Indigneu-vos. Pep Barrull
Anem a pams. Incompliments, abandonament, deixats de la mà i al final, Porto Cristo està a 12 quilòmetres de la capital del municipi. I això pesa.
Participació ciutadana? Concepte democràtic del s. XXI que ha de fer possible la participació real de la ciutadania en la política i en la presa de decisions. Democràcia no és el dret de votar cada quatre anys i au, llavors cap a casa. Els ajuntaments, per posar un exemple proper, prenen decisions que afecten la vida, l’economia, el dia a dia de la gent, la mobilitat, etc. Participació ciutadana? Una Assemblea Ciutadana cada any perquè els polítics retin comptes i expliquin, i bla, bla, bla i que bé que “ho fem”. També són els “pressupostos participatius” (així figurava en certs programes) i no s’han complert. I el compliment dels programes electorals (de fet són un contracte amb el ciutadà), per exemple que el poble de Porto Cristo pogués votar si vol ser un municipi independent o continuar depenent de Manacor. No es consulta res, ni s’informa ni es justifica quasi res. D’aquí ve la insatisfacció i el fet de passar de la política.
I un segon aspecte fonamental, “fer pedagogia”, explicar, justificar, aclarir, donar respostes, informar, escoltar, contraposar. Les decisions es prenen per raonaments i el ciutadà té dret a conèixer-los. Així es contribueix a fer una ciutadania formada, compromesa, activa i reflexiva.
París acaba de fer un referèndum per decidir si s’havien de prohibir els patinets elèctrics de lloguer. I sí, es prohibiran. A Porto Cristo es va decidir pacificar la primera línia, i es prohibí la circulació de vehicles, ni tan sols el transport públic. Decisió presa pel govern. Hauria estat bé i necessari demanar als veïnats de Porto Cristo que en pensaven, un referèndum, i hauria estat “participació ciutadana” (només 1 dels 21 regidors del govern viu a Porto Cristo, sense conèixer la realitat i les necessitats). Seguim tenint un poti-poti de senyals que no orienten, tanques que barren el pas que sembla un parxís, estèticament lleig, un desgavell. Indicadors que no duen enlloc, com els que hi ha al final del carrer Gual, o els que “no hi son” i que haurien d’assenyalar on es pot aparcar. En el pressupost per al 2023 hi figura “refer l’avinguda dels Pins”. Està en força mal estat. Però hi ha uns veïnats que quan plou força sempre viuen inundacions. Així i tot, han decidit que de moment no. L’Associació de Veïns ha fet saber al delegat que era prioritari, però ells tenen altres prioritats. L’Associació organitzà un “procés participatiu per millorar la plaça del Sol i la Lluna, hem demanat manta vegada al delegat que es tenguin en compte les més de 70 propostes i que figurin al pressupost. Cap resposta. S’ha demanat al Batle (dues vegades, el juny del 2022 i una segona fa quinze dies) informació sobre diferents qüestions i la resposta ha estat el silenci. Així NO.
El delegat en una entrevista al Cent per Cent i sincerant-se reconeixia que tal com s’havien organitzat les delegacions no “funcionaven”, no donaven resposta a les necessitats. I així i tot, en fa dos anys, el govern no ha canviat ni una coma, ni s’ho ha plantejat, i tot ha seguit pel mateix pedregar.
I, tanmateix, som on som. En bona part per la incapacitat d’AiPC de no haver complert els seus compromisos. Per tres programes electorals hi figurà la creació de l’Entitat Local Menor (inclús s’obligà el Batle Toni Pastor a anar al notari i firmar el compromís per l’Entitat Local, que es posaria damunt la taula). Idò bé, ni Entitat Local, ni autonomia, ni res. Tot depenia d’entrar al govern i obligar la majoria a pressupostar el que fos. Ni la Junta de Districte sense cap competència. Era més important tenir el poder que no pas resoldre l’autonomia de Porto Cristo.
I Porto Cristo sense independència, sense ser un municipi no serà. Podrà funcionar un poc millor (pitjor és difícil, tot i que a vegades es baten rècords).
Per això, estic convençut que l’únic vot útil és “en blanc”. Els que han governat temps enrere ja ho varen demostrar, aquesta legislatura arribava amb molta esperança, gent nova i amb empenta i un “referèndum” en l’horitzó. I res! Així que mereixen un càstig, tots, cap vot per cap partit polític. I si fóssim molts, que no serem, es notaria en el nombre de vots en blanc. I així avançar cap a la independència.
