David Minyana (Barcelona 1970), és terapeuta transpersonal al Nòmada Centre de Manacor. Amb ell hem volgut pensar i reflexionar sobre l’efecte de les restriccions en la nostra salut mental, aturar i cercar les eines per a poder gestionar millor la situació que vivim quotidianament amb la Covid-19, sobretot ara amb les festes de Nadal.
Creus que hem deixat de banda que les restriccions que ens allunyen uns dels altres ens afecten més del que pensam?
Ens afecten molt, el fet de no estar en contacte amb la gent que estimes t’afecta emocionalment i psicològicament, la gent important per tu la necessites al teu costat. En dates especials com aquestes tothom espera estar amb la gent estimada i no ho podem fer. Vivim una situació delicada de salut i la gent viu molt preocupada. Si a l’aturada de pandèmia i afegim les dates de Nadal que la gent emocionalment està moguda es multiplica tot.
Com ens afecta aquesta situació a la nostra salut mental?
Afecta en àmbit psicològic i mental, estam vivint una situació de cert perill. En un nivell inconscient, la supervivència està amenaçada, ja sigui perquè hi ha alguna cosa que pot generar una patologia, derivar en altres o perquè hi ha gent que s’ha mort. Aquí es genera una situació de supervivència i el cos genera la situació d’estres fisiològica: el cos se’t dispara en alerta i no et relaxes. També s’afegeix la supervivència econòmica, la gent no té diners per viure, per pagar el lloguer, per menjar i això hi afegim la distància social, falta de mobilitat, que no ens podem reunir amb les persones, fer abraçades, compartir, estar junts… Un factor que podria ajudar a gestionar bé aquesta situació és l’ajuda d’aquells que t’importen, l’afecte entre nosaltres és un fet important per al nostre sistema immunitari, et dóna benestar, alegria i la capacitat de gestionar aquestes situacions. La gent espera molt de Nadal per retrobar-se i això emocionalment afecta molt.
Tenint en compte Nadal, com pot afectar això els més petits?
Pensa que els més petits entenen i no les coses fins a cert punt. Se’ls pot explicar la situació i la poden comprendre, però a la vegada els costa més entendre, per exemple, per què no poden abraçar. Els nins esperen retrobar-se amb amics, padrins, cosins, família… I això no ho podran tenir i hauran de viure situacions de preocupació dels pares, i els fils quan ho veuen també es preocupen. Són unes festes associades a la il·lusió i especialment en ells. Rebran els regals, però no ho podran compartir amb la família i això trenca la il·lusió social d’aquestes dates.
Pareix que ens falten eines per gestionar-ho. Què ens recomanaries?
Per a mi el més important és tenir en compte una frase que dic sovint: no és el que passa sinó com ho vius. La capacitat de relativitzar i col·locar-me en un lloc que pugui gestionar les emocions que se’m disparen, gestionar l’estrès i quedar-me en un lloc neutre per dir: què està passant?, com puc actuar?, com puc fer-ho per portar la situació al millor lloc possible? Hem de tenir en compte que si tenc el meu sistema immunitari alt, aquest risc queda molt reduït. Per tenir-lo alt puc cuidar la meva nutrició, fer exercici físic, fer meditació, dedicar temps per fer coses em fan sentir bé, contactar amb les persones que estim. Òbviament, és important demanar ajuda als altres, ajuda professional per poder gestionar l’estat mental i psicològic. Fer pinya i entre tots mantenir-nos en salut.
