Tomeu Nadal (Manacor, 1989) ha estat porter de futbol professional durant gran part de la seva carrera esportiva. Va debutar com a futbolista sènior al Mallorca B i va ser tercer porter del primer equip mallorquinista, per darrere Dudu Aouate i Miquel Àngel Moyà. Després de passar pel Getafe i el Nàstic de Tarragona, el 2016 arribà a l'Albacete Balompié on el 2018 va poder debutar com a futbolista professional a la segona divisió. Després de passar per Oviedo i Tenerife, Nadal es va retirar i va fitxar com a director esportiu del CE Castelló.
La decisió de deixar el futbol professional com a jugador venia meditada d’enrere? O ha passat qualque cosa durant aquesta darrera temporada que t’hagi fet prendre la decisió?
Va ser una decisió meditada d’uns mesos. La darrera temporada va ser dura mentalment i juntament amb l’oportunitat d’incorporar-me al CD Castellò, vaig decidir prendre aquest camí.
Hi ha cap vincle entre la teva retirada i la teva incorporació al Castelló com a secretari tècnic? Una cosa ha duit l’altra?
Va sortir una oferta laboral, m’hi vaig apuntar i em va tocar passar un procés de selecció amb entrevistes i presentacions de projectes, on vaig quedar primer. Vaig tenir un mes per prendre la decisió final i crec que és l’encertada.
Parlem de la teva carrera com a porter. Has militat a diferents clubs de la Segona Divisió i de la Segona Divisió B, però diries que els teus millors anys com a futbolista professional els has passat a Albacete?
Si, sense cap dubte, els 5 anys a Albactete han estat els millors anys esportius i a la vegada personals perquè crec que va lligat. Tenc una gran estima al club i a la ciutat, em vaig sentir i em sent encara molt estimat a la ciutat.
Et retires amb l’espina clavada de no haver pogut jugar a Primera? O n’has tengut oportunitat, en qualque ocasió?
Si, sense cap dubte és la meva espina no haver jugat a 1a divisió. Hi ha hagut alguna oportunitat però per motius contractuals, no vaig poder sortir d’Albacete. Tant de bo ho aconsegueixi ara a la direcció esportiva.
Els futbolistes sou una de les professions més envejades entre el jovent. Però no tot són flors i violes. Quina és la part més dolça del futbol? I la més dura o amarga?
La part més dolça és poder jugar a estadis amb milers d’espectadors, és una sensació única, juntament amb la consecució d’objectius com ara ascensos i títols de lliga. La més dura i amarga és perdre, finals o algun descens, són moments molt complicats.
La teva progressió en el món del futbol parteix des de la base al Manacor, escales al Mallorca i això et serveix de trampolí per arribar a altres clubs i al futbol professional. Creus en el futbol local i a petita escala?
Sense cap dubte crec que el fútbol local és molt important per al desenvolupament del jugador i la persona en els primers anys. Estan a un moment important de creixement esportiu i personal. Crec que els clubs locals i a petita escala han de donar valor i triar els milors entrenadors i professors per poder ensenyar i educar al nins i nines, per a mi és el mes important a banda dels resultats.
Ara aterres al Castelló com a secretari tècnic. Som en ple mes de juliol, i el mercat bull. Hi sou a temps per planificar la temporada que ve? O ja trobes el camí fet?
Vaig aterrar amb mig treball fet. Hi ha molta feina de planificar i gestionar. A una direcció esportiva no només es fitxa, sinó que s’ha de gestionar a un cos tècnic i molts de jugadors, crec que és la part més interessant.
Recentment has obtingut una titulació universitària com a director esportiu. Es tracta d’un requisit que demanen els clubs professionals per accedir a determinats càrrecs? O és simplement un mèrit que poden tenir en compte?
A dia d’avui només és un títol més que aconsegueixes però no és un requisit. Esper que es reguli aquest càrrec com es fa amb els altres.
Quin objectiu es marca el club? Aspirau a l’ascens? Mirant el pressupost, és un equip de mitja taula, el Castelló?
Volem ser ambiciosos i l’objectiu és estar el més a prop possible d’aconseguir l’ascens, però som conscients de la dificultat de la categoria.
De vegades és complicat, planificar un equip escoltant totes les veus…Ja has pogut parlar amb l’entrenador del primer equip? Hi ha bona sintonia? Compartiu els mateixos criteris?
El club té una filosofía de joc i de jugadors ja molt marcada. Entenc que l’entrenador d’un equip ha d’aportar la seva opinió, però no una decisió final. Els objectius dels fitxatges no són fitxar un nom o un jugador en concret, sinó cercar la millor opció del perfil que creim que encaixarà millor dins l’equip. Es valora la part esportiva però tambè la personal.
