la mòmia al Museu Bíblic de Seminari de Palma on, per sort, encara es pot contemplar.
Es tracta d’una mòmia intacta, o pràcticament intacta, de les Dinasties XXIII o XXVI,- això és entre els anys 818 i 525 a.n.e.- amb les seves benes originals i dins el seu sarcòfag. Un sarcòfag decorat i pintat d’on podem saber el nom del difunt, un home d’uns 25 o 30 anys de nom IRET-en-Hor-Ru, (traducció literal: L’ull d’Horus és beneficiós per a ella) en referència a la mare del portador de nom. Al voltant del coll un collaret de perles discoidals de diversos colors, és l’únic que acompanya el cos, perquè no pareix tenir màscara funerària. El cos, amb els braços al costat es conserva bé i se’n pot observar el crani i alguns cabells a la part posterior del cap. És a dir, una peça que, tot i no ser excepcional és un tresor per a l’estudi de l’antic Egipte. Una peça, això sí, amb una història excepcional darrere.