Antoni Puig
A vegades els viatges més interessants no són necessàriament els més llunyans, a vegades, el més interessant ho trobam molt a prop, a llocs per als quals mai havíem tengut ulls. Avui us proposam un viatge a l’interior de l’illa de Mallorca, en concret a la vila de Felanitx, per descobrir que, mirant atentament, la història més local pot ser del màxim interès.
Quan sentim a parlar de Felanitx i d’arqueologia sovint el primer que ens ve al cap és el jaciment dels Closos de can Gaià, i amb motiu. No debades un equip liderat per la Universitat de les Illes Balears hi ha fet una gran feina de recerca i de difusió des de fa més de vint anys. El més destacat i monumental del jaciment són les seves navetes, les cases amb forma de ferradura de l’edat del Bronze (1800 – 1000 ANE).
De tota manera el viatge que us volíem proposar és un viatge al centre històric de Felanitx el qual, sembla que pròpiament com a nucli urbà s’inicià en època medieval, concretament en l’època d’Al-Andalus. Recordem que les “Illes orientals” foren incorporades al Califat de Còrdova l’any 902 i que diferents onades de canvis polítics dins l’Al-Andalus també afectaren les Balears, lligades d’una manera o altra a aquesta entitat política fins a la seva conquesta per part del Rei Jaume I l’any 1229. De tota manera, al nucli de Felanitx les restes medievals no són les primeres. Encara que sembla que les troballes prehistòriques hi són molt escasses al que avui són les foranes, trobam assentaments importants d’època Talaiòtica. Per exemple, el conjunt de sa Mola d’en Vel·lar, amb un sistema hidràulic molt enigmàtic, únic de la prehistòria mallorquina i que denota un poblament intens i complex als voltants més immediats d’allò què és avui Felanitx. De fet, és més que probable que les terres dels voltants del Turó des Sitjar, el nucli primigeni de la vil·la, fossin explotades en època prehistòrica. Pels que fa massa estona que no anam a Felanitx, el turó des Sitjar és una petita elevació just al centre del nucli urbà de Felanitx. S’hi troben, per exemple, l’Ajuntament, el mercat municipal i l’església parroquial de Sant Miquel.
Avui sabem que el nucli urbà inicial va néixer en aquest turonet en època medieval, i que en època prehistòrica s’hi van explotar les terres però que els assentaments eren als voltants. A més, gràcies a les intervencions d’arqueologia urbana sabem que molt a prop del turó des Sitjar, al carrer 31 de març, hi hagué en època romana un centre de producció de ceràmica i, posteriorment, una necròpoli d’inhumacions. Es tractaria, però, de les restes d’un assentament rural romà associat molt probablement a l’explotació agrícola de les terres fèrtils al voltant de la font de Santa Margalida, molt propera a l’assentament. De fet, és ben probable que els romans encara fossin presents a la zona quan van arribar els primers andalusins, els primers musulmans. Les dues alqueries que donen lloc a la Felinis medieval són la mateixa Felinis, al turó des Sitjar, i la Mancorme Abiniara a la zona del Carrer Dameto, també dins l’actual nucli urbà. Recentment s’han publicat els resultats d’una excavació urbana realitzada al carrer Bastera, és a dir, just a damunt el turó des Sitjar. En les obres del que avui és l’arxiu municipal van aparèixer, l’any 2016, les restes de la primera evidència física d’aquest assentament medieval andalusí. Encara que són restes realment molt modestes –són bàsicament uns fonaments associats a ceràmiques dels segles XII i XIII– són la confirmació arqueològica de l’existència de la Felinis dels textos. Així, l’arqueologia urbana ens ha permès situar-les al mapa i associar-les amb les notícies escrites més antigues de Felanitx.
