skip to Main Content
“La Situació Actual Ha Evidenciat Les Vulnerabilitats De Les Societats Capitalistes”

“La situació actual ha evidenciat les vulnerabilitats de les societats capitalistes”

Margalida Ramis (Sa Pobla, 1976) és la responsable de campanyes del GOB i també la seva portaveu i Antoni Muñoz Navarro (Artà, 1968) n’és el responsable de Conservació. Parlam amb ells dels beneficis que aquesta aturada té sobre el medi ambient.

A trets generals, quins són els beneficis d’aquesta crisi sanitària pel medi ambient?
Antoni Muñoz: La reducció d’una part de l’activitat humana té una repercussió sobre l’impacte que generam sobre el medi. Les mesures de confinament derivades de la crisi sanitària han generat un canvi apreciable en el consum de recursos i especialment en la generació de contaminants procedents del transport, com a aspectes més evidents i mesurables. La reducció d’emissions del trànsit ha generat una millora evident en la qualitat de l’aire de les grans ciutats, una aportació molt positiva pel medi ambient i també per a la salut de les persones.

També hi ha un benefici visible pel territori i és que s’han aturat les construccions. Afecta?
Margalida Ramis: En primer terme les construccions no varen aturar. Es van haver de donar moltes pressions perquè obres com obres a l’aeroport derivades dels propòsits d’AENA d’augmentar la seva operativitat, o l’autopista Llucmajor-Campos, fossin finalment aturades. I ni fins i tot així es va aturar la reconstrucció del passeig de Cala Rajada, per ser considerada una obra d’emergència! És previsible a més que sigui el primer sector que es reactivi en un desconfinament progressiu com el que es preveu. I també correm el perill que sigui un sector en què, juntament amb el turisme, pivoti la “recuperació econòmica” a força de pressions perquè passada la crisi, tot continua igual, que és el que volen els sectors econòmics poderosos. Per tant, ara mateix és més un perill que un alleujament pel territori, perquè tot és temporal i circumstancial, i hi ha el perill d’una represa encara més forta en sortir de tot això.

S’han notat millores en altres moments de crisi?
AM: Les crisis econòmiques, que són les fins ara coneixíem, varen implicar també una minva en el consum de recursos i per tant una reducció de la pressió sobre la natura.

Per exemple, hem pogut veure animals marins molt més a prop de la costa… Quins beneficis suposa per aquestes espècies?
AM: La minva de presència humana facilita que moltes espècies s’atreveixin a visitar ocasionalment àmbits que en circumstàncies normals són percebuts com a massa perillosos. És la dinàmica normal dels animals: contínuament recerquen noves oportunitats per alimentar-se o establir els seus territoris. En termes de benefici per aquestes espècies, hem de considerar que serà pràcticament inexistent, ja que aquestes excursions a zones normalment amb molta presència humana no hauran estat gaire productives, ja que en acabar el confinament la pressió de persones – trànsit a peu, amb cotxes o embarcacions- s’anirà restablint fins als nivells previs.

Quins beneficis pot tenir per espècies terrestres?
AM: Puntualment algunes espècies poden haver tingut una millora ambiental aquesta primavera, durant el període reproductor, en forma de major tranquil·litat entorn dels llocs de reproducció. Així, les espècies més esquives poden haver gaudit de més oportunitats per tirar endavant la cria aprofitant la minva de freqüentació humana al medi natural.

Hi ha alguna espècie que no pogués créixer i que ara ho hagi pogut fer?
AM: El període de confinament serà massa reduït com per a poder apreciar canvis en les dinàmiques poblacionals. Tot i que és evident que les condicions són molt diferents i que aquest canvi afectaria en mitjà termini a moltes espècies de fauna, no podrem veure massa resultats.

Es nota una millora de la qualitat de l’aire a les nostres illes? I de l’aigua?
MR: Evidentment hi ha una baixada significativa de les emissions de gasos contaminants. La setmana passada la Direcció General de Qualitat de l’Aire publicava dades del descens de les emissions sobretot vinculades al transport per carretera. En aquest mateix sentit, la limitació d’avions i vaixells també tenen una incidència. Però és una qüestió transitòria derivada d’una situació excepcional que no és la desitjable. El que necessitam són canvis estructurals que, amb una activitat econòmica que sigui la necessària per a sostenir les nostres vides i, per tant, en absolut la vinculada al model econòmic de monocultiu turístic actual, sense restriccions i amb tots els drets i llibertats garantides que impliqui un equilibri entre el sosteniment de la vida i els impactes ambientals que això pugui generar.

I els conflictes bèl·lics per recursos naturals s’han reduït?
MR: No. De fet, fa pocs dies en una conferència de defensores de territori i recursos, feministes comunitàries de països dabbya yala, expressaven precisament com algunes empreses transnacionals estan aprofitant el confinament de la població per reforçar la presència de paramilitars i impulsar els seus projectes extractius. Nosaltres pensam que això és una oportunitat per canviar cap a bé, però molts altres sectors poderosos també ho interpreten com una oportunitat pel seu enriquiment il·lícit a costa de moltes vides i aprofitant les mesures extremes de control social que s’estan donant arreu del món.

Creieu que aquesta crisi és una oportunitat per fer un canvi de model socioeconòmic? Quins diríeu que són els reptes de futur en aquest sentit?
MR: Tenim l’oportunitat sí, i l’hem de saber aprofitar. Des del GOB tenim clar que estam en un punt d’inflexió que serà determinant i que la situació actual ha evidenciat les vulnerabilitats de les societats capitalistes en relació amb el que és fonamental per sostenir vides dignes. Territorialitzar aquesta oportunitat aquí implica, un pla de xoc per sostenir les treballadores i treballadors de sectors vinculats al monocultiu turístic i que ara veuran compromeses les seves capacitats de sobreviure. Es tracta de les treballadores que ja tenien un treball extremament precaritzat. A partir d’aquí haurem de fer un esforç d’incidència perquè les polítiques s’adrecin a una transició ecosocial que revisi quins són els sectors productius essencials que cal reforçar per anar cap a una societat més resilient davant de futures crisis i com sempre deim de broma, els turistes no es mengen, per tant el sector de l’agroecologia, en equilibri amb la fertilitat de la terra i garantint condicions laborals dignes, ha de ser un sector clau en què pivoti la recuperació econòmica. Aquest, juntament amb altres sectors productius essencials per a sostenir les nostres vides, ara encara, massa dependents de béns i serveis que se’ns proveeixen de l’exterior. És per tant una qüestió de recuperar sobiranies: energètica, alimentària, econòmica… I garantir uns serveis bàsics essencials per a totes i tots. És a dir, sobirania, resiliència i justícia social i ambiental, aquests serien els ingredients fonamentals.

Back To Top
×Close search
Search