skip to Main Content

“La ràbia, més que en els animals, és en les persones”

“És una història molt senzilla, tant, que gairebé no és una història, sinó un plànol seqüència que ocorre durant no gaire més d’un dia… I tanmateix és una novel·la extraordinària”. Així encetava la seva intervenció Nadal Suau a la presentació de Ràbia, la darrera novel·la de Sebastià Alzamora que es presentava dissabte passat a la llibreria Móndellibres. Alzamora, digué en to de broma que “un llibre no està ben acabat fins que no es presenta a Móndellibres. De fet, jo escric llibres per venir-los a presentar a Móndellibres”.

Ràbia parteix d’un fet real, i així ho confirmà Sebastià Alzamora: “El detonant és l’enverniament d’un ca que jo tenia, i que va transcórrer de manera idèntica a com s’explica a la novel·la”. Aquell fet, confessa Alzamora “em va deixar molt perplex i vaig saber que aquest tipus de coses passen”.

La trama de Ràbia, a més, “passa en un entorn no gaire plàcid, un indret turístic com motls que coneixem elsmallorquins i que jo he anomenat Bellavista, un nom fictici per a un referent molt clar, que és l’Arenal. No li vaig voler posar el nom real, perquè no volia que s’interpretàs com una novel·la sobre l’Arenal, tot i que hi ha moltes novel·les per escriure, sobre aquest indret”, indicar l’autor llucmajorer, que afegí que “de fet, podria ser qualsevol dels moltíssims llocs que hi ha a la costa mediterrània, que fa la funció de perifèria de l’Europa de veres, la dels alemanys, els anglesos o els francesos, que venen per anar de gresca i engatar-se aquí”.

Nadal Suau, però, advertí que “l’autoficció ha esdevingut una mena de virus, fins a convertir la pròpia vida en narrativa”, mentre que Alzamora matisava que “la novel·la es basteix de materials viscuts, però la textura és molt ficcional. A mi l’autoficció no m’interessa gaire, perquè no m’interessa que qualcú em conti la seva vida”, tot i que reconegué que “el narrador que conta la història de Ràbia és un dels personatges que té menys distància amb mi mateix de tots els que he escrit” i recordà que “les opinions i idees dels personatges jo les puc subscriure, o no, però està clar que els personatges no són jo. Sinó un altre personatge que podria haver estat jo”.

Finalment l’autor de Sara i Jeremies i Reis del món recordà que “ és una ironia que una història que es titula Ràbia i que té una cussa com a protagonista mostri que qui té la ràbia no és l’animal, sinó el món, o les persones”, un fet que relacionà amb “el ressorgiment de les ultradretes, els neofeixismes i les extremes dretes que propicien el trencament de la convivència”.

L’amistat, l’amor, també són presents a Ràbia, perquè “l’esser humà és capaç de ser molt miserable, molt neci i molt brut, però també ho és de les millros coses, fins i tot sense proposar-s’ho”, alhora que complementava aquesta afirmació Alzamora dient que “els animals creen bellesa sense proposar-s’ho, són bells per si mateixos”,

Back To Top
Search