skip to Main Content
“La Nostra Feina No és Només Anar A Buscar Objectes Sinó Entendre La Dinàmica De Tot El Cementiri”

“La nostra feina no és només anar a buscar objectes sinó entendre la dinàmica de tot el cementiri”

Cesc Busquets (Olot,1969) és l’arqueòleg coordinador del Pla de Fosses i de l’empresa adjudicatària, ATICS, que ha dut a terme l’actuació a Son Coletes. Parlam amb ell sobre les troballes fetes i la feina que comença un cop acabada l’excavació.

A punt d’acabar l’excavació, quin és l’estat de la qüestió?
De moment, amb l’actuació gairebé finalitza i només un petit serrell per tancar, portem divuit cossos trobats i exhumats. D’aquests divuit, ja podem dir que entre sis i vuit són milicians, dos cossos són de dones i per tant, ens queden deu cossos d’home que segurament correspondran als represaliats a Manacor i els entorns. Hem trobat també vint-i-set cossos del segle XIX i això també és un fet important.

Per què és important?
Doncs perquè a la zona dos, on hi ha totes les síquies de l’any 36, ens surten restes d’una època i altra, completament barrejats. Creiem que ells van veure aquestes restes del segle XIX i comencen a fer les síquies reaprofitant les síquies del XIX per excavar menys. O bé estaven senyalitzades d’alguna manera o bé s’ho troben i ho aprofiten, fet que també demostra la necessitat de fer les coses de pressa per enterrar molta gent de cop. De les síquies que hem trobat, dues segueixen aquest patró i una, que creiem que és la primera, està molt ben feta, és més gran i està més ben retallada… Per exemple, l’última síquia que suposem que es va fer és la dels milicians perquè és la menys fonda i on es veu perfectament com reaprofiten la tomba del segle XIX.

I pel que fa a objectes, podries fer un petit resum del que heu trobat?
N’hem trobat molts. Un encenedor, un ganivet, sivelles de pantaló, sabates de sola típica mallorquina, també alguna sabata de goma, que podrien indicar que són de milicians, bales… En la síquia dels milicians també hem trobat molts objectes relacionats amb l’àmbit militar, com botes o la roba, perquè eren presoners de guerra. De fet, un d’ells crida molt l’atenció perquè va amb vestimenta molt militaritzada i sabem que pot ser de l’exèrcit popular perquè porta insígnies i dintre de la butxaca una pipa i una moneda russa. De les dones és molt espectacular una sabata de tacó, els botons d’un vestit, els gafets dels pantalons o de la roba interior… Tot això ens va donant moltes pistes.

Detall d’un dels devuit cossos trobats durant l’excavació a Son Coletes.

Amb quin equip comptau?
L’equip és fantàstic. Tenim un arqueòleg especialista en guerra civil, un altre especialitzat en la terra i tres persones dedicades a ossos, que són les antropòlogues forenses. També comptem amb metges forenses, que ens donen un cop de mà quan els necessitem i també altres persones que ens poden ajudar puntualment. La nostra feina no és només anar a buscar objectes sinó entendre la dinàmica de tot el cementiri. Unes fan parlar els ossos, altres fan parlar la terra i altres fan parlar els objectes. És important parlar de tot això perquè ha estat molts anys amagat. Una cosa que m’ha agradat molt d’aquí ha estat poder veure com molta gent ha tornat a Son Coletes, per primera vegada des de llavors, perquè fins ara no havien sigut capaços.

Quina feina començau a partir d’ara?
Aquest divendres acabem el treball de camp però no marxem de Son Coletes perquè començarem l’estudi antropològic i forense amb el qual podrem saber els aspectes físics dels cossos extrets i també tota la part forense per saber, per exemple, quines ferides van tenir. Tot això, juntament amb els objectes, ens pot donar moltes pistes per identificar cadascuna de les persones enterrades, associant objectes i característiques físiques. Després, amb tota aquesta informació farem una crida a les famílies que puguin tenir gent aquí i se’ls farà una entrevista personal. Per nosaltres és molt important poder treure les mostres d’ADN però també que ens puguin dir quins records tenen, si conserven una fotografia…

Per continuar amb la vostra feina tenen la mateixa importància, els ossos que els objectes?
Tan important és una cosa com l’altra. El que fem és buscar restes materials, siguin artefactes i ecofactes. Cada element ens diu coses diferents i quan podem relacionar una cosa amb l’altra és encara millor. El que no hem d’oblidar és que estem buscant gent amb noms i cognoms i tots els objectes ens poden dir molt.

Existeix un banc d’ADN o vosaltres heu de començar aquest procés de nou?
A les Balears no existeix però és un tema que estem discutint amb el govern. En principi sí que podrem accedir les mostres que es van recollir l’any 2016 a Porreres però segurament començarem de zero perquè volem tenir-ho sistematitzat per treballar des d’un enfocament diferent.

Durant aquests dies has incidit molt en mesurar les esperances. Com així?
S’ha de tenir coneixement perquè només trobarem allò que coneixem. No m’agraden les llistes… Hem de tenir molt clar que estem jugant amb els sentiments de la gent i que també hi poden haver decepcions.

Heu pogut obrir tot allò que volíeu o pel fet d’haver trobat restes en una zona, us heu endarrerit?
Hem pogut seguir el projecte que teníem aquest any i l’objectiu està complert de sobres però s’han obert unes noves expectatives brutals que fins ara no teníem tan clares. Políticament tothom té clar que això ha de continuar, que no es pot quedar així. En aquest sentit, crec que és molt important la feina dels historiadors però també ens hem de començar a creure la feina dels arqueòlegs i antropòlegs de camp perquè sovint les memòries orals són traïdores.

Tornareu a obrir?
No depèn de nosaltres però sí que ens han demanat consell tècnic i, efectivament, hem dit que cal continuar. A més, si es pot fer en sis mesos, no cal esperar un any. Sembla que tot va ben encaminat perquè hi hagi una segona intervenció en el futur.

Quines excavacions teniu d’ara endavant?
La següent és Bunyola. En principi es començarà aviat, a finals d’agost o principis de setembre. Allà es busquen quinze persones: nou d’elles les tenim molt clares qui són perquè van tenir un judici sumaríssim i tres més segurament són uns menorquins que es van trobar assassinats en una cuneta però anem amb cautela.

Back To Top
×Close search
Search