Ens fèiem ressò aquest cap de setmana de la mort de l’hoteler Jaime de Juan. La notícia de la seva desaparició, però, queda coixa si no parlam de la figura d’aquest empresari sui generis amb qui n’ha estat el biògraf, el periodista ara jubilat i director durant tants d’anys de la revista Perlas y Cuevas Antoni Ferrer.
En paraules de Ferrer, autor del llibre Jaime de Juan i Pons, breves pinceladas de una vida apasionante, “en Jaume estimava amb passió s’Illot, on va arribar el 1963. Tenia 23 anys, però ja sabia bé el que feia”. Conta Ferrer que el jove De Juan “va pujar a una figuera i va apuntar amb el dit a un solar que estava en venda a primera fila i digué: el compr”. Justament en aquell solar és on aquell intrèpid futur hoteler construiria l’hotel Playa Moreya, que encara avui marca l’skyline silloter el mirem d’on el mirem. Segons explica Ferrer, aquell hotel va ser sempre “el que va donar sentit a la seva vida”.
Quan De Juan va arribar a s’Illot, la localitat costanera “era un petit poblet de menys d’un centenar de modestes casetes propietat de vilafranquers, manacorins i carrioners que eren habitades els dos mesos d’estiu. S’Illot també tenia un petit hotel de mitja dotzena d’habitacions: el Peymar i poc més. Molt prest en Jaume es va començar a involucrar en tot el desenvolupament s’illoter”. Ho va fer, insisteix el carismàtic i eloqüent periodista manacorí “participant activament en associacions patronals i veïnals, religioses, socials, culturals i esportives”.
Així, més enllà de les activitats derivades de la gestió empresarial estricta, De Juan va ser l’impulsor de nombroses iniciatives, com ara “la realització de la paella o la truita més grosses del món, actes que varen tenir un gran impacte mediàtic, fins al punt que se’n feren ressò mitjans internacionals. Fins i tot el NODO en va fer un reportatge, d’aquelles iniciatives que varen posar s’Illot al mapa”, diu Ferrer Vallespir, que afegeix que De Juan “va tenir una vida apassionant, de les que deixen marca. Al llarg de la seva vida va ser homenatjat i distingit amb medalles d’or i diplomes, en reconeixement de la seva trajectòria humana, social i laboral”.
Jaime de Juan va ser també un home poderós, tot i que no va arribar mai a significar-se políticament, “està clar que no era de Podem, per exemple, però no va arribar mai a fer el salt a l’arena política” diu Ferrer, que recorda, en aquest sentit que De Juan “va arribar a moderar un dels debats electorals que organitzava Perlas y Cuevas, en una demostració de la seva equidistància i que ho volia tenir bé amb tothom”. Un altre exemple que posa Ferrer és la festa que va fer quan es va jubilar, on hi acudiren “tant el president Antich, socialista, com el cap de l’oposició al Parlament en aquell moment, José Ramón Bauzá i el batle manacorí d’aleshores, Antoni Pastor, ambdós del Partit Popular.
Antoni Ferrer Vallespir defineix Jaime de Juan com “un hoteler fet a ell mateix, empresari d’èxit, amic dels seus amics, emprenedor, visionari i molt valent”. Segons Ferrer, “la història de s’Illot no es podrà escriure sense tenir en compte Jaime de Juan, un dels habitants més rellevants d’aquell s’Illot del darrer terç del segle XX. La seva mort deixarà un gran buit a tots els que el varen conèixer i el vàrem apreciar”.
