De cada dia hi ha més gent que no està empegueïda de lluir la polsereta amb la bandera espanyola. Quant i més ara, que la selecció del país veïnat ha guanyat per segona vegada el mundial de futbol, amb un gol a la final del valencià Ferran Torres. Un temps, als espanyols els agradava dir-se “no nacionalistes”. Avui, però, n’hi ha molts que tenen mal de fer dissimular aquesta condició. És el cas d’Esteve Sureda, portaveu dels ultradretans de Vox a l’Ajuntament manacorí, que si no va alerta arribarà a dur banderes fins al colze. Quatre, n’hi hem comptades? Quin deu ser el motiu de tanta bandera? Hem pensat en diverses raons. La primera, la de l’esclau acomplexat. De vegades el colonitzat, de tan indígena que és, necessita mostrar més que ningú la seva adhesió inqüestionable a la metròpoli. I certament poca gent pot bravejar de tant de mallorquinitat com Esteve Sureda, basta sentir-lo parlar en espanyol als plens per veure que és un home d’arrel. La segona, la de la solidaritat i l’empatia. Si cada fatxa es posa quatre banderes al braç, deu voler dir que n’hi ha tres que no la hi han de dur perquè ell ja fa la feina per ells? Però sens dubte, la teoria més plausible és la de la pluralitat. Ningú no dubta del sentiment mallorquí d’Esteve Sureda. Per això de ben segur que si du quatre polseres és perquè vol reconèixer la diversitat “dels pobles d’Espanya”. L’Espanya espanyola, la gallega, la basca i la catalana, de la qual ell, tan mallorquinament, també en forma part. O no deu ser així?
La qüestió és tan interessant que fins i tot hi podríem posar messions, meam qui guanyaria…
