skip to Main Content

“Hi ha comares que practiquen avortaments, dones que xeluquen darrere una persiana, bregues per herències…”

Lluís Massanet va presentar dissabte a la llibreria Móndellibres Entretemps, vuitè volum de versos de la seva trajectòria i que incorpora la novetat de poemes “més llargs, més narratius”. L’encarregat de presentar-hi el llibre va ser el també poeta Josep Lluís Aguiló.

Un poeta presenta un poeta. Josep Lluís Aguiló va ser dissabte l’encarregat de presentar Entretemps, el darrer llibre de poemes publicat per Lluís Massanet. Es tracta del vuitè volum de Massanet, i és ben curiós que els cinc darrers tenguin tots una ressonància semblant: L’instant transparent, A contratemps, Entretant, Interstici, En entredit, i ara aquest Entretemps. “Se m’imposa, no és una cosa cercada”, diu Massanet, que a l’hora de teixir una vinculació entre els diferents títols, veu més una coincidència pel que fa al camp semàntic del temps, que no pas a la forma.

“Dones que xeluquen i miren darrere la persiana, comares que practicaven avortaments, disputes familiars per una herència”, aquestes són algunes de les temàtiques que degoten entre els versos foscs de massanet. “Ho diu Lluís Calvo en l’epíleg que fa del llibre, que en els versos d’aquest llibre meu hi ha una negror…”, i sí que és així però també hi veu Massanet “versos transparents, luminiscents…”. Sens dubte, una de les novetats d’aquest nou llibre de poemes, editat per Llibres del Segle i que es presenta dissabte a les 12h a Móndellibres, és el gust inèdit de Lluís Massanet per poemes mitjancers i fins i tot extensos, amb un to més discursiu, més narratiu encara. “M’ha agradat, però també m’ha fet sentir insegur, i els he haguts de mostrar a companys meus perquè amb el seu criteri m’assegurassin que els poemes s’aguantaven per si mateixos, malgrat no ser aquells versos més contudents, que sonen com maçades al ventre, i als quals estic més avesat”.

Amb Entretemps, Massanet mira d’indagar no sols en un temps de transició entre èpoques dins la mateixa vida personal seva, sinó sobretot en una espècie de temps en suspensió, convuls, imprevisible, ara afectat per una pandèmia mundial, ara per una guerra tan present i tan a prop de tots nosaltres. Precisament més d’un referent eslau, de ciutats russes mitificades per l’autor llorencí, té presència en aquest volum que també està previst que es presenti a Palma de la mà del crític Nadal Suau.

Entretemps és també un petit homenatge a sa mare, recentment traspassada i les seves amigues, que anaven a comprar roba “d’entretemps” a Palma, precisament en arribar aquesta època d’ara.

En qualsevol cas, i tot i que les guspires generadores dels versos de Massanet són sempre fets succeïts reals, ocurrències i reflexions nascudes de situacions viscudes, més que fer una poesia confessional, el que fa Massanet és una poesia “discursiva”, amb la idea de reflexionar sobre el món i sobretot, sobre la condició humana de ser-hi.

Back To Top
Search