L’accés de dones i laics a la jerarquia eclesiàstica, maquillatge o operació real?

La notícia es feia pública aquesta setmana passada. El papa Francesc obrirà la porta de la cúpula vaticana a les dones i als laics.
Fins ara els ministeris vaticans només estaven disponibles per a bisbes i cardenals. Amb la nova Constitució Apostòlica, publicada dissabte pel pontífex, hi podrà accedir qualsevol persona batiada, sense fer diferències entre homes i dones.

La nova norma, a més, pretén fer més eficient la burocràcia de la Santa Seu i acostar el govern de l’Església als laics. La nova Constitució substitueix l’anterior document, aprovat per Joan Pau II a finals dels anys 80, i és el resultat de més de vuit anys de negociacions internes.

Tants de laics com preveres, tantes dones com homes
El manacorí Jaume Rigo és secretari de Formació i Acompanyament de Confraries i Obreries al Bisbat de Mallorca. És, per tant, un laic dins l’organigrama del Bisbat mallorquí. “Dels quaranta-quatre membres de l’organigrama del Bisbat, 22 són laics i 22 són preveres”, diu Rigo, tot posant de manifest la presència laica en els òrgans de poder del Bisbat de Mallorca, i encara hi afegeix que “de les 22 persones laiques exactament la meitat, 11, són dones”. Cert és també, que, per descomptat, entre els 22 preveres no n’hi ha cap, de dona.

Rigo explica que “llevat d’un, tots els laics que hi ha tenim altres altres feines” i aclareix que ja hi ha moltes tasques “que no les fan preveres, sin´´o laics, que agafen funcions i tasques dins l’església moderna. De cada vegada el pes dels laics és major, perquè de cada vegada, també, hi ha menys capellans”.
Jaume Rigo afegeix, a més, que la decisió de Francesc I no és aïllada a Roma, sinó que “ja comença a aplicar-se arreu, i ja s’ha iniciat una passa cap a altres debats, com l’accés de la dona al diaconat permanent”.

Un diaca és una persona que “pot ser casada o amb fills, però que té funcions semblants a les que pot tenir un capellà, llevat de consagrar l’hòstia, per exemple”. Els diaques reben, fins i tot, el tractament de mossèn. Les dones, de moment, tampoc no hi poden accedir.

Tampoc les monges poden formar part de la cúpula de l’església. Rigo recorda que “una cosa és l’església secular i l’altra l’església regular. Una cosa són els capellans i l’altra les congregacions religioses, que estan sota les ordres dels seus superiors, que són uns altres que els de l’església secular”.

“Ni per falta de capellans han estat capaços de delegar als laics”
Margalida Fons, creient i allunyada des de fa uns anys de l’estructura de l’església, reconeix que “no podem dir ue no sigui una passeta però és tan petita i ridícula que no sé com l’he de qualificar. Tenc la impressió que el papa d’ara és un home que està més tot sol que la una. Les seves intencions són les millors del món per avançar, però la veritat és que a les dones se’ns nega la presència dins els òrgans de poder i de decisió dins l’església. L’església discuteix unes qüestions que a nivell de societat estan superades”. Fons, però, no és sols crítica amb la presència real de les dones, sinó també amb la participació de la comunitat catòlica laica:”Basta veure com estan les parròquies, ni per falta de capellans han estat capaços de fer una delegació real de les tasques dels capellans als laics”. I afegeix que “no hi ha ganes que assumesquin tasques i llocs decisoris. És cert que hi ha laics dins determinats òrgans, però totes són persones que tenen sous fora de l’església”. “Vaig deixar d’anar a l’església per molts de motius, però un d’ells va ser aquest. Fa massa anys que no avançam, sinó que anam per enrere. érem més revolucionaris nosaltres fa trenta anys que la gent d’ara”, diu decebuda mentre acaba recordant que “on es talla el bacallà és al consell episcopal, on tot són capellans, on tot són homes”.

“Les dones han de poder optar al sacerdoci en igualtat de condicions”
Montserrat Nadal diu que “voldria pensar que les ganes d’aquest Papa de canviar certes inèrcies es concretin en el dia a dia de l’Església més propera. Record que Francesc va arribar amb la consigna “Una Església pobra per als pobres”. Tant de bo passem de les paraules als fets. També crec que ha trobat una forta oposició als seus desitjos de renovació”.

Nadal afirma que veu “bé aquesta passa que s’ha fet, sobretot si tenim present que la Cúria ha estat un dels òrgans més contraris als canvis que el Papa ha volgut introduir. En tot cas, és insuficient, ja que les dones han de poder optar al sacerdoci, en igualtat de condicions que els homes, com en tants altres àmbits”.

Finalment, Nadal reclama que es trenqui “l’esquema que les persones que decideixen en el si de l’Església són les que duen hàbits. Si ens remuntam als orígens, el grup de seguidors de Jesús eren dones i laics, amb una forta oposició a la religió “oficial”. Ens cal una Església plural, amb dones i homes, amb laics i religiosos, amb races i cultures diferents…”.