S’Agricola encetà dijous un nou cicle de col·loquis sota el títol Conversam de… amb el sector primari com a protagonista. L’estat de salut de l’agricultura i la ramaderia a les Illes i els reptes de futur que encaren els pagesos centraren la taula rodona que comptà amb la participació de Joan Gaià d’Unió de Pagesos; Joan Company d’Asaja i Mireia Oliver d’Apaema. El col·loqui fou moderat per la periodista Francesca Marí.
Sobre la taula s’exposaren alguns dels principals problemes que tenen avui els pagesos i que han estat notícia darrerament com és el tancament de l’empresa lletera Agama aquest mateix mes de març, el constant increment de preus del gasoil agrícola o els fertilitzants degut a la guerra a l’Iran o la falta de relleu generacional al camp.
Els conferenciants destacaren també la importància de posar en valor el producte local que es fa a Mallorca i també la necessitat que el sector agrícola pegui un cop damunt la taula per reinvindicar el paper que li pertoca com a gestors dels 80 % del territori de l’Illa. Una agricultura i ramaderia que respecti la naturalesa, passant per l’agricultura ecològica o regenerativa, que tengui en compte els reptes del canvi climàtic, així com la professionalització del sector amb grans dosis d’especialització són, segons els conferenciats, claus per garantir-ne la continuitat d’un sector que, val dir, sols suposa un 0,5 % del PIB de les Illes Balears.41 per cent més
Entorn del preu del gasoil, Joan Gaià va recordar que la crisi actual “ja va començar amb un augment de preus amb l’excursió de Trump a Veneçuela. El desembre el gasoil anava a 90 cèntims. Avui va a 1,60”. La crisi del petroli, però, no afecta només el gasoil, sinó que també se’n veuen afectats “els preus de plàstics, productes químics, fertilitzants… i aquest augment de costs se’l menja el pagès en els seus productes. Hauríem de mirar que no fóssim els pagesos qui ho haguéssim d’assumir”.
Per Joan Company, és important diferenciar que “no és el mateix tenir febre per un constipat que tenir un càncer. I en parlar de pagesia hem de saber diferenciar entre símptomes i malalties”. Company remarcà també que la puja del gasoil pot suposar “per a un tractor que consumeix 100 litres en un dia, una puja de 160 euros diaris”.
Mireia Oliver, d’APAEMA va voler fer una reflexió més optimista: “Sempre que parlam d’agricultura tot són misèries, però hem de tenir en compte que l’agricultura mantén el territori i mantén el paisatge. Hem de creure més en nosaltres mateixos i ens hem de poder salvar sense mirar defora, amb una agricultura més verda i més ecològica”.
En parlar del tancament d’Agama, Joan Gaià recordà que “els supermercats han utilitzat la llet sempre com un imant, venen la llet barata perquè hi vagin més clients i comprin altres coses cares. I si fan això és perquè la llet és un aliment bàsic. Quin país del món es permet el luxe de prescindir d’un aliment bàsic com la llet. Només ho feim els mallorquins, que ens pensam ser més bons que els altres”.
Des de la crisi d’Agama dels anys noranta, recordava Joan Company, “no ens hem aturat d’abocar-hi doblers, perqùe no s’ha diagnosticat la malaltia com tocava. Ens calen solucions que mirin al mercat”, alhora que reivindicava la sostenibilitat econòmica: “No podem fer agricultura verda amb números vermells”.
I així, parlant de rendibilitat, Mireia Oliver, del celler de Can Majoral, recalcava que “en el món de vi hem pogut posar un valor afegit, una filosofia, una manera d’elaborar, a la llet, a les tomàtigues, a les patates, aquest valor afegit no s’hi ha pogut incorporar. No pensam què compram ni pensam què menjam. I a l’hora de reduir despeses ho feim amb el menjar. I és una qüestió de salut i de territori, de cultura i de mentalitat de la gent. Ens han fet creure que l’alimentació no és important”.
Insistint en aquesta idea, Joan Gaià també explicava que “la incorporació de joves i tancar cercles, des del cultiu fins a la venda directa passant per la transformació, és clau per a la sostenibilitat de la pagesia”. “El drama és que guanyam qualitat però perdem sobirania alimentària. Els pagesos d’avui tots fan més quilos que fa quaranta anys, però fa quaranta anys a Mercapalma hi havia 200 pagesos, avui n’hi ha 40”.
Gaià comparava l’agricultura mallorquina amb la francesa. “Allà l’agricultura té un prestigi social. Cada any hi ha pagesos francesos se suïciden, perquè no han estat capaços de fer rendible la seva explotació, i això és una pèrdua de prestigi. Aquí si fracasses com a pagès te’n vas a menar un autocar d’en Roig i ja no en parles pus”.
Joan Company, per part seva, es queixava que “ens falta molt de màrqueting al sector. Estam acostumats a estar protegits pel govern. Quan les coses van bé, no diem res, i quan no hi van, demanam doblers”.
Tots tres convenguerem que per donar un valor afegit al producte, ha de ser ecològic: “Un vint per cent de la superfície útil de Mallorca ja és d’agricultura ecològica, i ho hauria de ser al cent per cent”, deia Joan Company.
També abordaren la relació entre el sector turístic i el sector primari. Joan Company defensava els petits hotelers mallorquins i alhora reivindicava l’exempció de l’ecotaxa per a aquells establiments que consumissin més producte local. Joan Gaià recordava també el sector de la restauració i advertia que “a Mallorca no hi ha excel·lència gastronòmica sense producte local”.
Els tres conferenciants destacaren la importància de posar en valor el producte local que es fa a Mallorca i també la necessitat que el sector agrícola pegui un cop damunt la taula per reinvindicar el paper que li pertoca com a gestors dels 80 % del territori de l’Illa.
