«Com el pa, la poesia necessita escalfor i temps» deia la poetessa Maria Victòria Secall, tot citant Gemma Gorga, ahir en el seu manifest poètic a Món de llibres. La llibreria manacorina, com cada any, va tornar a ser el punt de partida del Correvers, que enguany arribava en la seva catorzena edició per entrar als forns de Manacor i visitar alguns dels obradors més emblemàtics de la vila. Pot sembla que no, però com deia Secall parafrasejant Gorga, el pa i la poesia tenen molts d’elements en comú, «la poesia és tan necessària com el pa de cada dia», explicava la poeta barcelonina que fa tants d’any que viu a Palma.
A Món de llibres, abans d’encetar la ruta cap als forns, actuaren Nuria Martín i Joan Gelabert, que interpretaren versions de dos poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel musicats per Maria del Mar Bonet.
Més d’una cinquantena de persones iniciaren així el camí cap a l’olor de pa i de farina. A Can Roca, la històrica pastisseria manacorina del carrer Major, ja es va demostrar que la cosa prometia. Joan Adrover va esmolar la seva modalitat més performàntica i de davall la gavardina, va treure de dins la funda de la pistola que duia cordada una crosta de pa i va disparar simbòlicament un únic vers espasmàdic: «Pa, pa, pa, pa!».. Margalida Brunet, per part seva, treia un pot amb llevat i convidava els assistents a ensumar, mentre reivindicava el costum de pastar els dissabtes, i de guardar sempre llevat per a la setmana següent. «És a les nostres mans embrutar-nos de farina», va dir.
D’allà partiren cap a Can Florit, on Emmi Finozzi ens endolcia la mirada amb la confitura dels seus Teixits, secundada pels glosadors Toni Mosset i Alícia Olivares. A Can Revell, dins l’obrador, i amb el forn calent i en marxa, Juan F. Hermida emocionava amb el seu cant gallec tot recordant la collita del gra, i la farina i els forns. Una coca de quarto deliciosa servia per reposar forces. «Mirau si tenc gana, que escric poesia», deia Dolors Garcia.
A Can Terès, ja a l’avinguda del Torrent, Pep Gómez, Siset, reivindicava el forn de tota la vida i Margalida Ginard recordava que davant dues llesques de pa es pot signar un tractat de pau. Unes galletes mantegades es fonien arran dels paladars dels correversaires.
Restava ja només la darrera estació, la catedral dels sospiros, Can Munar, al carrer d’Artà. Allà Maribel Servera parlava de les contradiccions vitals amb què vivim, i Mateu Xurí reivindicava els grans glosadors mallorquins alhora que recordava el dia que va tancar el forn de Can Ribot. Els senyorets de Can Munar serviren d’aperitiu per al descobriment de la placa. Abans, però, els caminants de la poesia s’aturaren una mica més amunt, al carrer d’Artà, per recordar la figura d’Antònia Matamalas, membre fundadora de Manacor Poètic i ànima de tantes edicions del Correvers.
A la plaça de Na Camel·la, al costat de la de la seva amiga Àngels Cardona, es descobria la placa amb els versos de Maria Victòria Secall, que reivindicava la necessitat que «la poesia estigui a la intempèrie».
Una dia ple d’emocions i versos.
