skip to Main Content

Com és tenir un llinatge xueta avui en dia?

“Ho vaig viure de manera molt tímida”

Pere Berga Fuster té 42 anys i és una de les persones que duen un llinatge xueta. Prové d’una família de comerciants, qui, explica, varen patir, i amb dolor, la marginació i els insults. En el seu cas, però, ho va “viure de manera molt tímida”.

Tot i això, té clar que els bagatges familiars s’hereten i el fet que els avantpassats fossin xuetes, podria tenir conseqüències. “Els nostres padrins foren rebutjats, assenyalats i els nets pagam aquest dolor que sentiren, encara que sigui de manera inconscient”, conta. Al que afegeix que “estam marcats, i aquella manera de viure i de tenir por, ha afectat”.

“No ha estat molt present a la meva vida”
Ser Bonnín de llinatge “no ha estat molt present a la meva vida”, afirma Margalida, qui té 38 anys. De fet, diu no haver “patit cap episodi de discriminació”. El que sí que recorda és la primera vegada que li varen dir que era xueta. “Jo era bastant petitat i varem anar a tocar bauleta a ca una dona que tenia mal caràcter que ens va encalçar i a mi, que m’havia reconegut, em va dir xuetona”, explica. Margalida Bonnin, però, no sabia que volia dir aquella paraula fins aquell moment.
“A part de les anècdotes familiars, no ha estat cap condicionant”
Margalida Pasqual Cortès, de 39 anys, ha tingut molt poca relació amb les connotacions negatives dels llinatges xuetes. “A part de les anècdotes familiars, no ha estat cap condicionant per relacionar-me amb altra gent, tampoc per tenir trets diferencials”. Explica que ha estat ella qui s’ha interessat per aquestes històries, igual que li podria haver passat si no hagués tengut un llinatge xueta.
“He estat ben orgullosa, perquè el meu llinatge és dels valents”
“Justament només soc xueta d’una cama”, diu Margalida Cortès, de 73 anys. “Jo de petita no vaig tenir problemes per això, però he tengut qualque fregada”, reconeix. I precisament d’aquestes en recorda una amb especial. Explica que va acompanyar la seva mare a la perruqueria un dia que la gent s’aturava a demanar cita pel Dijous Sant. I amb això, que la perruquera va dir, amb un to no molt agradable, que hi havia anat “na Catalina de cas tabaquer i que havia estat empegueïda de dir el seu nom i llinatges perquè és xueta, al que li vaig dir que ella tenia un germà a la presó i que no era ningú per criticar els altres per ser xuetes o no, que la seva família no era la més beata de dins Manacor”.
Així, diu que sempre “he estat ben orgullosa perquè el meu llinatge és dels valents”. De fet, comenta que li sap greu “que la gent que es coneix d’una hora enfora que és xueta per mor del nas ho amagui”.
A Pep Cortès li varen fer una pintada a casa dient que era xueta després de les eleccions del 1979
Pep Cortés ha viscut en primera persona com ha canviat l’actitud de la societat en vers dels llinatges xuetes. Reconeix que “quan era nin hi havia un poquet de discriminació, però des de fa molts anys ja no”. Durant la seva infantesa “no era gens marginat per mor d’això”, però recorda que quan hi havia algun estira-i-amolla amb els companys era possible que utilitzassin la paraula xueta com a insult. De més gran no es va trobar cap situació semblant, tot i que destaca un fet molt puntual que va tenir lloc l’any 1979, a les primeres eleccions municipals de Sant Llorenç. Dels comicis va sortir elegit un “batle socialista i jo vaig ser una de la persona que va influir en el fet que fos així”, comenta Cortès. I aquest, assegura, va ser el motiu pel qual va aparèixer una “pintada que posava xuetó” a ca seva. Ara bé, creu que la pintada no “no era per ser xueta, sinó que per haver fet un batle socialista”.
Back To Top
Search