skip to Main Content

“L’agility crea un vincle molt fort entre el propietari i el ca”

Aida Vives (Manacor, 1995) i Aida Mateu (Manacor, 2001) són les propietaries de quatre cans campions: Kenna, Maui, Koldo i Duna. Una border collie, una pastor alemany i dos shelties. Ara, a més, elles dues són les dues impulsores del nou Club d’Agility de Manacor.

Com vàreu entrar en contacte amb el món de l’agility?
Aida Mateu: Jo tenia un border collie i acudia a obediència amb ell. Allà mateix hi havia un grup d’agility, i hi començàrem a anar, tot i que no teníem pensat arribat a competir.
Aida Vives: jo un poc pel mateix, tot i que na Duna, la meva pastor alemany, només tenia tres mesos quan començàrem. A l’any i mig agafàrem cans a posta per fer agility.

Quins beneficis aporta als cans la pràctica d’aquest esport?
Aida Vives: Els cans estan molt més centrats durant la seva vida quotidiana, perquè aprenen molt a controlar-se. L’agility els ajuda a estar tranquils, i també els ajuda a la socialització amb altres cans i altres persones.
Aida Mateu: Sí, els cans necessiten sentir-se realitzats per tenir una bona conducta a la seva vida quotidiana. Un border no es cansa, ha de fer feina per sentir-se realitzat.

I ara creau el Club Agility Manacor. Començau vosaltres dues? Com va sortir la idea?
Aida Vives: Sí, som nosaltres dues. Durant el confinament no podíem anar a entrenar. Vaig veure que es venia una pista i tot d’una que poguérem sortir vaig anar a comprar-la. L’Ajuntament va saberque la teníem i ens va oferir aquest projecte.

Què hi ha aportat, l’Ajuntament?
Aida Mateu: Ens ha posat el lloc, al camp d’en Frau, i ens ha donat moltes facilitats. Tenim un conveni per a un any, que es podrà renovar en acabar.

Té les condicions necessàries, aquest camp, per a la pràctica de l’agility?
Aida Mateu: Sí. Nosaltres ara arreglam en terra, feim net, que no hi hagi pedres ni herbes ni vidres, i feim nets els vestidors. En això l’Ajuntament també ens hi ha ajudat.
Aida Vives: Ja hi hem duit la pista i ens queden només detalls per poder estrenar-la. Va bé que hi hagi vestidors, perquè els dies de competició ve gent de Menorca o de la península, que moltes vegades fan camper i agraeixen poder-se dutxar. A més, segons la normativa, hi ha d’haver un bany. També va bé que hi hagi focus, perquè les trobades solen ser d’horabaixa-vespre.

Com han de ser els entrenaments?
Aida Mateu: El ca no s’ha de cansar gaire. Els animals estan molt contents. Els nostres cans estan viciats, i quan veuen la pista ja saben què han de fer. És indescriptible, només una persona que fa agility sap què és. Es crea un vincle molt fort entre el propietari i el ca.

Pagaran quota, els socis del club?
Aida Vives: Sí, amb preus diferents segons si vens a entrenar amb un ca o amb dos, si vens un dia a lasetmana o en vens més. Tot el que ingressem serà per al club, per comprar nous obstacles, per al manteniment de la pista…

Qualsevol ca pot fer agility?
Aida Vives: Sí. És un esport totalment inclusiu, qualsevol raça de ca i qualsevol tipus de persona. Persones majors, infants. De fet, per exemple, s’han vist canvis espectaculars en persones que pateixen autisme quan practiquen agility.

Quan començareu?
Si no hi ha cap denou, podrem fer la inauguració a mitjan agost.

Back To Top
Search