L’arribada de la televisió a Manacor (I)

*A la foto: Televisor Philips, una de les més populars els primers anys de televisió a Mallorca

El calaix del temps. Albert Carvajal

No hi ha dubte que, actualment, la televisió és un dels principals mitjans de comunicació arreu del món. Aquesta posició s’ha aconseguit de manera molt ràpida, ja que la seva implantació és històricament recent. Als anys trenta del segle passat la ràdio era encara el gran mitjà de masses de moda i emergent, però la televisió ja començava tímidament a fer acte de presència. Les emissions televisives de la BBC, per exemple, començaren l’any 1932 de manera experimental i de forma regular el 1936.
A l’Estat espanyol, la guerra i la postguerra frenaren el seu desenvolupament el qual no arribaria fins als anys cinquanta. La premsa de 1951 afirmava que ‘la televisión no es más que el cine servido en casa, con la diferencia que la pantalla es más pequeña y que las imágenes oscilan a veces un poco’. Les primeres retransmissions es dugueren a terme el 1956. Tot i que els dispositius eren molt cars, la gent els comprava a terminis i el número d’aparells anà creixent a mesura que s’incrementava l’abast del senyal. Els que no tenien televisió la veien a casa d’un veïnat, als aparadors de les botigues o a un bar. Els primers programes televisats foren una missa; uns discursos oficials; l’exhibició de dos lliuraments del NO-DO; uns reportatges filmats i les actuacions d’orquestres i danses de Falange.
Però durant gairebé tres anys, la novella TVE va ser una cadena quasi local, ja que l’àmbit de cobertura es limitava exclusivament a la ciutat de Madrid. Es varen trigar anys perquè la majoria d’espanyols tengués accés a la programació: la televisió va arribar a Castella l’octubre de 1959; a València, al febrer de l’any següent; a Bilbao, el mes de desembre del 1960; a Galícia i Sevilla, l’octubre de 1961. La xarxa es donà per tancada a Canàries el febrer de 1964.
Quant a Mallorca, la història de la televisió s’inicià a les 18.30 h. del dia 30 d’abril de 1958… a Manacor. En aquell precís moment, un aparell receptor instal·lat a l’aparador de ‘Casa Llull’, al carrer de Jaume Domenge, captà per primera vegada a l’illa un programa televisiu, emès per ‘Radio Milano’. La notícia s’estengué com la pólvora per la ciutat i, en manco d’una hora, quasi un centenar de persones s’ajuntà davant el parador d’aquella tenda especialitzada en la venda i reparació d’aparells de ràdio i televisió. ‘La visión (…) resultó clarísima y sin interrupciones’, afirmà la premsa. De fet, l’endemà es va poder seguir la retransmissió d’una pel·lícula italiana completa. I és que els responsables de l’establiment decidiren mantenir l’aparell encès de cara al carrer a les hores en què es captava la cadena italiana. Dies després, les ones rebudes eren del repetidor de Sardenya. Un dels programes més seguits pels ‘espectadors’ manacorins va ser una etapa del Giro d’Itàlia que conclogué amb la victòria del ciclista català Miquel Poblet. Davant la sorpresa de tothom, la recepció era perfecta: al llarg de set hores al dia, de manera ininterrompuda i sense interferències.